Estereotips de gènere i de l’envelliment

3342589506_7719dfc66e_bPer Sofia Gallego
Psicòloga i pedagoga
Barcelona, desembre 2014
Foto: Creative Commons

M’agrada escoltar la ràdio, i emfatitzo el verb ‘escoltar’ perquè té unes connotacions diferents de sentir. Escoltar implica que la persona para esment en allò que es diu; hi ha voluntarietat per part del subjecte. En aquests dies m’ha cridat especialment l’atenció l’anunci radiofònic d’un producte destinat a les persones grans. Es tracta d’un complement alimentari que proporciona energia i fortalesa a la massa muscular, per l’aportació de vitamina B i de proteïnes. L’anunci té dues versions, una de masculina i una de femenina. En la masculina, la veu d’un adolescent ens diu que està bocabadat veient la vitalitat que presenta el seu avi durant un partit de tennis; el jove es diu Rafa. L’avi li respon que la seva filla, la mare de l’adolescent, li va recomanar que prengués aquest complement alimentari, que dóna un resultat excel·lent. A continuació l’emissora posa un parell d’anuncis d’altres productes i, finalment, insereix la versió femenina de l’anunci que he explicat. En aquest cas, la situació presentada és la d’una dona gran, si hem de jutjar per la veu, que respon una trucada telefònica de la seva filla, interessant-se per la situació de la mare que, pel que sembla, està tenint cura dels néts. La dona gran li respon en un to alegre: «No et preocupis, filla, estic molt bé cuidant els nens; d’ençà que em vas recomanar el producte en qüestió i me’l prenc em trobo estupendament i amb molta vitalitat». Fins aquí la descripció dels dos anuncis.

Els primers cops que sentia esmentar el producte vaig tenir una certa sensació de malestar. Llavors vaig reflexionar sobre el contingut dels anuncis, sobre els estereotips de gènere i les referències a l’envelliment que transmetien. Són sensibles les diferències entre la situació descrita per homes i per dones. En la primera, l’avi està amb un sol nét, un adolescent, practicant esport i divertint-se lluny de casa seva. La dona, en canvi, continua sent presentada en les tasques d’atenció als néts. El preparat serveix, doncs, per a perpetuar rols; d’una banda, priva els avis, en masculí, de la cura dels néts petits, perquè l’avi està amb el nét quan ja és adolescent, és a dir, gran, però, en canvi, reserva l’àvia per a l’atenció dels nens petits i la continua recloent a la llar, en l’esfera d’aquesta atenció. L’àvia no practica cap mena d’esport. En tots dos casos ha estat la filla la que els ha recomanat l’ús del producte energètic i els avis han fet el que ella els ha indicat. Sembla, doncs, que aquestes dues persones grans no estiguin en situació de poder decidir si necessiten o no el complement alimentari.

Els anuncis descrits no sols mantenen els estereotips de gènere, sinó que, a més a més, consideren les persones grans incapaces de prendre les seves pròpies decisions, ja que és una tercera persona l’encarregada d’indicar-los el que més els convé. Els estereotips de gènere es mantenen al llarg de l’existència de les persones. No estan únicament restringits a les primeres etapes vitals, en les quals es diferencien clarament les joguines que són de nens o de nenes. En etapes posteriors, els estereotips releguen les dones a l’àmbit domèstic i de l’atenció als altres i situen l’home fora de la llar. Aquesta divisió de funcions sembla mantenir-se fins i tot en l’anomenada tercera edat, com posen de manifest aquests anuncis. En aquesta etapa vital s’ajunten altres tipus d’idees pròpies: les diferències de gènere i les relatives al procés de l’envelliment. En general, els estereotips sobre la vellesa són negatius o molt negatius, especialment en l’època actual, en què la joventut és molt valorada.

Les tendències modernes en la branca de la psicologia evolutiva dedicada a l’estudi de la vellesa, plantegen amb contundència la necessitat de conscienciar la població en general de la importància de combatre aquests estereotips sobre la vellesa i sobre el procés mateix de l’envelliment, amb el benentès que els d’altres menes ja s’han combatut en diferents instàncies. Que aquesta sigui, doncs, una contribució reflexiva sobre la influència de les idees preconcebudes en qualsevol etapa vital i, per descomptat, una mostra de com la publicitat pot contribuir a mantenir estereotips.

Imprimir
3 comments on “Estereotips de gènere i de l’envelliment
  1. Toni Rubio i Nicás

    El teu article reflexa clarament el dia a dia d’una societat que aparentment tenim un grau de maduresa important, però que en realitat, continuem apostant pels estereotips de sempre, mes o menys disfressats i embolicat amb paper d’un diari que explica amb sorpresa, que han hagut tres assassinats masclistes el cap de setmana. Comencem a ser coherents i denunciem aquest tipus de missatges .
    Gràcies per compartir la teva consciencia respecte al tema.
    Toni

    Respon
  2. Lídia Monterde

    Sortosament, el missatge que transmet l’anunci, ja s’aparta força de la realitat. Hi ha una bona quantitat de gent gran o jubilada que s’aparta d’aquest esteorotip. Col.laboro voluntàriament en un Casal de jubilats ( jo també estic jubilada) i ho comprovo diariament. El que és cert és que hi ha dos tipus de jubilats. El que es podria definir com a aquell que creu que ja ho té tot fet i es deixa portar per tot l’engranatge que l’encasqueta en el rol de persona gran i prou. I el que, molt al contrari, s’adona que li queda molta vida pel davant i que la pot aprofitar fent coses que li agraden, incloses: la bona relació amb néts, formació, oci, transmetre la seva experiència o coneixements… (i no parlo de les excursions, que també tenen la seva missió, però no les de les demostarcions comercials, per enganxar en una compra) i en podria esmentar moltes més.
    Per això pesno que aquest esteorotip anirà canviant, ja que puja amb força aquest segon tipus de jubilat
    A més tenint en compte que és la dona qui busca més possibilitats que l’home de plantejar-se la seva jubilació

    Respon
  3. Sofia Gallego

    En primer lloc vull agrair-vos els vostres comentaris i la lectura del meu escrit.
    Estic plenament d’acord en que en la idea de que els estereotipis van canviant. Tot canvia a un ritme mes o menys lent, el que passa que sempre voldríem que tot anés molt ràpid i cal temps pels canvis i sobre tot perquè aquest, els canvis, es consolidin.
    Mentre hem de continuar combatent pel canvi en positiu.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada