Diversidad > Discapacidad

Habitatges sense barreres
Sopar-col·loqui 166, Barcelona, novembre de 2004

Proposta per al diàleg:
Per Olga Cubides i Rodrigo Prieto

La discapacitat és un concepte artificial i arbitrari amb què moltes vegades s’ha «etiquetat» algunes persones, oblidant que tots som limitats per fer algunes coses —no tot ho podem o ho sabem fer—, o encara més, que podem arribar a ser persones amb discapacitat per malaltia, per l’edat o per uns altres factors. L’ésser humà és, per essència, limitat.

És cert, però, que hi ha persones amb unes característiques físiques, psíquiques o mentals per a les quals la limitació és una constant en la seva vida quotidiana; moltes vegades no tant per les seves pròpies limitacions sinó pels obstacles que imposa l’entorn. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a la Classificació internacional de la funcionalitat, defineix la discapacitat com el resultat de la interacció entre una persona amb una disminució i les barreres mediambientals i d’actitud que aquella persona pot afrontar.

Moltes vegades l’arquitectura ha fet que les persones amb discapacitat esdevinguin minusvàlides. Potser ja és hora que l’accessibilitat sigui una característica desitjada i exigida per la majoria, i que els habitatges, habitualment pensats per a unitats familiars tradicionals, incorporin nous conceptes de flexibilitat, personalització i adaptabilitat que permetin uns altres tipus de convivència i major autonomia.

No es tracta d’adaptar l’entorn per a unes persones determinades o per a un petit col·lectiu, sinó de fer-lo més amable i habitable per a tothom. Com ha quedat demostrat, els avenços que s’aconsegueixen per a les persones amb discapacitat acaben beneficiant el conjunt de la societat.

Potser la realització de projectes interdisciplinaris en què hi participessin dissenyadors, arquitectes, enginyers, informàtics, metges i, evidentment, persones amb discapacitat, contribuiria a tirar endavant projectes més realistes i ecològics —paraula que prové del grec oikos, «casa», i logos, «ciència»—, que podrien fer possible l’accés de tothom a una veritable llar.

Com aconseguir una major sensibilització social entorn de l’accessibilitat universal, especialment dels professionals relacionats amb el tema?

Per aconseguir habitatges i entorns més flexibles i adaptables, quin paper juga la investigació? I les noves tecnologies?

Quins aspectes hauria de regular l’administració per garantir l’adaptabilitat dels espais interiors d’edificis privats i particulars, i evitar que aquest aspecte quedi només en mans del mercat?

Com conjugar les necessitats i gustos de les persones amb i sense discapacitat que viuen en un mateix habitatge, aconseguint, a més, un disseny estètic, accessible, assequible, funcional i còmode per a tothom?


Convidats especials:

Gloria Rognoni i Planas, Directora de teatre

Pere Esteve i Sala, Director General de Salas, Serveis Immobiliaris

Ramon Nicolau i Nos, Assessor de Presidència per a Polítiques Socials de la Diputació de Barcelona

Mercè Boada i Rovira, Directora mèdica de la Fundació ACE. Institut Català de Neurociències Aplicades

Aportacions en el col·loqui

Moderadora: Olga Cubides i Martínez