Ressenya 218 Sopar Hora Europea: «Implicacions davant l’exclusió social»

Ambit-SHE 218_160218-19Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, març 2016
Foto: Edimurtra

Davant d’una extensa llista de necessitats i amb el repte del desig solidari d’oferir igualtat d’oportunitats davant les desigualtats, el dijous 18 de febrer, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va celebrar el 218 Sopar Hora Europea on es va parlar de les «Implicacions davant l’exclusió social», moderat pel vicepresident de la Fundació Integramanet, Agustí Viñas.

Xavier Alonso, de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, començà la seva aportació recordant Pep Ribera, cocreador i director de CIDOB, qui creia que el més important era la sensibilització, sobretot per part de les institucions públiques i privades, davant de la necessitat de recursos socials per a la gent immigrada o refugiada. Davant d’aquesta situació, el que han de fer les institucions és «entendre que la solidaritat també funciona com una ona que puja i que pot baixar». A Catalunya tenim molt viu el concepte integració que «per a alguns representa la defensa de la dignitat de les persones i per a altres és la necessitat de preservar la nostra cohesió com a societat». Va explicar de quina manera integrem a Catalunya: es fa amb «respostes específiques a través de mediadors i intèrprets. Es parla del principi de normalització, és a dir, que com més aviat s’integri una persona a la resta de solucions de tots els ciutadans, molt millor. Però sempre es necessiten serveis per a persones que acaben d’arribar que necessiten ajudes temporals». I una altra manera són els serveis públics, que no garanteixen la inclusió de la gent si no hi ha una llei que ho avali. Per últim, treu una lliçó: «que els drets són molt difícils de conquerir i molt fàcils de derogar».

Mercè Darnell, adjunt de l’Àrea Social Càritas diocesana de Barcelona, va fer entendre que «cada vegada hi ha més pobresa extrema, i d’això no se’n parla. Darrerament ha pujat el nombre de persones que està a l’atur i no cobra res i, com més temps porta a l’atur, més possibilitats té que se li acabin totes les prestacions socials». Cal entendre que l’ésser humà és vulnerable i, per tant, «l’Estat ha de garantir prestacions socials dignes, uns ingressos mínims per a qualsevol persona pel fet de néixer». Les persones necessiten gent que els ajudi. «És imprescindible fomentar l’ocupació en el sector d’atenció a les persones». Els hi preocupa que els fenòmens de corrupció política s’estan traslladant a totes les persones individualment i que es vegi el pobre com a delinqüent i el que és pitjor, com a incapaç. Són persones que necessiten suport i ajuda com tothom. Des de Càritas «volem promoure serveis de reciprocitat, de donar. És impossible recuperar la dignitat de les persones si no entenem que tots podem donar i tots podem rebre. Ens preocupa la societat que ens pot portar aquest clima de desconfiança cap a la persona que ens ve de fora donada la crisi que patim».

Per finalitzar, Begoña Roman, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va donar importància a un seguit de conceptes com la involucració, des d’una perspectiva de drets, des d’una justícia social, que no només és donar béns, sinó repartiment de riscos i de danys, proporcionalment als beneficis i no sempre sobre els mateixos. Davant les persones que queden excloses s’ha de realitzar un model d’assistència. El més apropiat és aquell model d’acompanyament centrat en la persona: «de responsabilitat que està totalment dirigit a acompanyar-los al seu ritme i no arribar on jo vull arribar». A l’hora d’intervenir és important l’ètica, que és fonamentalment reflexió, abandonar els prejudicis i crear les morals més adequades per a aquest entorn. La solidaritat que necessitem en aquest segle XXI ha de ser subsumida sota regla universal. Per tant, una solidaritat normativa seria també una justícia compassiva. La compassió ha d’estar acompanyada, requereix comprensió i això implica saber que la persona sempre és biografia. La nostra societat ha de recordar tres preguntes senzilles: Reciprocitat: I si m’ho fessin a mi? Accés universal: Jo podria voler això per a tothom? I publicitat: I si això se sabés? «Les polítiques de reconeixement de la dignitat recorden que la dignitat no és un dret, però seria quelcom així com el dret a tenir drets».

Imprimir
One comment on “Ressenya 218 Sopar Hora Europea: «Implicacions davant l’exclusió social»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada