Diversitat > Gènere

No fa gaire anys –encara que sembli el contrari–, la dona podia ser «renyada» pel seu espòs o necessitava la seva autorització explícita per a treure diners del banc o per a sortir del país. Ni tan sols tenia document d’identitat ni passaport propi, no tenia dret de vot i legalment els fills «eren» del seu marit... Sortosament, encara que no al mateix ritme en tots els països, les coses han anat canviant i les dones d’avui, amb dret de vot i de participació política, potser estan motivades, encara que no satisfetes, amb els avenços que s’han assolit durant el segle XX.

Encara que la dona, especialment en els països amb més desenvolupament econòmic, ha guanyat en autonomia, en igualtat i en reconeixement dels seus drets, l’informe d’Unicef Estado mundial de la infancia 2007, titulat La mujer y la infancia. El doble dividendo de la igualdad de género, assegura que «malgrat el compromís de la comunitat internacional cap a la igualtat entre els gèneres, les vides de milions de dones i nenes en tot el món segueixen sotmeses a la discriminació, la falta d’autonomia i la pobresa».

I més endavant, afirma que «les dones i les nenes estan desproporcionadament afectades per la pandèmia de la sida. Moltes nenes són obligades a contreure matrimoni a una edat primerenca, algunes abans de complir els quinze anys. Les xifres sobre la mortalitat derivada de la maternitat segueixen essent increïblement elevades en molts països. A la majoria dels llocs, les dones guanyen menys que els homes pel mateix tipus de feina. En tot el món, milions de dones i nenes pateixen a causa de la violència física i sexual, sense gairebé recursos per a obtenir justícia i protecció».

Encara que s’insisteix en la necessitat d’enfortir polítiques que afavoreixin la dona i d’avançar en les legislacions, no és gaire segur que només amb lleis es garanteixi major participació. Més important que les decisions polítiques, segueix essent la consciència intrafamiliar i la consolidació d’una cultura democràtica, en què no resulti gens extraordinari que la dona participi en política de manera igualitària, com ja és habitual en països nòrdics com Islàndia, Suècia, Dinamarca i Finlàndia, en els quals gairebé el 40% del parlament és integrat per dones.

La realitat de la dona –o de moltes dones– es contraposa a les afirmacions científiques que la situen com a arquetip d’allò humà. Asseguren que el sexe femení ve a ser com l’essència de l’ésser humà –perquè és condició sexual bàsica o primària–; que aporta la meitat dels cromosomes d’un nou ésser, i que el seu òvul aporta gran part de les substàncies necessàries per al desenvolupament del fetus, que òbviament, l’espermatozoide no té.

Segons Hugo Liaño, neuròleg espanyol i autor del llibre Cerebro de hombre, cerebro de mujer, «l’organisme femení, des del punt de vista físic, és un organisme complet». D’altra banda, una investigació de la University of Pennsylvania Medical Center assegura que «les dones tenen un percentatge més gran de teixit dedicat a la computació, mentre que els homes tenen una proporció més gran de teixit assignat a la transferència d’informació. És a dir, a igualtat de volum, el cervell de la dona és més intel·ligent, o almenys més eficient, que el dels homes».