Família i elecció de carrera universitària

universidaddPer Sofia Gallego
Psicòloga i pedagoga
Barcelona, febrer 2015
Foto: Creative Commons

En aquestes dates és fàcil veure anuncis d’escoles d’educació primària i també de secundària que inviten a les famílies a visitar l’escola i les diferents instal•lacions, jornada de portes obertes en diuen. També segueixen aquesta tendència algunes institucions d’ensenyament superior. Les jornades de portes obertes, abans esmentades, i les sessions informatives són ofertes a les famílies i als futurs estudiants en l’intent d’ajudar en l’elecció que han de fer els estudiants i també, perquè no dir-ho, captar alumnes per a la seva institució. Ens centrarem especialment en l’últim cas, el dels estudiants universitaris. L’elecció de carrera, el de l’elecció de grau en terminologia actual és un procés en què intervenen tres factors: la família, l’estudiant i la institució educativa. De totes maneres com tots els processos de presa de decisions hi entren també en joc diverses variables, avui focalitzarem l’atenció en el paper de la família.

En l’elecció de centre per a cursar l’ensenyament primari, la família té tot el protagonisme, l’opinió del nen no es pot tenir en compte, en especial en els primers cursos, no té criteris per a poder fer l’elecció. En la tria del lloc on cursar l’ensenyament secundari, l’opinió del noi pren rellevància i sovint la família ha d’escoltar-ne l’opinió. No es pot matricular un preadolescent en un centre que no li acabi de fer la peça, possiblement presentarà alguna resistència i els resultats acadèmics se’n podran ressentir. Però quin ha de ser el paper de la família quan es tracta de triar universitat? En aquest cas ens trobem davant d’un noi de divuit anys que és d’esperar que desprès de tot l’ensenyament obligatori i el post obligatori tingui un criteri més o menys format sobre el seu futur, tot i que a vegades pot no ser tan clar.

Prèviament a l’elecció d’universitat el jove haurà de tenir més o menys clar la carrera universitària que vol estudiar. I pot ser sigui aquest el veritable problema: que el jove sàpiga a què vol dedicar la seva professional.

En la societat canviant actual, és gairebé impossible prendre decisions amb els mateixos paràmetres amb què els pares dels nois d’avui van fer la seva d’elecció professional. Per això el paper de la família pot quedar reduït a donar ajuda als joves a crear els seus propis criteris d’elecció. Alguns aspectes a tenir presents podrien molt bé ser:
El món actual molt canviant fa molt difícil poder, ni tan sols imaginar, com serà el món en general i el mercat de treball en particular quan el jove acabi els estudis, per tant resulta complicat saber quina acollida podrà tenir en el mercat laboral una persona amb una determinada titulació. Cal doncs cercar una sòlida formació abans que una formació que pretesament asseguri la bona acceptació posterior.

Un altre aspecte a tenir present són les característiques personals del jove. Sovint el noi pot no tenir un autoconeixement prou acurat amb la qual cosa presenti una certa tendència a tenir unes expectatives superiors a les seves possibilitats, tot i que també es pot donar el cas contrari, el noi es pensa que no pot assolir determinats reptes quan realment sí que ho pot fer. Aquí sí que la família té un bon paper que jugar-hi, si té una visió objectiva del fill. Ajudar a escatir les capacitats, valors i actituds.

Aquest moment, el de l’elecció de carrera, és una bona ocasió per a indicar al jove la necessitat de fer-se un pla de desenvolupament professional o sigui fixar-se uns objectius professionals i anar dissenyant poc a poc la manera com es preveu que es podran aconseguir. A risc de trencar l’encant també cal tenir en compte els aspectes econòmics. Gairebé sempre la família és qui assumeix el finançament dels estudis i sap quin és el seu veritable potencial econòmic.

I un últim criteri, sigui quina sigui l’elecció feta, els estudis escollits, s’han de fer bé. I aquí la família sí que des del meu punt de vista, ha de ser rigorosa, exigir excel•lència en el rendiment, excel•lència que ha de tenir present les característiques del noi, en resum que rendeixi amb responsabilitat el màxim de les seves capacitats.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada