Escola multicultural

5d escola-240-michalePer Laura Muñoz
Psicòloga
Barcelona, maig 2010
Foto: Creative Commons

En les últimes dècades, Espanya i Europa s’han convertit en destinació d’immigració de milions d’estrangers que mostren una àmplia varietat cultural i lingüística. Segons dades de Eurostat del 2008, Espanya és el segon país europeu amb més estrangers (5,3 milions) i el primer en percentatge d’estrangers sobre la població total (11,6%). Per altra banda, Espanya, Itàlia i Regne Unit han rebut el 75% de la immigració europea d’aquest segle, i Espanya és actualment el país receptor d’un de cada tres immigrants. Aquest creixement en la taxa d’immigració converteix la integració dels nouvinguts en un dels principals reptes per a polítics i ciutadans.

Potser el context on millor es reflecteix el nou fenomen de la multiculturalitat és l’escola, i en l’actualitat podem trobar centres educatius on reben classes alumnes de fins a trenta nacionalitats diferents. Així, l’escola sorgeix com un entorn privilegiat per a l’acostament entre cultures i l’enriquiment que suposa per a l’alumnat. Referent a això, Ángel Gabilondo, ministre d’Educació d’Espanya, sosté que avui és clau trobar una oportunitat de creixement en la diferència i una «riquesa extraordinària» en la interculturalitat, ja que permet compartir altres formes de vida i altres valors. D’aquesta manera es pretén mostrar la multiculturalitat i la diversitat en general a les aules com un fet enriquidor per a l’educació de l’alumnat, entesa com un procés integral que inclou no tan sols l’adquisició de coneixements, sinó també la capacitat de viure i conviure en societat, sent com és la nostra societat actual considerablement fluctuant i diversa.

Tot i això, per a aprofitar realment les potencialitats de la diversitat cultural a les aules és necessari anticipar-se a les necessitats i reptes que comporta. Professorat i comunitat escolar en general han manifestat un interès creixent pel fenomen de la diversitat cultural a l’escola i demanen noves estratègies per a afrontar la nova realitat de les aules. Si bé les administracions estatals i autonòmiques mostren una gran sensibilitat pel que fa a la multiculturalitat als centres educatius, encara fan falta eines concretes que contribueixin a gestionar dia a dia els centres educatius.

Com assenyala Carlos López Cortines, secretari general de la Federació d’Ensenyament d’UGT, amb l’arribada de la immigració es va produir un replantejament del nostre sistema educatiu i va sorgir un nou interès per renovar metodologies, més d’acord amb aquesta realitat. Fa tot just deu anys que es van portar a terme les primeres mesures per a la integració de l’alumnat immigrant, sovint voluntaristes i improvisades. L’enfocament actual, però, pretén abandonar aquestes mesures específiques «dirigides a un col·lectiu concret, i basades en la teoria del dèficit, sense tenir en compte les individualitats» i anar més enllà, plantejant la diversitat com una potencialitat i defensant la capacitat de l’escola com a agent de canvi, no solament de l’alumnat, sinó de la societat en la qual es troba inserida.

Recentment han sorgit diferents propostes de professors i investigadors per al millorament de l’educació a les escoles espanyoles partint d’una perspectiva multicultural. Una possible intervenció davant l’heterogeneïtat cultural en els centres educatius passa per fomentar l’autonomia de la comunitat educativa del centre. D’aquesta manera, Antonio Bolívar, catedràtic de didàctica i organització escolar, proposa ampliar les formes de participació del professorat, personal del centre, alumnat, famílies i comunitat en la gestió dels centres. Més autogestió per part de la comunitat educativa i la seva participació no tan sols dintre els límits estrictament curriculars de les assignatures, permetria promoure el desenvolupament de projectes educatius singulars, construïts amb la participació de la comunitat escolar i, per tant, contextualitzats i adaptats a les demandes de l’entorn, com ara projectes que serveixin per a la gestió de la diversitat en l’alumnat.

En altre ordre de coses, autors com Fernando Trujillo, de la Universitat de Granada, assenyalen la rellevància de fomentar la inclusió d’un projecte lingüístic de centre dintre el Projecte Educatiu de Centre (PEC). Trujillo assenyala que la sola competència en comunicació lingüística explica per si mateixa bona part dels resultats escolars dels estudiants, i la incidència de destreses com la lectura o la comprensió oral determinen el grau d’èxit dels escolars, cosa que situa la creació d’un projecte lingüístic com una necessitat clau per a la millora del rendiment en centres amb alumnat multilingüe. Amb aquest objectiu, proposa afavorir la trobada de professorat d’un mateix centre i de centres diferents per a l’elaboració del Projecte Lingüístic de Centre i la difusió d’experiències i bones pràctiques, així com la creació de vies de participació de les famílies i de convocatòries específiques per a la investigació i el disseny de propostes curriculars i de materials educatius vinculats al Projecte Lingüístic de Centre.

Així mateix, altres propostes relacionades amb la gestió de la diversitat cultural a les escoles plantegen l’ús de les TIC com a eina per a tancar la bretxa comunicativa, el foment d’una acció solidària de suport educatiu a poblacions en desavantatge social i cultural, o l’avaluació de l’actuació dels centres educatius i el professorat amb relació a la inclusivitat i la interculturalitat.

En definitiva, l’arribada a les escoles d’alumnes d’orígens diferents i les seves famílies ha aportat al sistema educatiu l’entrada de nous valors i ha servit de motor de canvi per a la comunitat escolar. Si bé fins ara la intervenció davant d’aquesta realitat se centrava en l’atenció a la diversitat, potser ha arribat el moment de canviar aquest enfocament cap a la recerca de la igualtat educativa, fomentant la participació activa de pares i mares, professorat i alumnat en aquest procés de canvi.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada