Més enllà de l’operació bikini: «L’exercici físic com a base per a una societat sana»

7d mes-200-alxndrPer Caterine Galaz,
Periodista
Doctora en filosofia de l’Educació
Barcelona, juliol 2009
Foto: Alxndr

Ja en diversos països la gent es prepara per a les vacances d’estiu, i comença a veure’s una certa paranoia social per la figura corporal: augmenta l’activitat física, així com la preocupació per l’excés d’ingesta d’aliments. No obstant això, aquesta precaució en moltes societats actualment sol durar uns quants mesos, sobretot perquè es vincula més a la imatge corporal que cada subjecte vol mostrar davant els altres, que a una inquietud personal per mantenir hàbits saludables a llarg termini.

En l’antiguitat i en l’època moderna, l’activitat física tenia un paper fonamental en les tasques quotidianes: en el treball, el transport, la comunicació, les activitats d’oci, etc. En altres paraules, les persones estaven «acostumades» a tenir, en major o menor mesura, una vida físicament activa. Però si bé la salut i l’activitat física van ser temes importants per a l’ésser humà a causa del benestar que infonien en la vida, avui en aquesta època ciber que vivim, la situació ha canviat. Actualment les societats industrialitzades mostren importants dèficits quant a hàbits de vida actius i predisposen a malalties cròniques, com són l’obesitat, la hipertensió, els accidents i una major propensió al càncer.

Aquest fenomen de sedentarisme s’ha massificat en diversos punts del món i això es deu, en part, als avenços tecnològics, que d’alguna manera donen com a resultat una menor implicació de l’activitat física dins la vida quotidiana. A més d’aquesta condició, un dels factors que intervenen en aquest nou panorama està relacionat amb els estils de vida que adopten les persones.

L’expert en hàbits saludables Marcos Becerro assenyala respecte a això que «…a pesar dels beneficis que pot aportar la realització d’activitat fisicoesportiva, l’estil de vida de la persona es compon de cinc massa “i un molt poc”: massa tabac, massa alcohol, massa estrès, massa menjar i massa drogues, i molt poc exercici».

Així, l’estil de la nostra societat actual està molt influenciat per l’adopció d’hàbits de risc, principalment el consum de substàncies que provoquen malalties (com drogues, alcohol i tabac), pel consum d’aliments poc saludables i per l’estrès laboral. Aquest estil de vida és reforçat, a més, per les formes inactives de treball i també d’oci, i per la utilització exacerbada de mitjans de transport que no impliquen activitat motriu (automòbils, motocicletes, avions, trens, autobusos, etc.).

D’altra banda, ja l’OMS ha advertit dels nivells preocupants de sedentarisme en la població en general, però particularment en la infantil, sobretot pel nombre d’hores que passa aquest sector social en activitats inactives i davant la massificació de certs hàbits d’oci –com pot ser la sobreutilització de la televisió, l’ordinador i els videojocs.

Les exigències socials –produïdes per les determinants macroestructurals– són les principals causes per les quals les persones no fan activitats físiques quotidianament. Entre aquestes hi ha la mena de treball que porten a terme, la quantitat d’hores laborals, el nivell d’exigència en els estudis i perfeccionament permanent en algunes persones, el tipus d’oci generalitzat i promogut per diversos agents socials (especialment els mitjans de comunicació) i les demandes del nucli pròxim directe (s’ha de considerar la diversitat de models de «família» que hi ha actualment, que dificulta la derivació de tasques tradicionals a altres membres del nucli familiar, de manera que es pugui tenir temps lliure per a activitats físiques específiques), etc.

Aquest nou escenari social deixa poc espai perquè l’activitat física sigui exercida. Cada vegada és més gran la preocupació de diversos governs davant els signes socials que evidencien la prevalença del sedentarisme i d’hàbits no saludables. Per això és tan important prendre consciència del nostre cos i els nostres propis comportaments quotidians respecte de l’activitat física. Cal intentar generar hàbits de vida saludables, és a dir, tenir conductes relativament estables en el temps, en diversos aspectes de la nostra vida quotidiana, que siguin beneficiosos per a la salut.

Tot i això, en un sector de la població sí que es practica l’exercici físic com una cosa habitual. Això es pot deure al context social en què aquestes persones han crescut (molts d’ells amb estímuls permanents a l’activitat física, tant familiars com socials a través dels grups d’amistats); a una tendència sociocultural generalitzada, que estimula un cert tipus d’imatge corporal; a haver rebut una estimulació suficient per a poder adquirir habilitats, tècniques i coneixements que han fet que la pràctica física formi part integrant del seu modus vivendi.

Potser són aquestes persones les que ens haurien de servir d’exemple. Perquè no es tracta només de posar-nos actius temporalment per una preocupació estètica personal, sinó que l’exercici físic és un factor important per al desenvolupament social i la consolidació del benestar general de les comunitats.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *