Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

226 Sopar Hora Europea: «Ciutats i pau»

El passat mes de juny a Santiago de los Caballeros (República Dominicana) es va celebrar el III Congrés Internacional Edificar la Pau al segle XXI, organitzat per la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU i la Universidad Pontificia Madre y Maestra. El Congrés va tractar sis eixos temàtics, un d’aquests va ser sobre la ciutat i pau. Recollim algunes idees per poder dialogar en el Sopar.

  1. Constatem que la meitat de la població mundial viu en ciutats i sembla que l’any 2030 el 63% dels habitants viurà en zones urbanes. Per tant, la urbanització marca i marcarà àmpliament la vida econòmica i social, i la ciutat és i serà el contenidor local dels grans reptes del món. Les ciutats s’han convertit en un paradigma de canvi social: «Tots els riscos que es poden citar entorn la justícia, la llibertat i la pau es manifesten a les ciutats. Per edificar la pau s’han de construir unes ciutats en contra de la violència estructural i cultural. Això implica que a més de ser un contenidor dels reptes, han de ser també una resposta als grans reptes globals que el món té plantejats.»
  2. Les ciutats són espais de civilització que busquen la manera de resoldre els problemes de forma pacífica a través del diàleg. Les decisions sobre els grans temes que afecten el món d’avui, entre ells la pau, no les poden prendre només els estats. «La crisi social es genera i s’ha de combatre a les ciutats que han de ser i són la solució. No hi ha dubte que la defensa de les democràcies passa també per les ciutats.» Per aquesta construcció col·lectiva de la ciutat és fonamental tenir en compte cada persona i la seva història personal. La ciutat ha de ser un espai de trobada i no de distanciament.
  3. Si construir la pau passa per construir ciutats s’ha de fer amb el fonament de la pau positiva que no és només l’absència de violència, sinó la construcció d’espais de dignitat, justícia, llibertat i progrés. El model de pau ha de ser dinàmic i plural. Cal buscar models de ciutat que permetin trobar respostes per una vida digna. Les ciutats són públiques, on l’espai és el centre de la vida, és una continuïtat de l’espai privat. En aquesta ciutat no hi ha un centre ni perifèries, sinó un centre i diversos subcentres. No hi ha marginalitat perquè tot està interconnectat. Cal buscar mecanismes perquè no hi hagi segregació i l’equitat sigui el gran valor. Alhora a les ciutats hi ha d’haver un dret a la bellesa que generi alegria de viure.
  4. No hi ha pau a la ciutat sense un reconeixement. Un desenvolupament saludable de les ciutats només és possible si es garanteixen tres esferes de reconeixement: l’esfera de l’amor (la família), de la justícia (tots els ciutadans subjectes de drets) i de la solidaritat (cada subjecte és apreciat per la seva singularitat). Aquest reconeixement genera a cada ciutadà autoconfiança, autorespecte i autoestima. Això evita el ressentiment. Recursos morals claus que la ciutat ha de donar a cada ciutadà.
  5. L’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, insistia que el futur de les ciutats és l’expressió d’un projecte comú i que per desgràcia gran part de les ciutats del món no s’estan desenvolupant sota aquesta perspectiva: «Hi ha aglomeració, desenvolupament, creixement, urbanització, però no hi ha generació de projecte de ciutat. Aquesta absència té conseqüències greus per la convivència i la pau. El problema és que l’aglomeració va a un ritme més alt que la capacitat de construir un pla democràtic de ciutat, i el mercat per si sol és un pèssim constructor de ciutats en pau.» Els ciutadans hem de ser actors i autors per construir la ciutat.
  6. Les ciutats que generen pau són les que eduquen. Hauríem de mesurar la seva qualitat de vida, no per les rendes sinó pel nivell de capacitats que desenvolupen els seus habitants. Que tota intervenció social i política generi capacitats. Els indicadors podrien ser la serenitat, l’estabilitat i la pau. No podem viure en un estat de contínua por. La ciutat ha de proveir d’aquests elements.

En aquest Sopar ens preguntem:

Quins camins i processos poden contribuir a pacificar les grans ciutats?

Quins canvis cal fer a les ciutats, per ser esferes d’acollida on l’ésser humà, més enllà de les seves particularitats, pugui viure dignament?

De quina manera podem repensar les estratègies de seguretat implementades tant en el pla nacional com local, prenent com a base els principis d’igualtat i accés equitatiu a les quotes de poder?

Jordi Cussó i Porredón
Àmbit Maria Corral i Fundació Carta de la Pau

 

Ponents:

Joan Antoni Baron i Espinar
Mestre. Exalcalde de Mataró

Jordi Cussó i Porredón
Director Universitas Albertiana

Tica Font i Gregori
Directora de l’Institut Català Internacional per la Pau

Josep M. Pascual i Esteve
Director d’Estratègies de Qualitat Urbana

Moderador:
Ivan Pera i Itxart
Director de la Fundació Carta de la Pau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *