Coneixement i universitat

9a conocimiento-universidad240Per Pastor Cea Merino
Psicòleg
Barcelona, setembre 2012
Foto:  J. Rambaud

Totes i tots podríem estar d’acord que per a parlar del món necessitem paraules que ens permetin expresar allò que observem. No obstant això, tal com indica K. Gergen (2007), quan parlem d’alguna cosa estem construint el mon, ja que les paraules i les categories que utilitzem per a parlar de les coses són convencions construïdes en les interaccions humanes. Així, el llenguatge no es limita a descriure el nostre món: també el construeix, amb la qual cosa les descripcions i explicacions que fem sobre qualsevol àmbit, tindran efectes en ell mateix.

Ara bé, no tan sols és rellevant com es construeix el coneixement, sinó des d’on es construeix. Per a M. Foucault (1982/1994), el coneixement es produeix amb dinàmiques de saber-poder. El poder produeix i reprodueix efectes de veritat, efectes de saber, i, quin millor lloc per a produir (i reproduir) veritats que la universitat, perquè és a aquesta institució que se li ha reservat històricament un paper predominant en la construcció del coneixement. És en els laboratoris, les aules de classe, els equips d’investigació i els congressos d’expertes i experts on es construeix el coneixement per a la societat, almenys el coneixement científic. Segons I. García (2005), la universitat té un paper destacat en la producció del coneixement, ja que, com a institució, gaudeix d’un alt nivell de credibilitat per part de la societat en general.

Serà interessant, llavors, preguntar-nos què, com i qui construeix el coneixement sobre temes complexos i diversos, com la superació de la pobresa, l’equitat de gènere, la tecnologia, l’accés a l’educació, la interculturalitat, etc., i quina és la responsabilitat de les institucions educatives en la construcció d’aquests fenòmens, a quins interessos responen finalment i quines posicions ideològiques busquen perpetuar. Al mateix temps, hauríem de reflexionar sobre com nosaltres parlem d’aquests temes, la qual cosa és la nostra responsabilitat en la construcció de fenòmens complexos pel que fa a enunciació de paraules i discursos que, com ja hem dit, són performatius i tindran efectes en el món.

Referències:

FOUCAULT, M. (1982/1994). Hermenéutica del Sujeto. Madrid: Ediciones La Piqueta.

GARCÍA, I. (2005). La construcción social de la inmigración: el papel de la Universidad. Murcia: Universidad de Murcia.

GERGEN, K. (2007). Construccionismo social, aportes para el debate y la práctica. Colombia: Universidad de Los Andes.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada