Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Intel·ligència emocional. Més enllà del QI

1a la-intelligencia-200-l-cuevPer Rodrigo Prieto Drouillas
Doctor (c) en Psicologia Social
Barcelona, gener 2008
Foto: J. Solana

Ja fa mig segle que un grup de comunicòlegs va revolucionar la disciplina en afirmar que “el llenguatge construeix la realitat”, ja que és l’únic sistema que tenim per a anomenar i descriure allò que percebem.

Més enllà de les crítiques que es podrien fer d’aquesta teoria, és cert que de vegades sorgeixen certes paraules o conceptes que ens ajuden a anomenar, descriure o entendre un objecte, un fet, una situació o un procés nou o del qual abans no n’érem conscients. N’és un exemple el concepte d’intel·ligència emocional.

El terme es va donar a conèixer gràcies al llibre homònim del psicòleg nord-americà Daniel Goleman (Bantam Books, 1995), que va arribar a ser best-seller en gran part del món. Això no obstant, el concepte l’havien emprat per primera vegada Peter Salovey i John Mayer el 1990, i les seves bases teòriques es remunten a la teoria de les intel·ligències múltiples, de Howard Gardner (1983).

En poques paraules, el concepte d’intel·ligència emocional descriu la capacitat de sentir, identificar, entendre, controlar i modificar les emocions i els sentiments propis i els dels altres. Dit així sembla senzill, però cada un dels verbs que inclou aquesta capacitat implica unes habilitats no gens fàcils de desenvolupar i l’absència de les quals és la responsable de la majoria dels nostres conflictes interpersonals.

Algunes d’aquestes habilitats són conèixer les pròpies emocions, regular el propis estats d’ànim, confiar en els altres, seguir endavant malgrat les dificultats, expressar l’enuig o el desacord sense agressivitat, posar-se en el lloc de l’altre, motivar-se un mateix, etc.

Segons Goleman, aquestes capacitats incideixen en un 80% en l’èxit i la felicitat d’una persona, per sobre del 20% d’influència que tenen les habilitats lingüisticomatemàtiques, que són les que mesura el quocient intel·lectual (QI) i a partir de les quals normalment es diu que una persona és “intel·ligent”. Per demostrar-ho, el llibre ofereix múltiples estudis que expliquen per què a certes persones molt intel·ligents no els acaba d’anar bé en la vida. La resposta és clara: la seva intel·ligència és SOLAMENT intel·lectual i no emocional.

En el món de l’empresa el text ha estat molt valorat, ja que actualment la major part del treball es realitza “en equip”, de manera que l’èxit de la labor depèn en gran mesura de l’habilitat dels seus integrants per a gestionar les relacions humanes, arribar a acords, resoldre diferències d’opinió i prendre decisions; totes elles, habilitats de comunicació relacionades amb la intel·ligència emocional.

Algunes crítiques

Si bé el llibre aporta nombroses referències i exemples científics, no deixa de tenir un estil narratiu de “fórmula per a la felicitat”, que connecta inevitablement amb la desprestigiada literatura d’autoajuda. En coherència amb aquest esperit, el concepte ha donat peu al sorgiment de nombrosos cursos de formació per a empresaris, executius, polítics o tota classe de persones que aspiren a exercir funcions de lideratge en els seus entorns respectius. Per tot això, el concepte ha adquirit un estigma de superficialitat que li resta credibilitat en alguns cercles intel·lectuals.

Conscients d’aquest desprestigi, han sorgit noves versions per a explicar la importància de les emocions, encara que amb un llenguatge més encertat i adaptat als valors contemporanis. És el cas de l’ecologia emocional de què parlen Mercè Conangla i Jaume Soler en les seves múltiples publicacions.

Una altra crítica freqüent que es fa de la teoria de la intel·ligència emocional és que es pot convertir en una eina de manipulació de persones per a la consecució d’objectius estratègics per part d’una altra, o en una tècnica per a suavitzar conflictes organitzacionals greus i evitar així transformacions estructurals de major abast.

Lluny de les asprors acadèmiques i de les diferents crítiques que es podrien fer d’aquesta teoria, la veritat és que ha contribuït a revelar la importància de les emocions en la vida de qualsevol persona. Així, ha aconseguit il·luminar un terreny històricament representat com misteriós, fosc, inexplicable i visceral, i reservat únicament al repertori femení. Al contrari, gràcies al llibre de Goleman –i a tants d’altres que s’han publicat posteriorment aprofitant l’auge del tema–, durant la darrera dècada hi ha hagut un interès creixent per conèixer el món de les emocions, i per aprendre a identificar-les i a controlar-les per tal de fer-les servir en benefici de la pròpia salut física i mental.

Si els comunicòlegs dels anys seixanta tenien raó, quan parlem d’intel·ligència emocional donem existència a una realitat abans inexplorada. Conèixer-la és responsabilitat de cadascun, encara que els beneficiaris d’aquest esforç es multipliquen exponencialment fins a arribar a la mateixa societat.

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *