Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Ressenya 223 Sopar Hora Europea: «Democràcies en crisi?»

Per: Rocío Muñoz Montes
Àmbit Maria Corral
Barcelona, febrer 2017
Foto: Margarita Amigó

El passat dijous 16 de febrer l’Àmbit Maria Corral va organitzar el 223 Sopar Hora Europea sobre les «Democràcies en crisi?», moderat per Ignasi Batlle. La primera aportació a càrrec de Manuel Milián i Mestre, consultor, periodista, escriptor i expolític, presentà el significat de la democràcia des dels orígens de la filosofia grega fins avui. Va advertir del nou repte que estem vivint davant els avenços de la ciència i de la tecnologia que estan desbordant el nostre sistema: «Un repte superior a la capacitat humana difícil d’assumir i absorbir totes les aplicacions de la ciència a través de la tecnologia. Va parlar de la idea de la postveritat, ja que: «Hi ha tantes opinions en acció permanent que la veritat no té una plasmació clarament definida. Hi ha moltes veritats que van influint. Aquest tema revolucionari canviarà la moral i la manera de conduir-se les persones i això desafiarà el sistema parlamentari». Va destacar els grans reptes actuals de la democràcia que en aquest moment està fallant com a eina política: «Hi ha una fallida dels valors i no tenim un codi. Estem vivint la reaparició d’un concepte subtil de superhome. Hi ha una crisi molt greu de la moral personal i de l’ètica col·lectiva. Som orfes d’una elit intel·lectual que esclareixi i il·lumini el futur. I no descartem el factor islamista com a element de corrosió extemporani, regressionista del sistema democràtic occidental.»

A continuació Núria Beltrán i Rahola, llicenciada en Dret, va descriure la situació actual: «Ens trobem amb una oligarquia o partitocràcia que tant pot estar en una monarquia parlamentària com en una república i que no té res a veure amb les autocràcies o les monarquies absolutes. Però aquesta democràcia directa aplicada a estats grans sovint cau en demagògia que deriva en tirania, mentre que la partitocràcia cau en la temptació de perpetuar-se i a les pràctiques corruptes». Pel que fa a la teledemocràcia constatava que segons aquesta visió: «La participació directa de la ciutadania seria només útil per qüestions candents on s’expressen valors, tradicions i visions del món d’una societat. La reglamentació no hauria de quedar restringida a un grup d’experts, a majories polítiques ni a grups de pressió». Va enumerar alguns problemes de la democràcia: «La temptació totalitària, el domini d’una economia especulativa financera internacional, insolidària i amoral que ha usurpat el rol tradicional de la política. La classe mitjana està desapareixent perquè totes les càrregues cauen damunt d’ella». Per acabar, afirmà que «La democràcia té com a fonament l’estat de dret i se sustenta en la divisió de poders, els drets humans i l’imperi de la llei. I no sempre es compleix perquè el concepte de democràcia s’ha pervertit».

El professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacions Blanquerna-URL i director adjunt del diari El Periódico, Albert Sáez i Casas, va donar la seva visió heterodoxa i provocadora: «Primer, no hi ha solució a cap dels problemes que plantejarem fora de la política. Segon, tendim a idealitzar el passat, cosa que ens porta al pessimisme. Tercer, aquesta crisi consisteix en un canvi de mentalitat». A més, «El telèfon intel·ligent ens canvia la percepció de l’espai i el temps i també la manera d’accedir al coneixement». Va explicitar les característiques fonamentals de la nova mentalitat que ha posat en crisi la societat: «La transparència, és a dir, no fer res que no es pugui explicar. L’horitzontalitat, és a dir, no tens un lloc per amagar res. I l’emancipació, ja que estem en constant desenvolupament». Les conseqüències de tot això: «Han provocat un procés de desintermediació en molts àmbits. Ha afectat els partits polítics, i la manera com hem organitzat les democràcies fins ara». Va ressaltar com aspectes positius: «L’apoderament del ciutadà, la barrera d’entrada al sistema polític ha baixat i la possibilitat de participar en la política. Un aspecte negatiu és el que els experts denominen sitges digitals, és a dir, la tendència a agrupar-se i tancar-se segons determinades afinitats. Això fa que cada vegada els costi més arribar a acords amb gent que pensa diferent».

L’última aportació a càrrec de Jordi Cussó i Porredón, director de la Universitas Albertiana, va explicitar: «Que les democràcies estiguin en crisi no vol dir que hagi de ser perfecte. Sempre estarem insatisfets davant l’expressió democràtica que es doni al nostre país. No partim d’una base dolenta que hem de canviar, sinó que partim d’una democràcia que volem millorar». Sabem que és una manera d’organitzar la convivència humana, que és el gran problema de la humanitat que demana una cultura, una estructura i una educació. Per tant, la democràcia ha de ser micro, meso i macro. A més, ha de fer un salt qualitatiu i per fer-ho va apuntar tres aspectes importants: «L’acumulació i la concentració de riquesa tan gran que tenen alguns països és un atemptat contra la democràcia. La gran pregunta que s’han de formular les democràcies d’aquest segle és: quin desequilibri és èticament acceptable si volem viure en països democràtics?». Va explicitar que hi ha una crisi institucional que fa que a la majoria dels ciutadans els hi sembli que les institucions públiques no els representen». Per últim, ressaltà que la democràcia és quelcom que no es pot imposar. Encara que el món sigui global, hi ha molts mons que cal respectar, acceptar, atendre i acollir la pluralitat de famílies, de cultures i de cosmovisions.

Les diferents aportacions van permetre donar resposta a la pregunta formulada sobre la crisi de les democràcies.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *