Coaching a les aules. Innovació o retorn a l’essència?

1d coaching-240-polizonePer Àngels Roura i Massaneda
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Barcelona, gener 2012
Foto: Polizone

En pensar què em suggereix introduir coaching a les aules, em vénen quantitat d’imatges en les quals els alumnes se senten valorats, apreciats per la seva forma d’actuar, per les seves habilitats, les seves capacitats i la seva personalitat. En aquestes imatges hi ha professors feliços, contents amb si mateixos perquè es troben en un bon estat personal i estan contents amb la professió –que han elegit de manera vocacional– i amb l’objectiu que persegueixen en el seu treball.

Parlant d’objectiu… Quin objectiu es planteja cada professor/a abans d’entrar a l’aula? O millor dit: Quin objectiu es marca quan surt de casa en direcció al centre educatiu? Hi ha un objectiu definit?

Anar tan ocupat pensant en programacions, competències, reunions, sessions d’avaluació… no és la millor manera d’afrontar el repte d’estar cada dia envoltat de nens/joves que no són altra cosa que les flors del jardí que d’aquí a poc es transformaran en els adults que decidiran l’orientació d’aquest món tan canviant.

Per a mi, el coaching a les aules és anar a buscar en cada nen/adolescent allò que té de genuí, allò que el fa especial i dir-li-ho. Fer-li-ho notar. És apostar pel capital que porta a dins i que només aflora si se sent observat i tractat amb amor. Només des de l’amor (respecte, escolta, validació), un és capaç de deixar-se anar i créixer. Créixer en el millor dels sentits: ser la millor persona que un pot ser.

Per deixar-se anar i ser un tal com és, fa falta el respecte i l’admiració dels altres (en aquest cas, els professors). La meva «passió» per incloure coaching a les aules no té cap altre motor que el fet de veure brillar els ulls dels alumnes quan perceben que les observacions que els fem els professors són fetes des de la confiança en ells, el respecte i l’admiració pel potencial que porten i que ells –encara en part– desconeixen.

Em pregunto si la introducció del coaching a les aules és una qüestió d’innovació metodològica i pedagògica o és, en el fons, el retorn a l’essència de l’educació.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada