214 Sopar hora europea: «Com gestionem els ressentiments?».

Captura de pantalla 2015-08-25 a las 12.36.31El ressentiment és una reacció arrelada a dins, que va creixent en la consciència personal. No és un record intel·lectual fred i distant, sinó un sentiment reviscut, una vivència reactualitzada, recreada al si de l’esperit. És reviure la mateixa emoció, és un ressentir, un tornar-la a sentir. I expressa un sentiment d’hostilitat, un sentiment negatiu respecte a l’altre i els altres.

La Carta de la Pau assenyala dos tipus de ressentiments:

1. Els històrics, que són anteriors al meu engendrament. La Carta els dóna el qualificatiu d’absurds. Si el ressentiment és el record viu d’un sentiment anterior, heretat de generació en generació, és absurd fer-lo reviure i alimentar en el present als qui no el van viure.

2. Els que es generen en el present, que són el resultat del menyspreu, del greuge comparatiu, viscut des del nostre engendrament. Un menysteniment a escala generacional (gent gran, joves, nens…), social (classes socials, marginats…), política (governants i governats, partits entre ells, govern, ciutadania…), interreligiosa o ètnica, familiar, sexual (menyspreu de la dona…), etc. El menyspreu fruit de les desigualtats, del no respecte del drets o d’altres situacions injustes, ens va situant en un àmbit de ressentiments personals i alhora col·lectius.

La persona ressentida altera la informació per poder sobreviure. Quan sorgeixen informacions de la persona, institució o grup amb qui està ressentida, buscarà les negatives, és a dir, es carregarà d’arguments per a poder alimentar el seu ressentiment.

El ressentiment crea cultura, textos, i pot crear institucions, obres d’art, política, en què sempre es detecta, explícitament o implícitament, una mena d’actitud hostil. Però mentre al món hi hagi tantes desigualtats i situacions d’injustícia, no hi ha dubte que hi haurà col·lectius, pobles i països sencers ressentits. Tzvetan Todorov distingeix dos tipus de països: els del ressentiment i els de la por. Per tant, la justícia és una virtut preventiva per als ressentiments. Els governants haurien de ser més conscients del que generen algunes actuacions.

Francesc Torralba subratlla quatre causes en la gènesi del ressentiment: el greuge comparatiu (minories ètniques, religioses, diferències socials), el complex d’inferioritat (diferències naturals mal acceptades), una agressió soferta (una vulneració dels drets, una ofensa, un maltractament, una humiliació) i la transmissió de la memòria històrica (ressentiment de grups, col·lectius). Afirma: «Si la causa del ressentiment és el complex d’inferioritat, és fonamental ajudar el subjecte a reconèixer els seus talents, les seves capacitats, les qualitats que té per a acceptar-se a si mateix i superar l’estúpid desig de deixar de ser el que és i tractar de ser com l’altre. L’enveja existencial només condueix al sofriment. Si la causa del ressentiment és la transmissió, l’adoctrinament rebut, la manera com li ha estat narrat l’esdevingut, és fonamental que algú l’ajudi a adonar-se de l’absurditat de tal ressentiment. No obstant això, si la causa del ressentiment és una injustícia soferta, un greuge comparatiu objectiu o una agressió intencionalment perpetrada, no hi ha dubte que l’antídot al ressentiment exigeix una altra via de solució que es diu reconciliació.»

Per a alliberar-se del ressentiment cal, en primer lloc, reconèixer que existeix: dissimular i fingir que no existeix, quan és al fons de l’ànima, és una manera de perpetuar-lo. Per a alliberar-se’n és bàsic situar-lo en el pla del conscient, perquè a vegades està situat en l’inconscient i la persona no és capaç de reconèixer-lo, ni de saber exactament per què l’experimenta. Pensar que no tinc cap ressentiment és el primer obstacle per a poder-me’n alliberar, ja que prendre’n consciència és el primer pas per a afrontar-lo i gestionar-lo.

En aquest Sopar ens preguntem:

Com adonar-nos dels ressentiments que patim?
Com els gestionem?
Som conscients dels ressentiments que generem?
Quin paper tenen els mitjans de comunicació en la transmissió dels ressentiments?
Com transmetre una memòria històrica correcta a les noves generacions?

Àmbit Maria Corral i Fundació Carta de la Pau

Ponents

Jordi Cussó i Porredón, Economista. Director de la Universitas Albertiana

Jordi Palou-LoverdosDirector del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 
Mediador i consultor en resolució pacífica de conflictes

Rodrigo Prieto i Drouillas, Doctor en psicologia social. Cofundador i director de l’Institut Diversitas

Begoña Román i MaestreProfessora d’ètica. Facultat de Filosofia (UB).
Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya

Ressenyareportatge fotogràfic i monogràfic

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada