Modernitat, postmodernitat i societat líquida

11c modernitat-240-philipBouchaPer Josep M. Forcada i Casanovas
Metge i Periodista
Barcelona, novembre 2010
Foto: PhilipBouchard

Al llarg de la història, els humans creen uns moviments de pensament i formes de ser. Moltes vegades per àrees, per zones i per grups socials. Per exemple, el marxisme o l’existencialisme, o bé en un altre nivell, la modernitat o la postmodernitat, o tantes altres tendències i moviments culturals. També és ben cert que no tothom viu el mateix pensament, ni de la mateixa manera. En la nostra societat, l’occidental i especialment en el món jove i que gaudeix de llibertat per a pensar i expressar-se, es produeix un fenomen que Zygmunt Bauman anomena «societat líquida», que és consegüent a la postmodernitat o a uns serrells d’aquesta postmodernitat. El procés de fer abaixar la força de la raó a la crítica postmoderna d’aquesta societat ha abocat a unes actituds que plàsticament són qualificades de líquides.

Els fluids són bàsics i importants, tant els sòlids com els gasosos. Una característica dels fluids és ocupar els espais que els deixen els sòlids; potser els de la raó que és més dura i més compacta. La liquiditat pot mostrar unes condicions pròpies com és la fluctuació, la mobilitat, el canvi, la inestabilitat, la flexibilitat, l’efímer, allò que és inabastable… El present, amb la velocitat creada per tants fenòmens tecnològics, la mateixa recerca de l’eficàcia, la força de les innovacions, l’amuntegament d’ofertes que es fan a la persona farcint-la de coneixements útils i inútils, creen una mena de sensació de fugida tot fent que hi hagi una consciència de fragilitat del present. En molts casos desapareixen les estabilitats, tant emocionals com espirituals. Hi ha un patiment en el qual molts no saben agafar-se ni a uns principis que els ajudin a tenir unes referències sòlides.

La societat líquida és un fruit també de canvis conjunturals provocats per tantes inestabilitats que abasten des del món laboral fins al familiar, passant per l’afectivitat, l’economia, la política, les creences, etc.

Aquestes característiques produeixen, en uns determinats grups de la ciutadania, astorament, preocupació, desacord, i creen actituds contraposades i de lluita crítica. Altres se senten ofesos perquè els sembla que aquestes actituds prescindeixen de la capacitat de raonar assenyadament. La raó humana sempre és viva i activa, però cal entendre que la capacitat fluctuant, inestable i d’incertesa crea un notable impacte en la persona que no passa desapercebut.

El risc és no respectar les actituds intel·lectuals i l’entossudiment a voler comprimir les actituds fluides, tant de pensament com d’acció, per posar unes barreres fortes, intenses i inamovibles a partir d’un encerclament d’arguments raonats que ofeguen una realitat. No podem pas dir que tot s’ha destruït, s’ha fet malbé o que ja no hi ha res del passat que serveixi, però hem de respectar els símptomes de la societat fluctuant i inestable que molts pateixen i viuen com un malson que turmenta. Altres el sublimen i en fan una actitud relativista sense cap mena de força moral, allunyant-se de qualsevol actitud compromesa amb la societat. Afortunadament, aquesta pot participar de la gran força de la llibertat intel·lectual que expressa el que sent, moltes vegades, com un gemec d’insatisfacció que contagia i que és sempre un crit de recerca.

Qualsevol canvi crea un dolor de creixement. Potser s’ha de demanar a aquesta societat líquida que aporti un nou estil de raonar. Ben cert que moltes coses es poden des-dogmatitzar i que si es fan des d’una raó humil, sensible, entranyable, personalitzada i respectuosa, pot ser òptim.

El seny de la raó, avui més que mai, ha d’estar preparat per a establir-hi un diàleg seriós, com va fer amb la modernitat i la postmodernitat. El Maig del 68, que molts van viure com un escàndol, perquè no estaven d’acord amb un crit que se’ls feia estrany, uns anys després, bona part de la societat el trobava força normal.

Potser avui som davant d’un clam que no comporta trencadisses, ni revoltes de sang, però que reclama entendre les incerteses del nostre món i lluita per acceptar-les. Potser la consciència de la nostra societat per a entendre aquesta liquiditat, pot ajudar a aconseguir un concepte més humil de la persona.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *