La malaltia del poder

la-240-photguayrePer Alina J. Bello Dotel
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Santo Domingo, R. D., gener 2011
Foto: Photguayre

Molts cops hem sentit dir que «el poder corromp», i que «el poder absolut corromp absolutament», però sempre pensem que això passa entre les persones que habiten el planeta de les grans estratègies polítiques, financeres o religioses.

Però ens preguntem: quina cosa és el poder, que pot corrompre tan radicalment una persona?

Segons el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua en la seva 23a edició, la paraula ‘poder’ prové del llatí podere i significa «tenir expedita la facultat o potència de fer quelcom». També vol dir «tenir més força que algú», per a vèncer-lo lluitant cos a cos.

Des d’aquesta definició i les seves accepcions ens adonem que el més comú, és a dir, el que assumim en la quotidianitat quan pensem en el poder és que l’accepció remet a doblegar la força, voluntat o la situació d’una altra persona.

D’aquesta manera observem que el poder és un element present en la vida quotidiana de tots els éssers humans, i que en major o menor escala, constitueix un problema en les nostres relacions personals o interpersonals.

Per a moltes persones, en el seu treball diari, el poder és fer que els seus congèneres compleixin els seus mandats i serveixin als seus propòsits, encara que això sigui una forma de submissió i violació de la llibertat dels altres.

En el món modern, la set de poder ha portat a crear estructures que garanteixin la rendició de la voluntat dels ciutadans davant de determinats individus que n’assumeixen el control. El poder sobre els altres s’expressa mitjançant estratègies de diversos tipus, les més utilitzades de les quals són les estratègies polítiques de control militar i econòmic que assumeix l’Estat, i les estratègies empresarials de productivitat, desenvolupament, eficiència i excel·lència, destinades a assolir el control de les persones perquè dediquin la vida i l’energia al servei de l’objectiu de vida d’una persona o grup de persones, l’única meta de les quals, en la vida, és l’exercici del poder.

Aquest estil de relacions basades en el poder generen molts conflictes socials i d’organització, tenint en compte l’alt índex d’impotència i frustració que pateixen els qui es veuen sotmesos. Per això hem d’educar per a la llibertat i la tolerància, tant d’acció com de pensament, ja que és l’única manera de formar ciutadans que puguin ser immunes al virus de la malaltia del poder.

Només quan hàgim estat formats per a ser lliures, mitjançant processos educatius democràtics, reflexius, crítics i deslligats de l’exercici del poder, podrem distanciar-nos dels fils de poder que entreteixeixen la vida pública i privada dels éssers humans. Aquest entramat que formen les xarxes de poder només pot ser esquivat quan assumim en consciència que, la preeminència, els privilegis, l’aparença i totes aquestes formes de presència dominant que constitueixen l’aparell del poder són, en part, els causants del desassossec, les frustracions, depressions i fins i tot pèrdua del sentit, que viu actualment la nostra societat.

Viure deslligats del poder ha estat la forma de vida dels éssers humans que han incidit en la història de la humanitat d’una manera més positiva: Jesús de Natzaret, Buda, Mahatma Ghandi, Albert Einstein, Martin Luther King, Teresa de Calcuta, etc. Tots aquests éssers humans són una mostra indiscutible que és possible incidir en el món sense deixar-se embolicar en les xarxes de poder.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada