Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Ben ser per afrontar les adversitats

Per: Josep M. Forcada i Casanovas
Barcelona, novembre 2017
Foto: Assumpta Sendra

La fortalesa és l’impuls anímic que fa que no t’aturis davant l’adversitat, és a dir, és la capacitat de seguir mantenint l’ànim. Sovint en la vida, en molts moments, es desfan projectes i plans de treball, de convivència, sorgeixen terratrèmols, crisis econòmiques, canvis polítics, accidents i tants altres fets que fan que trontolli l’estabilitat emocional i conseqüentment davalla la felicitat, tant la personal com la compartida.

Ramon Llull explica com ell sent l’alegria perquè té tres motius: «Perquè Déu existeix, perquè jo existeixo i perquè els altres existeixen». La felicitat va lligada a l’alegria que s’ha d’entendre com a goig. Ben cert que sovint moltes persones posen esperança en una realitat a aconseguir i és lògic que aparegui l’enuig quan no es pot assolir; però si a més, aquesta situació no se supera, es produeix una sacsejada. És la sensació que es tanca una pesada porta en el camí de la vida que fa que s’afebleixin les forces per poder reobrir-la. Hi ha altres persones que no viuen aquesta sensació perquè tenen la capacitat de superar els fracassos, perquè saben descobrir una escletxa de resiliència per poder ressituar el present i obrir-se al futur. Malauradament hi ha fets irreversibles com és el cas de la mort de persones estimades que fa que tot canviï i moren moltes possibilitats pels que es queden, però per llei de vida aquests estan obligats a sentir-se encoratjats per tal de no quedar-se ofegats en un negre dol que anestesia els sentiments.

La virtut de la fortalesa fa que, fins i tot, en situacions límits i extremes l’ésser humà sigui capaç de tenir forces per endinsar-se en l’esperança humana i retrobar els altres que et poden ajudar per tirar endavant.

Com afrontar les adversitats?
Requereix estar disposat a fer un exercici previ, des de la sinceritat, per esbrinar si hi ha culpabilitat personal i acceptar-la. Així se sentirà lliure per rectificar el protagonisme que un té davant l’adversitat.

És prendre consciència de les incerteses, dels imprevistos i de les realitats no desitjades. És evident que a la vida hi ha moltes circumstàncies que fan canviar perquè sorgeixen molts elements desconeguts que són imprevisibles.

En l’educació i formació, tant en les escoles com universitats, s’intentava formar les persones per aconseguir seguretats, especialment pel dia de demà, com per exemple tenir una feina estable per garantir l’economia tant personal com familiar. A més, una feina que respongués a la vocació que un tenia. Avui desitjar això gairebé desfigura la realitat present, ja que poques vegades es realitzarà.

Actualment és necessari pensar més en un fet previ, és a dir, en els fonaments de la persona perquè accepti la pròpia realitat a partir de la humil consciència de conèixer el que un és. Això ajudarà a entendre que un és un ésser humà i no un semidéu. La persona s’ha d’estimar i també ha d’estimar als altres i les circumstàncies tant del passat com del present que han condicionat la vida per poder ser feliç. Ramon Llull tenia uns principis sòlids encara que alguns excloguin viure la dimensió transcendent, però és vàlid també aconseguir la felicitat d’existir encara que hi hagi coses que, a la millor, t’haguessin agradat diferents. Poder entendre que val la pena sentir la pròpia existència i la dels altres ofereix un concepte de la vida que per senzill que sigui es pot considerar fonamental.

Alguns pensadors del segle passat que no acceptaven com anaven les coses de la seva vida personal i social consideraven que la seva existència no valia la pena. O deien, que era un absurd o que tot s’abocava a l’inútil i al no-res. Això ho solucionaven, fins i tot, traient-se la vida. Estimar el tresor de la pròpia existència ajuda a entendre el perquè de cercar la felicitat.

La fortalesa rau en la consciència humil i la confiança que un té de si mateix i de la pròpia llibertat. Això permet ser flexible per adaptar-se sense pors a les realitats, especialment adverses, sense ingenuïtat i acceptar-les, encara que no agradin. Per exemple, quantes persones no s’assabenten de l’evidència de la mort i, a més, la frivolitzen i la utilitzen pel que volen, com poden ser els atemptats, les guerres o homicidis. Hi ha altres realitats que succeeixen a la vida com pot ser la malaltia, pèrdua de treball, trencament de relacions, injustícies…

La força moral és necessària per no improvisar davant les adversitats i dificultats. Cal tenir present que la vulnerabilitat humana fa camí amb la fortalesa. Són les dues cares d’una mateixa moneda que cal conèixer amb sinceritat. Potser s’haurà d’aprendre quines són les habilitats per superar les adversitats des de la resituació de l’acceptació humil del propi ésser amb la seva personalitat, oberts a cercar el millor des del propi bé i dels altres. La fortalesa s’obre cap a la creativitat per re-crear, re-fer i renovar situacions que s’han trencat. Però, des d’un àgil i responsable concepte de la consciència humil i realista.

L’instint personal i social de mantenir l’ànim, encara que hi hagi sacsejades fortes, demana la fortalesa per seguir caminant amb pau i fermesa i amb valentia emocional.

Publicat a la revista RE número 88
«Fortalesa per avançar»

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *