Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Ressenya 226 Sopar Hora Europea: «Ciutats i pau»


Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, octubre 2017
Foto: Ita Amigó

El passat 16 d’octubre es va celebrar el 226 Sopar Hora Europea, organitzat per l’Àmbit Maria Corral, per tractar el tema «Ciutats i pau». Va ser moderat per Ivan Pera, director de la Fundació Carta de la Pau, que plantejà als ponents la pregunta: «Com construir ciutats pacífiques?» I ressaltà la importància del compromís de les ciutats amb la pau i la convivència.

Josep Antoni Baron, mestre i exalcalde de Mataró, va començar les aportacions ressaltant com amb l’actual comunicació fàcil, ràpida, imminent i efímera, cal plantejar-se el món d’una manera diferent. «La ciutat és més que un ajuntament i s’ha d’anar més enllà de l’àmbit estrictament urbà». Remarcà la importància de construir un espai comú on tothom tingui el seu protagonisme i se senti membre de la ciutat. Marcà alguns punts de construcció de pau: urbanisme com a eina per fer les ciutats més habitables i amb més qualitat que permeti la barreja de la gent. Una escola inclusiva i diversa, sense segregació on tots tinguin un projecte comú tot i les diferències, i on es fomenti el respecte i la pau. I una xarxa de ciutadans, és a dir, ciutat com una xarxa de diferents àmbits on les persones formin part de diverses xarxes que s’entrellacen entre elles. A més, cal entendre la diversitat i la complexitat per a una cohesió social.

Jordi Cussó, director de la Universitas Albertiana, comentà que la combinació ciutat i pau anirà augmentant perquè dos terços de la població viu en ciutats. «La ciutat ha de ser escenari on la humanitat es trobi. Contenidors on haurem de donar respostes als problemes». A més, creu que els éssers humans necessitem els altres i que no podem sobreviure sols. Remarcà que la ciutat és un espai on es construeix civisme i civilitat però també violència. Preguntà: «Com podem solucionar els conflictes? Segons com veiem aquestes ciutats i com ens relacionem tindrem ciutats hostils, altruistes… I coses que serveixen per a una ciutat no serveixen per a una altra, res és igual per a tothom. El futur de les ciutats és una perspectiva d’un projecte comú, però moltes ciutats no l’han tingut». A més, el mercat, que és un factor molt important, no sempre és constructor de pau. Necessitem polítiques de convivència, ciutats que no s’oblidin d’una gran part de la població, ja que sense equitat no hi ha pau. Els ciutadans han de ser actors no espectadors. Acabà plantejant una nova pregunta: «La ciutat la fem o ens la fan?».

Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau, parlà de tendències urbanitzadores i efectes i conseqüències d’aquestes. Des de l’any 2008, més del 50% de la població viu en ciutats, per tant, deixem de ser un món rural. Això demana nous reptes i generar canvis. A més, la població urbana s’ha multiplicat, ja que la gent del camp va a les ciutats. Hi ha hagut aparició de zones urbanes hiperdegradades. Construïm un continu urbà. Això crea espais de concentració de misèria que formen part de la ciutat. Hi ha desigualtat socioespacial, ja que es fa una distribució espacial segons el poder econòmic de les persones. Això fa que les persones que viuen en espais degradables no surtin ni del lloc ni del problema. Si s’expulsa la gent rural cap a les ciutats i aquestes no generen espais de treball, acaben en zones degradades on intenten sobreviure.

Acabà les aportacions Josep M. Pasqual, director d’Estratègies de Qualitat Urbana, que ressaltà «El conflicte i les contradiccions necessàries pel procés social. Un conflicte que ens porta a la cohesió social i que ens fa avançar cap a la pau. A més, les polítiques d’austeritat generen gran conflictivitat social. Diferenciar entre recessió econòmica i crisi social ha portat a la desigualtat. Per resoldre-ho des de les ciutats s’han de fer polítiques sobre les desigualtats socials: de renda, de pobresa laboral, capacitat d’accedir al teixit social, segregació i exclusió.»  Aclarí que hem d’entendre que l’altre no és un adversari, que hem de transmetre coneixement i trencar l’aïllament dels barris tancats en si mateixos. «Una ciutat ha de fer governança de xarxes. Fer projectes comuns, és a dir, construcció col·lectiva. Fer una política que busca l’acord. Hi ha dues claus: el procés i les polítiques macronacionals.» Finalitzà amb la importància de canviar el concepte de ciutat, que ha de fer d’enllaç comunicador dels pobles amb el món.

El Sopar va concloure amb un col·loqui amb moltes aportacions que van fer el sopar més enriquidor, gràcies a la participació per parts dels assistents i de les respostes entenedores per part dels ponents.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *