Fosforescència i llum

6a llum luz 240Per Elisabet Juanola i Soria
Periodista
Santiago de Xile, juny 2012
Foto:  Oye Apitoño
http://www.elisabetjuanola.com/

 

Les persones necessitem la llum per a viure. Podem passar temporades amb més o menys llum, però quan surt el sol tot es veu d’una manera diferent; no tan sols els colors i les formes, també la percepció de la realitat canvia. La llum és necessària per a la vida en general, no solament per a les persones. Les plantes s’orienten segons la llum, és cosa de fixar-nos en com col·loquen les seves fulles per a adonar-nos-en. Els nadons sempre busquen una llum per a jugar-hi i interactuar-hi.

Quan l’esser humà va descobrir el foc i, més endavant, la manera de tenir llum a la nit, va canviar diametralment el concepte de la seva vida. Avui ens resulta molt difícil imaginar-nos sense llum. Si no hi hagués llum, a l’hivern simplement aniríem a dormir cap a les sis o les set del vespre.

Però amb tot això de la llum hi ha efectes molt curiosos. Per exemple, pot estar tot a les fosques i, a vegades, veure-hi perquè es reflecteix la lluna o la llum del sol o fins i tot els estels. I, per altra banda, els cossos i alguns objectes guarden llum quan és de dia o en reben i després la desprenen. Aquest és el cas dels objectes fosforescents o fluorescents. La fluorescència es produeix quan en ser il·luminat un objecte, emet llum de manera immediata. És diferent de la fosforescència, que és quan l’objecte emmagatzema l’energia per a emetre llum posteriorment. La fluorescència serveix per a detectar un ciclista a la carretera quan els llums del cotxe l’il·luminen, la fosforescència és l’efecte de les manetes d’un rellotge a la nit.

Encara hi ha un tercer efecte, la termoluminescència, que és la propietat d’alguns minerals, per exemple els quars, d’emmagatzemar llum i calor durant el dia i ser aïllant, i de nit desprendre aquests mateixos elements. Un quars, per exemple, podria servir com a làmpada.

D’alguna manera, aquests fenòmens ens mostren exemples de com viure amb llum quan no n’hi ha. I d’aquí podem treure un paral·lelisme amb les persones que viuen un moment intens i ràpidament ho reflecteixen.

Estan alegres i fan amena la convivència. Algunes d’aquestes persones guarden allò viscut com un tresor i els serveix per a fer llum o donar caliu quan no n’hi ha. La seva experiència els dura i tenen constantment el do de donar llum als altres.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada