Gèneres que atrapen

7b genere-240-yv-wouverPer María Victoria González
Psicòloga
Barcelona, juliol de 2010
Foto: Yv. Wouver

D’ençà que naixem estem influenciats per múltiples estereotips que hi ha en l’entorn en què vivim sobre diferents persones, col·lectius, fets o situacions. En general, els aprenem a través de la família, l’escola, els mitjans de comunicació i la publicitat i, en molts casos, són els únics paràmetres que tenim per a pensar allò a què es refereixen, per tant, influeixen enormement en les nostres decisions i accions.

El gènere (femení/masculí) és un d’aquells fenòmens en què els estereotips actuen amb gran força. Així, al llarg de la història, totes les societats han construït estereotips sobre el que significa ser «home» o «dona», a través d’una sèrie de normes (moltes vegades implícites) que comprenen des de la manera de vestir fins a –fins i tot– el tipus de treball que han de realitzar.

Si bé en les últimes dècades alguns estereotips de gènere han desaparegut i altres han perdut força, en alguns contextos persisteixen certes idees sobre els homes i les dones que disten molt de ser igualitàries, tal com s’aprecia en alguns sectors professionals.

Envoltats d’estereotips sexistes

En molts països les idees sobre la «dona» i «l’home» continuen sent determinades per certs estereotips sexistes. D’una banda, es defineix la «dona» sota una imatge de bellesa física i d’uns trets emocionals. D’acord amb aquesta idea, la «dona» ha de ser esvelta, insinuant, misteriosa, tendra, innocent, maternal i respectable. En oposició, «l’home» es caracteritza més per una imatge de poder, marcada per l’autoritat, la saviesa, l’experiència, l’agressivitat, la independència i la competitivitat. Afortunadament, en molts contextos aquests estereotips tendeixen a canviar vers unes nocions més igualitàries, que donen a la dona les mateixes oportunitats que a l’home.

L’any 2009, la revista Proceedings of The National Academy of Sciences va publicar un estudi realitzat per investigadores de la Universitat de Wisconsin, que demostra que les diferències de gènere en el rendiment matemàtic es deuen a raons culturals i no biològiques. L’estudi va consistir a aplicar un examen de matemàtiques a dos grups mixtos de diferents centres educatius. A un dels grups se li va comunicar l’estereotip que els homes són millors que les dones en les matemàtiques. Al segon grup no se li va dir res. En revisar l’examen, les investigadores van comprovar que en el grup al qual s’havia comunicat l’estereotip, les dones –efectivament– van obtenir un rendiment inferior al dels homes, cosa que no va ocórrer en el grup al qual no s’havia dit res, en què no hi hagué grans diferències entre els resultats d’uns i altres. D’aquesta manera, l’estudi va demostrar com els estereotips poden afectar els nostres comportaments i habilitats (www.pnas.org).

A Espanya, d’acord amb el Ministeri de Treball i Immigració, en l’informe de Dona i Mercat de treball del 2009, el percentatge de dones que realitzen estudis superiors sobrepassa el d’homes, la qual cosa mostra que les dones estan assolint un nivell de preparació que els permet equiparar-se als homes en moltes branques. També s’ha vist la prolongació dels estudis per part de les dones joves, a causa d’un desig més gran de qualificació.

Això ens duu a qüestionar-nos si aquest fet està relacionat amb els càrrecs als quals les dones podem accedir en l’àmbit laboral. Tenint en compte que en la nostra societat es donen algunes segregacions verticals, és a dir, que tant homes com dones tenen l’oportunitat d’arribar als mateixos nivells educatius i poden tenir les mateixes experiències laborals. Tot i això, moltes empreses i entitats prefereixen contractar o assignar càrrecs de direcció més a homes que a dones. Així, en haver-hi una concentració més gran d’homes en càrrecs d’alt nivell de responsabilitat, pot haver-hi el prejudici en la dona que, com més especialització es té, més probabilitat hi ha d’accedir a càrrecs millors, i el camp laboral pot esdevenir d’alta competència per als dos gèneres (www.upo.es).

També podríem pensar en una altra mena de condicionaments, com la segregació horitzontal, segons la qual dones i homes trien –voluntàriament– oficis o professions que coincideixen amb els rols que històricament ha tingut cada sexe en diferents societats. No obstant això, aquesta tendència comença a canviar.

Com desmuntar aquests estereotips?

En l’àmbit publicitari són molts els anuncis que reprodueixen estereotips sexistes. Sobren exemples que dones i homes són utilitzats com a objectes sexuals per a atreure l’atenció sobre marques que a vegades ni tan sols mostren els seus productes. Així, en els mitjans publicitaris abunden les imatges de dones i homes canònicament bells, mig nus i en posicions incitants.

Això no passa només en la publicitat, sinó també en altres mitjans, com la televisió, el cinema, la literatura, etc. Referent a això, Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra afirma que la utilització d’aquests models de bellesa genera frustració entre les persones que no els compleixen (www.vnavarro.org).

Com a alternativa a aquest enfocament publicitari és recomanable promoure estratègies que se centrin en el producte i la marca, més que en els estereotips de bellesa i sexualitat que «cosifiquen» homes i dones.

En la mateixa línia, és essencial promoure la igualtat de gènere en tots els àmbits culturals, tal com fa el Ministeri de Cultura a través d’un programa que desenvolupa en 17 museus de tot Espanya per a divulgar el paper de la dona com a creadora de cultura.

Per a desmuntar els estereotips de gènere en l’àmbit domèstic el primer pas és reflexionar sobre com estan distribuïts els rols i responsabilitats en la llar: qui fa què?, hi ha una distribució equitativa entre els homes i les dones de casa?, per què les tasques es distribueixen d’aquesta manera i no d’una altra?

Històricament les tasques d’atenció han estat en mans femenines. Així ho confirmen diferents estudis com «Cuidadores i cuidadors: l’efecte del gènere en l’atenció no professional de la gent gran» (octubre 2008). Certament, moltes de les tasques i rols que exercim a la llar s’han assignat tradicionalment, però és possible canviar aquestes tradicions per a equilibrar la distribució de les tasques en les famílies?

La cooperació de tots els membres de la família en les tasques domèstiques pot contribuir a eliminar la sobrecàrrega de responsabilitats que sovint tenen alguns dels seus membres, alhora que fomenta la participació dels fills i filles en la gestió de la llar, tot ensenyant-los a treballar en equip, a ser sociables i a estar atents a les necessitats dels altres, entre moltes altres habilitats i valors.

Sens dubte, a poc a poc els estereotips s’esfondren, permetent que s’ampliïn les fronteres del que avui significa ser «home» o «dona» segons uns criteris més igualitaris. Com deia C. C. Cortéz s’arriba a l’èxit convertint cada pas en una meta i cada meta en un pas. Però trencar models no és fàcil; hem de començar per nosaltres mateixos i pel nostre àmbit més proper, les nostres pròpies famílies.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada