Del desencís a l’entusiasme

tarjetaLa majoria de persones ens procurem marcar diverses fites a la vida. L’existència de cadascú hauria de ser, entre moltes altres coses, un itinerari entre l’alegria i el goig. Podem dir que l’alegria brolla de l’anunci d’un bé que esperem obtenir, d’una esperança certa que ens fa moure amb empenta i amb esforç perquè s’acompleixi el que desitgem. És l’energia que ens mou a intentar que això que ens alegra esdevingui realitat. El goig es defineix com l’acompliment d’aquella realitat desitjada. Quan s’acompleix, les persones no solament tenen alegria, sinó que viuen el goig.

Però, tot i aquest plantejament, hi ha una patologia social que avui s’estén a molts llocs del planeta: el desencís, la frustració social. Els diferents líders socials ens han despertat unes il·lusions, ens han generat una falsa alegria que no podrà reeixir mai, amb la qual cosa s’ha creat un greu sentiment de frustració personal i col·lectiva. Ens han parlat de pau, de justícia, de solidaritat entre pobles, de benestar, de dignitat; ens han fet creure que tots som importants, que el consum no té límits, i tantes i tantes coses, que han despertat la cultura del progrés il·limitat en tots els nivells socials i en els diversos estrats generacionals. Malgrat els esforços de diferents grups socials, moltes de les promeses no s’han complert i han generat el desencís. Això ens ha portat a viure una mena de revolta dels desencantats que no sabem com afrontar.

En un moment complex com l’actual, plantejar el tema de l’entusiasme és oportú i necessari, ja que, si no, difícilment progressarem. El primer pas per a entusiasmar-nos és decidir què volem fer amb la nostra existència, com sortirem de la rutina en què moltes vegades convertim la nostra vida. La nostra existència, la realitat tal com és, la que ens envolta a tots, ens hauria de generar un entusiasme global, vital, que ens mogués a sortir enfora i transformar la societat. L’acció humana no es genera amb falses expectatives, sinó que és conseqüència d’un goig real, descobert, sentit i viscut en el nostre entorn familiar i social. El goig de descobrir que existir és la millor notícia per a mi i per als altres, genera el desig de saber, d’investigar, d’esforçar-se, de crear. És el principal motor que fa viure la persona amb tots els sentits i les capacitats. Sense aquest entusiasme les coses més senzilles sovint són un terrible avorriment.

Entusiasmar és fer tot allò que ens fa sentir el goig de viure, que ens fa sentir lliures, que genera festa social. Cal motivar a l’entusiasme des de la infantesa, perquè aquell que està content, que se sent lliure, desitja millorar el seu entorn familiar, social, econòmic, polític, etc.

La revolta dels desencantats ha de donar pas a la revolta dels entusiasmats. És així com podrem avançar amb força i amb un esperit constructiu i pacífic.

Jordi Cussó i Porredón

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada