Ressenya 216 Sopar Hora Europea: «Conciliar-se amb la gestió del temps»

Ambit-SHE 215151015-50Per Rocío Muñoz Montes
Àmbit Maria Corral
Barcelona, octubre 2015
Foto: Margarida Amigó

El passat dijous 15 d’octubre del 2015, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar el 216 Sopar Hora Europea, moderat per Esther Borrego, que ens deia que «moltes vegades el temps, més que un aliat, és més aviat un enemic» i ens recordava, com bé explica Josep M. Forcada en el text de la convocatòria, que hi ha «tres moments irrefutables: vuit hores de descans, vuit hores de treball i vuit hores d’un magnífic temps per a tenir cura especial d’un mateix…» i que la primera retallada es produeix en el temps de descans.

La primera a intervenir va ser Inés Alegre, doctora en organització d’empreses per IESE i professora de la Universitat Internacional de Catalunya. Molt interessada en la conciliació del temps laboral i familiar i amb un ampli coneixement sobre la qüestió, va explicar la conciliació laboral-familiar. Comentava que el 70% de les persones amb feina, un percentatge molt elevat, consideren que aquesta conciliació és un problema. «Tendim a pensar que és un problema del temps». És cert que un dels principals problemes és el temps, però no només. També ho són la conciliació per l’esforç, és a dir, gastem tantes energies a la feina que després ja no en tenim per fer res més, i les actituds: hi ha persones que a la feina els hi demanen certes actituds que després de moltes hores de treball les acaben repetint a casa.

La doctora Alegre va dir que aquelles persones amb fills, pares dependents, marits malalts,… tenen més dificultats a l’hora de conciliar la feina amb l’espai personal. Hi ha cinc factors que ens ajuden o ens dificulten la conciliació: un mateix i l’actitud: ens exigim molt i això ens dificulta la vida. Ens pot ajudar preguntar-nos quina és la definició d’èxit per nosaltres i, així, pensar en quines són les nostres prioritats. Hem de saber delegar les coses que no ens veiem amb cor de fer i utilitzar la tecnologia de forma adequada. També ajuda una bona xarxa de suport: àvies que ajuden a cuidar dels nens o una logística fàcil. Va ressaltar tant el bon funcionament de la gran empresa com de la petita, ja que la gran té capacitats per establir unes normes de conciliació i, en la petita, els treballadors tenen unes relacions personals més fortes i això afavoreix l’empatia. El cap i els companys poden ser puntals en aquest aspecte si tenen una situació semblant. Finalment, afirmà que la conciliació aporta beneficis a la família, a un mateix i a l’empresa.

El següent en parlar va ser Jaume Aymar, degà de la facultat de filosofia de la Universitat Ramon Llull i director de Ràdio Estel, el qual ha escrit nombrosos llibres i articles, a més d’organitzar diferents exposicions des de la Fundació Catalunya- Amèrica, de la qual és president. Va dir que el temps és una convenció i que no existeix a la nostra raó. Però que «ens cal gestionar-ho perquè vivim en unes coordenades d’espai-temps». Ens va presentar un decàleg per gestionar el temps, el qual consistia en: primer, no tota percepció del temps és igual. Segon, la humilitat ens fa tenir més temps. Tercer, passar del definitori al definitiu. Quart, el descans nocturn. Cinquè, la gestió del temps. Sisè, deixar els mòbils als àpats i vetllar per la comunicació amb els que tenim davant. Setè, hi ha poques urgències, recuperar la lentitud i anar sense presses. Vuitè, aprofitar tots els instats. Novè, saber rebre i acomiadar bé. I, desè i últim, estigués a allò que estàs, ja que és pràcticament impossible fer dues coses a la vegada.

La psicòloga clínica i psicoterapeuta, Gemma Cánovas, en una primera part va explicar la diferència entre temps real i el subjectiu. El real és aquell que ens assenyalen els rellotges i els calendaris que ens marquen els nostres espais, i el temps subjectiu és l’atemporal, des d’un plànol profund i amb connexió amb l’inconscient. L’inconscient no coneix el temps real, sinó que es regeix per altres coses. A més, la percepció que tenim del temps varia en funció de les vivències: deu minuts poden semblar llargs si no gaudim amb el que fem i, en canvi, una hora pot passar molt ràpid si gaudim del moment que estem vivint. També és important posicionar-nos subjectivament davant la vida i els altres i, quan prenem possessió de la vida, la percepció del temps es modifica.

En una segona part, Cánovas, es va centrar en la conciliació del temps de les dones- mares, en les quals la pressió, tant interna com externa, ha augmentat els darrers anys, i no aconsegueixen una conciliació entre maternitat i espai propi. No poden gaudir de temps per si mateixes. A més, tot això té conseqüències per la tensió que genera i que es transmet als fills. A mesura que les mares poden parlar i se senten escoltades, la conducta del fill millora. Això succeeix per la multiplicitat de missatges contradictoris que reben. Per tant, a les mares no se les ha d’adoctrinar, sinó que cal acompanyar-les. També va insistir en la tasca de les àvies, les quals haurien de trobar un equilibri entre el seu desig de cuidar els nets i cuidar-se a si mateixes. En conclusió s’han de promoure grups de reflexió de pares i mares, especialment.

L’última aportació va anar a càrrec del professor Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, el qual ens va presentar el temps com «una font de riquesa i d’igualtat. Hem de distribuir renda, poder i temps. Tenim un dèficit que respon a tres grups decisius: primer, amb el franquisme s’estableix l’horari del III Reich, per tant, no tenim el fus horari que ens toca. A més, els canvis d’hora d’estiu i hivern s’haurien d’acabar. Segon, el presencialisme: a les empreses es deuria passar d’avaluar les hores que es treballen, a avaluar les actituds i capacitats del treballador. Anem a la feina a treballar i sociabilitzar-nos. I tercer, hem trencat una dinàmica de segles: anem contra el ritme natural, sopem a les deu, dinem a les tres,… i això ens fa estar a la cua de la productivitat. Tenim les dones més estressades i medicades, una baixa natalitat, un alt nombre de casos de bulímia i anorèxia, fracàs escolar, ja que els nens no segueixen un horari adequat a la seva edat, i problemes d’hàbit social». En general, va dir que és un problema de salut pública.

Mohedano ens va explicar tot el que cal fer per canviar aquestes dades i trobar una bona conciliació amb la gestió del temps: un estudi de com fer els nous horaris, una sensibilització i una reforma horària. Però ens afirmà que per aconseguir-ho caldrà fer-ho tots a l’hora.

El sopar-col·loqui va continuar amb moltes intervencions per part dels assistents. Aportacions, preguntes als ponents, experiències personals, propostes, recomanacions, i moltes més qüestions que van ajudar a aclarir i incentivar la conciliació del temps.

Rocío Muñoz Montes
Àmbit Maria Corral

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada