El banc bo

descarga (1)Per: Joan Romans i Siqués
Físic
Barcelona, juny 2016
Foto: Creative Commons

En els darrers temps hem sentit parlar del banc dolent, amb el qual es pretén posar una mica de remei al desgavell econòmic i financer que patim. Hi ha un banc bo. És una vella i bona notícia, i és tan vella que sovint un s’oblida que existeix i, malgrat tota la ferotge competència, ha resistit el pas del temps. És present arreu del món i de moment no ha conegut cap fallida i ni tan sols s’ha sentit a dir que hagi fet cap operació fraudulenta ni sospitosa. És un bon banc, en el qual es pot invertir amb total seguretat. És el banc de les bones inversions, també anomenat de les bones accions.

Té una llarga història. No se sap qui el va fundar ni quan, però és segur que ve de lluny. És una societat anònima en el sentit més literal de la paraula. No té seu social, ni oficines ni treballadors a sou. Tampoc no té director general ni agents comercials. No hi ha documents signats ni testimonis que avalin les inversions. La base del negoci és la bona voluntat, la paraula donada pels inversors i l’agraïment dels beneficiaris. Fas la inversió i te n’oblides. Tan senzill com això.

Heus aquí algunes condicions i característiques.
– Qui pot invertir: tothom. No cal ser major d’edat ni demanar permís als pares.
– Moneda de la inversió: ajuts diversos, temps, somriures, diners, disponibilitat…
– Quantitat mínima: no n’hi ha. Des d’unes paraules com ara «et puc ajudar?» fins a donar la vida.
– Període d’emissió: es pot invertir quan es vol, de tant en tant o molt sovint. Fins i tot hi ha qui ho fa cada dia.
– Tipus d’interès: no es coneix exactament, però sempre és alt (no hi ha mai pèrdues).
– Rescat del capital: per la mateixa naturalesa del banc, això no té sentit, perquè el capital invertit no es perd mai.
– Pagament d’interessos: a curt, mitjà i llarg termini.
– Penalitzacions: no n’hi ha.
– Destinació de les inversions: es garanteix que els fons invertits tenen bona finalitat, encara que sovint no se sap quina és.
– Fiscalitat: els interessos no graven fiscalment ni tampoc cal fer declaració de patrimoni. De fet no hi ha cap registre oficial del capital, ni dels inversors ni dels beneficiaris. Malgrat això, la transparència és total. No hi ha corrupció! Hi ha una desgravació especial: qui inverteix en aquest banc sovint experimenta un benestar, una alegria tan gran que molta gent no l’entén.
– Consell assessor: no n’hi ha, però de fet tots els inversors sembla que segueixen unes mateixes pautes.
– Junta d’accionistes: oficialment tampoc no n’hi ha. De tant en tant un grup es reuneix perquè ha rebut uns fons inesperats per a atendre una urgència i decideixen com invertir.
– Els beneficiaris de les inversions sovint les reinverteixen creant una xarxa d’inversors-beneficiats que creix exponencialment.
– Reclamacions: no consta que n’hi hagi.
– Publicitat: no és necessària. Aquest banc té tal dinamisme que per si sol creix i s’escampa arreu.
– Defunció de l’inversor: no cal fer cap canvi de titularitat. Les inversions van fent el seu curs.

Recull d’opinions i comentaris:
– L’FMI (Fons Monetari Internacional) i el BCE (Banc Central Europeu) sempre miren amb recel aquest banc, encara que s’ha de dir que tampoc no hi posen obstacles perquè no hi veuen competència.
– Un destacat membre de l’FMI va declarar fa pocs dies: «Hauríem d’estudiar a fons els mètodes i l’estructura de funcionament d’aquest banc. Com és que genera tant benefici i no té mai pèrdues? Nosaltres que tenim una reserva de tants milions de dòlars i euros sovint no sabem com invertir i, a més, provoquem la ira de molta gent».
– Un important directiu del BCE deia recentment: «He estudiat amb detall la història de les més grans institucions financeres del món i no he trobat res que s’assembli a aquest banc. És com si un conseller invisible i molt intel·ligent els orientés en cada moment.»
– El Sr. N (respectarem l’anonimat) ens comentava: «Ja de ben jove, els pares m’aconsellaven que invertís al banc bo. Jo al principi no en feia gaire cas, perquè em semblava que no era gaire lucratiu, però de mica en mica vaig començar a transferir el meu capital dels bancs comercials al banc bo i ara puc dir que gairebé hi tinc tot el meu patrimoni. Ah!, i a més, m’estalvio els maldecaps de si la Borsa puja o baixa, que si el preu del petroli, que si l’economia no creix com s’esperava, etc.».
– I, finalment, una nena de deu anys ens va dir: «L’altre dia, a l’hora del pati a l’escola, vaig donar la meitat del meu entrepà a una amigueta que gairebé no en porta mai. Quan vaig arribar a casa ho vaig explicar tot a la mare i em va dir: «Molt bé, filleta meva, has fet una bona inversió.» Jo vaig preguntar a la mare què era una bona inversió i ella em va dir: «Doncs mira, una bona inversió és…»

Imprimir
One comment on “El banc bo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *