Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Ressenya 227 Sopar Hora Europea: «Reforçar els vincles de l’amistat»

Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, novembre 2017
Foto: Ita Amigó

El passat 16 de novembre es va celebrar el 227 Sopar Hora Europea organitzat per l’Àmbit Maria Corral per tractar el tema: «Reforçar els vincles de l’amistat». El President de l’Àmbit, Josep M. Forcada, va presentar la proposta del sopar sobre l’amistat com un valor fonamental i encara molt més davant la situació actual que vivim. Va dedicar unes paraules per recordar especialment a Anna Rexach i Francesc Viñas, grans amics de l’Àmbit Maria Corral que ens van deixar recentment.

Va moderar el Sopar Assumpta Sendra, doctora en Ciències de la Comunicació i Humanitats, qui comentà que l’amistat és un valor preuat i que cal tenir-ne molta cura perquè és fràgil i es pot trencar. A més, l’amistat autèntica viscuda des de la llibertat, sense forçar, requereix una implicació activa en què cal posar-hi els cinc sentits.

Va començar Manuel Fló, psicòleg i terapeuta de parella i família, que afirmava que les circumstàncies socials fan que apareguin conflictes. Es va centrar en la relació de diferents tipus de parelles: les que no són amigues, les que són conegudes i les que no tenen vincles de connexió amb mancances molt serioses de relació. Davant d’aquest fet, ell qüestionava com resoldre els conflictes. Des de la teràpia s’intenta donar resposta a aquestes diferents situacions. Va remarcar els inconvenients que hi ha en la comunicació, per exemple, els missatges a través de Whatsapp que provoquen malentesos difícils de manejar. Per tant, cal prendre consciència de la comunicació tant en la quantitat com en la qualitat, i la manca de capacitat per fer-ho demana d’una tercera persona com pot ser un mediador o un interlocutor o fins i tot un terapeuta. Per acabar va ressaltar uns aspectes necessaris per conviure tant en la parella com en família: assertivitat, empatia, tolerància, comprensió, acceptació de l’altre tal com és, respecte, flexibilitat i escoltar.

Jordi Giró, copresident cristià del GRIC (Grup de Recerca Islamocristiana), va fer la seva aportació des de la visió de l’obra Les grans amistats de Raïssa Maritain i amb motiu de la situació actual va redactar una carta a Oriol Junqueras que va compartir amb els assistents on expressava que: «Parlar sobre l’amistat implica una dimensió íntima de vida personal i una revisió biogràfica indefugible». En paraules de Maritain: «Els amics formen part de la nostra vida, i la nostra vida explica les nostres amistats.» Com els autors, Jordi Giró va relacionar l’amistat amb l’àmbit polític i el fellowesheep en l’àmbit del diàleg i la col·laboració interreligiosa. Va afirmar que: «Som éssers per a la comunicació i, per tant, la nostra realització personal només es desenvolupa pregonament en relacions ètiques i morals desinteressades.» Remarcà que l’amistat és el paradigma de relació més lliure i independent a la qual podem aspirar i que es caracteritza per la igualtat i el desinterès. Els amics es respecten la llibertat i la consciència i, per sobre de tot, tenen la convicció plena en el desig sincer que es volen bé mútuament. Va acabar oferint-nos les iniciatives que porta a terme: Comitès per la Pau Civil i Religiosa a Espanya, i la consolidació i expansió del GRIC.

Anna Pagès, professora titular de la Facultat Ciències de l’Educació Blanquerna-URL, quan fa la pregunta als seus alumnes: Què és un amic?, aquests responen que és qui no et falla mai. Això té dues dimensions interessants: El compromís de continuïtat i la disposició ferma i immutable. A la pregunta: Com es fan els amics?, la resposta és més difícil, ja que és obrir-se a «La possibilitat de l’amistat en el sentit d’una experiència diferent, que recreï la simple relació d’intercanvi per transcendir-la. Però, la pregunta que s’han de fer els educadors és si es pot ensenyar l’amistat com a experiència de relació humana més enllà de la interacció, el contracte o el contacte. I com s’ensenya a fer amics? S’han de tenir en compte algunes consideracions: Primera, l’amistat és una experiència, no únicament un fet. Segona, l’amistat és una experiència existencial de transformació. Tercera, per fer amics cal ser sociable, i l’educador pot ensenyar a ser sociable amb el seu testimoni. I l’última consideració és que per fer amics s’ha de parlar amb els altres. Per acabar, va remarcar que per ensenyar l’amistat cal refer l’enganyós camí de pensar que l’amic és només un contacte.

Finalitzà Natàlia Plá, assessora, acompanyant filosòfica i membre de la Universitas Albertiana, amb la pregunta: Per què no ser amics? del text de la Carta de la Pau dirigida a l’ONU. Va dir que: «L’amistat és fràgil. No és una opció tan triada com voldríem però, quines raons són suficients per impedir l’amistat amb altres grups diferents? Hem de reforçar no només pensar. Si pensem en reforçar és perquè és fràgil.» És una pregunta dolorosa perquè hi ha un punt de dolor en la decepció. Va fer referència al doctor Alfred Rubio, qui parlava molt sobre l’amistat i deia que era el denominador comú i una manera de tractar-nos lubricant la vida social. Per reforçar l’amistat cal desidealitzar-la, desensucrar-la i assumir la vulnerabilitat, la fragilitat que té. «Hem de fer l’exercici de compartir la vida de veritat i en la veritat i la veritat és encarnada, la veritat de qui som.» Va acabar ressaltant la importància d’alimentar l’amistat amb altres llenguatges i ampliar els codis comunicatius. A més, la maduració del vincle d’amistat inclou la renúncia a les pròpies necessitats.

El sopar va finalitzar amb un interessant col·loqui on els assistents van aportar les seves opinions sobre el tema fent noves preguntes, i els ponents van poder acabar amb una breu reflexió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *