Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Comunicació

  • Transparència digital vs. corrupció Per: Letícia Soberón Psicòloga i cofundadora del Innovation Center for Collaborative Intelligence Barcelona, maig 2017 Foto: Diseñoweb El terrible  panorama de judicis per corrupció que estem presenciant produeix malestar, desencant i enuig. Molts senten que estem pitjor que mai i que la societat se’n va en orris en matèria d’ètica pública. Sincerament no ho crec. Els abusos de poder s’han ...
  • Nou sentit de la comunicació Per: Josep M. Forcada i Casanovas Barcelona, febrer 2017 Foto: Pexels Ens trobem en plena era de les xarxes de comunicació que vehiculen, amb extraordinària rapidesa, moltes possibilitats comunicatives dins l’anomenada revolució digital, en què es produeix un canvi tecnològic que passa de la tècnica analògica a la digital. Per tant, els avenços tecnològics obren noves formes de ...
  • Ressenya 220 Sopar Hora Europea: «La música i el cant, fonts de comunicació» Per: Rocío Muñoz Montes Àmbit Maria Corral Barcelona, juny 2016 Foto: Assumpta Sendra El dijous 19 de maig, l’Àmbit Maria Corral va organitzar el 220 Sopar Hora Europea. Un sopar de celebració, amb cent cinquanta assistents, amb la proposta del tema «La música i el cant, fonts de comunicació», moderat per Josep Lluís Socías. Com deia el president de ...
  • Ressenya 219 Sopar Hora Europea: «Hiperconnectats. Com humanitzar la comunicació?» Per: Rocío Muñoz Montes Àmbit Maria Corral Barcelona, abril 2016 Foto: Margarida Amigó El passat dijous 21 d’abril, l’Àmbit Maria Corral va realitzar el 219 Sopar Hora Europea per parlar sobre un tema de debat i actualitat: la hiperconnexió i el com poder humanitzar la comunicació. Miquel Àngel Prats, professor titular de Tecnologia Educativa de la FPCEE Blanquerna, va iniciar ...
  • Les persones grans i les noves màquines Per: Sofía Gallego Psicòloga i pedagoga Barcelona, abril 2016 Foto: Creative Commons Actualment els ciutadans ens veiem abocats a utilitzar més màquines que anys enrere per a poder fer l’activitat diària. Explicaré una situació que es pot prendre com a exemple. Per a accedir als transports públics moltes vegades ens veiem en la necessitat de fer servir una màquina ...
  • Un món en (plena) transformació Per Ramón Santacana Economista i professor universitari Barcelona, gener 2016 Foto: Creative Commons D’ençà que el món és món existeix el canvi i la historia no és més que un intent d’explicar-lo i donar-ne raó. No obstant, el pas de la història no és quelcom lineal i sempre predictible. Hi ha alguns esdeveniments que actuen de catalitzadors de grans ...
  • La paraula Per Joan Romans i Siqués Físic Barcelona, novembre 2015 Foto: Creative Commons Una de les facultats que distingeix els humans de la resta d’animals és la de parlar. No dic de comunicar-se, que és un concepte molt més ample, sinó de parlar. I en la parla no solament ens comuniquem, sinó que expressem tota la nostra manera de ser, ...
  • La implicació social de les noves tecnologies: el cas Uber Per Ramon Santacana Prof. de cièncias econòmicas i empresarials Providence University Taiwan, juliol de 2015 Foto: alternandoideas La sempre variable naturalesa del treball que impulsen les noves tecnologies destrueix llocs de treball tradicionals i crea un treball de menor qualitat. Els nous models de negoci que van sorgint es caracteritzen per tenir relacions amb les quals efectivament es realitzen tasques ...
  • L’entorn digital ens fa més col•laboratius? Per Leticia Soberón i Mainero Psicòloga i doctora en ciències socials Madrid, juny 2015 Foto: diariodeunainiciada A Internet hi ha de tot i passa de tot. El ciberespai i les xarxes socials són el perfecte reflex digital de la realitat més antiga de la condició humana: es parla, es comercia, es roba, s’abusa d’altres persones, es hackeja, es comparteix, ...
  • Sobre l’ús dels mòbils en els espais públics Per Sofía Gallego Psicòloga i pedagoga Barcelona, maig 2015 Foto: Creative Commons Sóc als ferrocarrils de Sarrià de Barcelona, en una hora que no van gaire plens. El tren és de nou format, d’aquells amb pocs seients i molts espais buits. Estic asseguda en un dels seients adossats a la paret del tren. Hi caben cinc persones de costat. ...
  • La química d’una col•laboració intel•ligent Per Leticia Soberón Mainero Psicòloga i doctora en ciències socials Madrid, abril 2015 Foto: Creative Commons En la nostra vida diària i amb les persones properes, què ens és més fàcil: ignorar-nos, competir o col•laborar? Si competim, ¿ho fem només perquè vivim en una cultura que incentiva fortament la competitivitat o és alguna cosa connatural a nosaltres, tal com ...
  • Ja hi estem acostumats… L’ús del mòbil a les aules… i a tot arreu Per Ramon Santacana Professor de ciències econòmiques i empresarials Taiwan, abril 2015 Foto: asombrosdiarios Fa cosa d’un any em van explicar un acudit: un senyor deia que la seva dona no s’atrevia a viatjar en metro. Quan la gent, estranyada, preguntava per què, responia que, com que no sabia utilitzar les xarxes socials, s’avergonyia d’estar al vagó sense fer ...
  • Preguntar, escoltar i respondre: afers vitals Per Josep Sabater Escriptor  Barcelona, novembre 2014 Foto: Creative Commons Tota pregunta amb sentit pressuposa ja una resposta. És clar que també hi ha preguntes, les respostes a les quals tenen tan poc sentit com aquelles. Preguntes aparentment gratuïtes, redundants, absurdes, innecessàries o, més que preguntes, respostes amb interrogant, i no pas retòriques. I, tanmateix, totes elles legítimes. Solen ...
  • Aprendre a escoltar sense fer preguntes i respondre o no amb eficàcia Per Elisabet Juanola i Soria Periodista Santiago de Xile, novembre de 2014 Foto: Elisabet Juanola Un expert en comunicació, en un taller grupal d’una empresa, va endevinar quines persones eren més amigues dins un univers de gairebé cinquanta treballadors, i fins i tot va assegurar saber si hi havia parelles o amants entre ells (a aquests darrers no els ...
  • Generació Z: més llestos i més col·laboradors que els seus germans grans Per Leticia Soberón i Mainero Cofundadora de dontknow.net Madrid, setembre 2014 Un dels canvis més radicals que viu el món actual respecte de totes les generacions anteriors és que milions de nens saben més que els adults sobre quelcom realment important per a la societat: Internet i la tecnologia digital. Això suposa una situació completament nova i inquietant ...
  • Els límits de l’opinió en les xarxes socials
 Per Sofia Gallego Psicòloga i pedagoga Barcelona, juny 2014 Foto: Pixabay Fa només vint anys el terme xarxes socials estava reservat al camp de la sociologia i tenia com a significat ‘les relacions que entrellacen unes persones amb les altres’. Les xarxes socials eren les que donaven suport –i el donen encara– als individus en el seu desenvolupament personal i ...
  • Teixit ciutadà ancorat en la superficialitat dels vincles Per Marta Burguet i Arfelis Pedagoga Barcelona, març 2014 Foto: Creative Commons Davant els postulats, ja exposats, d’una postmodernitat líquida en termes de Bauman, sembla com si el necessari vincle pedagògic es posés en qüestió, o si més no es debilités. Les mateixes xarxes socials permeten una quantitat d’interaccions anomenades «amics» del voltant de cinc mil contactes, mentre que ...
  • XXII Col·loqui: Reptes actuals de la comunicació humana. Internet sense mites Sembla que està fora de discussió que assistim a un canvi d’època cultural, i que un dels eixos fonamentals d’aquest canvi són les noves tecnologies que avui s’apliquen al món de la comunicació. En aquest camp, la paraula Internet ens ve als llavis gairebé espontàniament, de manera que acaba provocant tota mena de reaccions en ...
  • Silenci, la vida va fluint Per Javier Bustamante i Enriquez Poeta Barcelona, novembre 2013 Foto: http://cort.as/7RxI Les persones, com tots els éssers vius, no som impermeables. Som ressonadors d’allò que ens envolta i, al seu torn, exercim també influència en el nostre entorn. Estem íntimament connectats formant unitat. No sempre en som conscients i ens conduïm com si fóssim individualitats tancades que es relacionen amb ...
  • El cos i la paraula Per M. Neus Calleja Psicòloga, i Directora del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. Barcelona, novembre 2013 Foto: http://paralenguas.blogspot.com.es El cos, únic i irrepetible. El continent més preuat i alhora més vulnerable. El substrat de les funcions orgàniques que ens possibiliten la vida. El gran desconegut per molt que creguem conèixer els seus secrets més insondables. Sempre sorprenent. Allò que allotja ...
  • Una comunicació saludable Per Montse Urpí  Coach personal i d’equips Barcelona, octubre 2013 Foto: http://cort.as/6RVg Si observem dues persones assegudes a la taula d’un bar, fins i tot sense escoltar el que diuen, podem percebre com és la comunicació entre elles només fixant-nos en la seva postura corporal (fisiologia). Tots necessitem estar en sintonia amb algú. Això vol dir, entrar en el món d’una ...
  • 25è Aniversari de l’Àmbit Maria Corral a República Dominicana Sopar Col·loqui sobre l’Ètica de la comunicació. Maig 2013  El passat 25 d’abril es va celebrar el XXI Sopar Hora Puerta de América, a Santo Domingo, organitzat per l’Àmbit Maria Corral i l’Institut de la Pau Juan F. Pepén, al saló Blau del Club Naco, amb l’objectiu d’oferir un espai de reflexió i diàleg sobre el ...
  • Un diàleg fecund Per Josep M. Forcada i Casanovas President de l’Àmbit Maria Corral Barcelona, març 2013 Foto: Creative Commons Hi ha moltes formes de diàleg. Abasten des de la xerrameca, passant per monòlegs més o menys arreglats, fins a un procés comunicatiu i alhora creador. Vull referir-me al diàleg des d’una empatia comunicativa en el qual els interlocutors estan disposats a ...
  • La comunicació interpersonal, una altra forma de teràpia Per Remedios Ortiz Jurado. Metge. Madrid, abril 2012 Foto: Aguascalientes Les professions sanitàries, entre altres, permeten acostar-se al dolor i al patiment humà d’una manera molt pròxima, i és en aquesta relació de proximitat que es percep la diversitat de resposta a aquestes experiències segons les persones. Davant d’aquesta realitat humana de fragilitat i vulnerabilitat, la bona voluntat no és suficient, ...
  • Les xarxes socials i l’adveniment de noves formes d’exercir la ciutadania Per Alina J. Bello Dotel Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral Santo Domingo, República Dominicana, octubre 2011 Foto: J. Montesinos L’impacte de les xarxes socials en la vida del món està donant als investigadors del fenomen social noves terres per a les quals conquerir amplis camps de coneixement. L’anomenat «fenomen Egipte» evidencia que les xarxes socials estan generant una nova forma, no ...
  • Xarxes internàutiques Per Natàlia Plá i Vidal Doctora en filosofia Salamanca, octubre 2011 Foto: M. Hossain La irrupció de les xarxes socials a Internet fa temps que provoca enrenou. Partidaris i detractors exposen els seus arguments. Els uns defensen que es tracta d’una gran oportunitat per a establir relacions i salvar les distàncies geogràfiques. A la qual cosa responen els qui no ...
  • Nous límits a la llibertat d’expressió Per M. Javiera Aguirre Periodista i doctoranda en filosofia Aalborg, Dinamarca, març 2011 Foto: Sparks68 A finals de gener membres del Parlament britànic van demanar a la BBC que es disculpés amb el poble mexicà pels comentaris «ignorants, despectius i racistes» que els presentadors del programa Top Gear van fer sobre Mèxic. Aquest programa tracta diversos temes del món automobilístic ...
  • Bones notícies! Per Marta Miquel i Grau Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral Santiago de Compostela, desembre 2010 Foto: Txemota L’altre dia, en entrar al Facebook, un cop més em van alegrar el dia. A la meva llista d’amics hi tinc algunes persones que tenen el do de transmetre l’alegria que viuen de forma totalment espontània. No és que no tinguin problemes, ...
  • Informació i democràcia en la societat digital Per Íñigo Damiani Psicòleg Roma, desembre 2010 Foto: Jabka El final de la primera dècada del segle XXI sembla exigir que es reformuli unes quantes de les poques certeses que es tenien l’any 2000 sobre l’anomenada ben ampul·losament «societat de la informació». Milions d’ordinadors dialoguen amb altres tants telèfons mòbils, el correu electrònic i el web ens segueixen pel ...
  • Amor versus domini en l’era digital Per Leticia Soberón Doctora en Ciències Socials i col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral. Roma, octubre 2010 Foto: A. Escobar L’amor en temps d’Internet adquireix uns matisos que no havia tingut en altres èpoques, encara que segueixi sent el tema vell i gastat que ocupa la ment i el cor humans des de la naixença de l’homo sapiens. Estimar i ser ...
  • Parlar per parlar Per Rodrigo Prieto Doctor en psicologia social Barcelona, juny 2010 Foto: J. Pollo Cotilleo, copucha, cháchara, verborrea i charlatanería són diferents formes d’anomenar allò que la Real Academia de la Lengua Española (RAE) defineix com a «abundància de paraules vanes i ocioses» (www.rae.es). En català en diem xafardeig, tafaneria, verborrea… és a dir, la xerrameca. Encara que no sigui una ...
  • Tots jutges Per Raúl Segovia Professor de Filosofia Girona, abril 2010 Foto: Jasoneppink Un judici és “una opinió, parer o sentència” (www.rae.es) que una persona afirma sobre alguna cosa o persona a partir del seu coneixement o experiència sobre això, i que sovint té caràcter moral, és a dir, qualifica allò que es jutja com “bo” o “dolent”. Estretament vinculats als judicis ...
  • Escoltar activament Per Raúl Segòvia Professor de filosofia Girona, març 2010 Foto: Simonbooth «Saber escoltar» és un dels principis més importants i difícils dins del procés comunicatiu. Els malentesos, conflictes i malestars que sofrim en la vida quotidiana es deuen, en gran part, al fet de no saber escoltar els altres. Quan algú expressa o comunica alguna cosa, ràpidament creiem comprendre el missatge ...
  • Un lloc en el rànquing Per M. Javiera Aguirre Periodista i doctoranda en filosofia Barcelona, desembre 2009 Foto: Crazylucas69 Sempre m’han cridat l’atenció les «llistes de». Quan es publiquen, els llegeixo amb deteniment, encara que també amb una certa suspicàcia: la persona més rica, les millors universitats, el país menys corrupte, la persona més poderosa, l’empresa més rendible, el país més feliç, etc. La ...
  • Qui és «l’altre» en els mitjans de comunicació? Per Caterine Galaz V. Doctora en filosofia de l’educació Barcelona, novembre 2009 Foto: Kibonaut Els últims anys hem vist com els mitjans de comunicació s’han fet ressò de les suspicàcies o temors d’alguns sectors socials davant l’augment dels moviments trasnacionals de població. «Qui són», «què fan», «a què vénen» són les preguntes que es plantegen i que després responen ...
  • Rumors: No sempre que els gossos lladren… Per Caterine Galaz Doctora en filosofia de l’educació Barcelona, octubre 2009 Foto: R. Prieto Ara per ara segurament són molt poques les persones que no ha sentit parlar de la grip A, també anomenada «grip porcina» o «grip nord-americana», entre altres denominacions. Poden tenir molta o poca informació, però alguna idea tenen sobre el tema i actuen d’acord amb el ...
  • Mòbils indiscrets Per Mònica Moyano Col·laboradora de l’Ambit Maria Corral. Xina, juny 2009 Foto: Craig1black No se m’havia acudit mai pensar que mirar qui em truca al mòbil abans d’agafar la trucada podria ser una indiscreció. Ahir un amic meu em va dir que té l’agenda de telèfons del mòbil totalment buida. Quan truquen no mira mai qui és abans de despenjar. ...
  • Ens veurem al Facebook! Per Rodrigo Prieto D., Màster en psicologia social. Barcelona, maig 2009 Foto: A. Gupta Una vegada més Internet sorprèn el món amb l’èxit d’una dels seus centenars de places públiques que ja congrega més de dos-cents milions de persones en tot el món: Facebook (www.facebook.com). Aquesta plataforma va ser creada el 2004 per Mark Zuckerberg com un lloc de trobada ...
  • La comunicació i els seus matisos Per Leticia Soberón Doctora en Comunicació Social Roma, abril 2009 Foto: Swansea La comunicació contemporània té, en nombrosos països, nous i indubtables avantatges de rapidesa, facilitat d’accés i més participació dels usuaris. L’anomenada «cultura digital» que resulta dels mitjans electrònics és un fenomen nou en la història, del qual tot just comencem a entreveure les conseqüències culturals. Per això ...
  • It’s very important Per Marta Miquel Grau Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral Salamanca, febrer 2009 Foto: Gianni D. En els darrers anys les tecnologies de la informació i la comunicació han tingut un creixement exponencial en tot el món. Milions de telèfons mòbils, PDA, Blackberrys i ordinadors es connecten a la xarxa cada minut per a intercanviar documents, imatges, música o simples paraules; ...
  • Violència mediàtica. La necessitat d’una mirada crítica Per M. Javiera Aguirre Romero Periodista, doctoranda en ètica i política. Dinamarca, febrer 2009 Foto:  T. Hawk Encara que habitualment el cap d’any és moment de repassar el que ha succeït durant l’any que s’acaba i pensar en nous/bons propòsits per al que comença, en el capvespre del 2009 no vam tenir temps de res o de ben poc ...
  • Professionals de la informació, treball il·legítim? Per M. Javiera Aguirre Romero Periodista, doctoranda en ètica i política Dinamarca, desembre 2008 Foto: AMC Quan pensem en una bona manera de prendre decisions socials, solem recórrer a la imatge de la democràcia grega. Antigament, a l’àgora d’Atenes es reunien tots els ciutadans per dialogar. Allí cadascú hi participava donant la seva opinió o escoltant la dels altres ...
  • Absolutisme lingüístic o la temptació de generalitzar Per Rodrigo Prieto Doctor (c) en Psicologia Social Barcelona, juliol 2008 Foto: A. Antúnez Diuen que els idiomes expressen l’ànima dels pobles. Així, n’hi ha alguns plens de matisos i uns altres més integradors; alguns sonen una mica secs, mentre que uns altres semblen trets de la pastisseria; n’hi ha alguns que amb mil paraules ofereixen infinites possibilitats i uns ...
  • Una llengua = una cosmovisió! Per Gemma Manau Munsó Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral Lisboa, Portugal, febrer 2008 Foto: © J.M. Lage En els últims anys he tingut la sort de poder viure a diferents països d’Europa, en els quals, entre d’altres coses, he hagut d’aprendre les respectives llengües. Ara, per a mi, quan es parla de l’ecologia lingüística, aquesta expressió pren una nova ...