207 Sopar hora europea: «La creativitat, una eina davant la incertesa»

Targeta 207 No hi ha dubte que vivim moments de molta incertesa, en què sembla que davant dels reptes plantejats no es trobin solucions, i aquesta perspectiva es pot allargar encara uns anys més. Fa temps, en unes jornades organitzades per l’Àmbit Maria Corral, el professor Luis Prieto Moreno deia: «La dinàmica de la maduresa sorgeix de la possibilitat de l’home d’afrontar la seva pròpia inseguretat i ser capaç d’arriscar-se». Podem dir, doncs, que vivim un moment en què haurem de ser madurs per a saber viure un temps d’incerteses, inseguretats i alhora arriscar-nos a cercar noves vies i solucions. Malgrat tot, alguns pensen que la creativitat respon més a una etapa de joventut que no pas de maduresa o vellesa, però el que és segur és que davant el moment actual el millor serà articular grups creatius intergeneracionals, en els quals la creativitat brolli de l’experiència, l’audàcia, la saviesa i la set de coneixement, entre altres. Com diu el professor Juan Miguel González Feria: «Madurar és balancejar-se entre la creativitat i la rutina, és l’equilibri entre la iniciativa i la memòria. L’experiència, d’una banda, no s’ha d’amuntegar sense més ni més, sinó assumir-se en saviesa; en cas contrari, l’acumulació de coneixements es farà excessiva i coartarà la nostra creativitat». Acostumem a utilitzar la paraula creativitat per a referir-nos a la característica que descriu els qui tenen idees que els altres no han tingut fins al moment. Amb aquest ús descriptiu del terme encasellem les persones en creatives i no creatives. És cert que hi ha persones més creatives que altres, per naturalesa, com hi ha persones que juguen més bé al bàsquet que unes altres. Però, com diu el metge Lucas González Santa Cruz, «la creativitat és, també i sobretot, una activitat que realitzem per buscar idees que no hem tingut fins al moment, amb l’objectiu que aquestes idees noves siguin d’alguna manera beneficioses. Per tant, la creativitat la podem desenvolupar totes les persones». Sens dubte que, més que mai, en aquest moment tots estem cridats a exercir-la, sense oblidar que hem de tenir una certa «creativitat responsable» per a no inundar el món i les xarxes socials de realitats innecessàries o inoportunes, que ningú no rebrà amb goig. En el fons, com diu la pedagoga Carme Romia, «ser creatiu és ser capaç de sobrepassar les pròpies possibilitats, és ser capaç de donar respostes noves a situacions noves. Eduardo Galeano explica que un dia va veure en un carrer una pancarta que deia: “Quan més sabia les respostes, em van canviar les preguntes”». Aquest és el repte del moment present: semblava que tot era clar i ara ens han canviat tots els pressupòsits, i és aquest el moment en què hem de ser capaços de generar respostes noves davant de les que ja no serveixen o no són adequades. I tot això demana un procés creatiu, és a dir, partint d’una idea, pregunta, necessitat o situació inicial, arribar a una o més idees alternatives, diferents de les que teníem fins aquell moment. La psicòloga Leticia Soberón diu que «les creativitats, més que no pas la creativitat, són formes d’exercici de les capacitats que inclouen diversos elements: habilitats, coneixements, destreses, motivacions i emocions. Tot això, aplicat a alguna àrea concreta d’activitat, pot donar com a resultat l’obertura de nous horitzons o la inserció de dinamismes nous en processos ja engegats». A més, avui les noves tecnologies permeten una forma de creativitat més àmplia i simultània a través d’Internet La creativitat és una activitat que podem desenvolupar col·lectivament per a aprofitar el potencial de cadascú. L’únic que podem desitjar és que no solament s’orienti i s’apliqui a una rendibilitat major en les empreses, sinó sobretot a fer més felices i més harmòniques les persones concretes que avui poblen el planeta. Podem adaptar-nos emocionalment a la incertesa? Dedicar temps a la reflexió i la contemplació, pot fer-nos més creatius? Es pot educar la creativitat?

Jordi Cussó i Porredón

Ponents i ponències:

Jaume Aymar i Ragolta, Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull

Maria Mercè Conangla i Marín, Vicepresidenta de la Fundació Àmbit. Directora del Màster d’Ecologia Emocional

Josep M. Esquirol i CalafProfessor de Filosofia de la Universitat de Barcelona

Cecília Gafarot i Esteve, Mestra i coordinadora de projectes docents

Ressenyareportatge fotogràfic i monogràfic

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *