Preparar persones per a la vida

descarga-1Per: Assumpta Sendra i Mestre
Periodista
Barcelona, setembre 2016
Foto: Creative Commons

Un estudi d’una consultora americana Future Workplace afirma que els nens que ara estan en els primers anys d’escolarització treballaran en més de quinze feines diferents durant la seva vida. Aquest resultat evidencia que estem en una transformació social que requereix un canvi de mentalitat. Demana revisar el sentit de la formació humana i intel·lectual perquè els estudis de present i de futur contemplin la varietat de professions concretes i que els alumnes s’hauran de preparar per tenir agilitat per poder assumir diferents responsabilitats professionals. Gregorio Marañón (1887-1960) sovint explicava que l’edat adequada per començar una carrera universitària era partir dels vint-i-un anys o més. Podia semblar que era una exageració, però deia que davant de les decisions serioses de la vida era necessari tenir una maduresa intel·lectual.

Un dels pilars essencials a considerar per aquesta maduresa és l’educació en què tots som responsables: la societat, la família, els grups socials, l’escola i l’ensenyament superior. Tots som «educadors» i, a la vegada, estem sent educats, ja que l’educació està present en les nostres accions, sentiments i actituds des del ser i del fer. Això succeeix tant de manera conscient com inconscient perquè la persona és observadora dels altres que, a més, esdevenen referents.

Com hauria de ser l’educació dels nens i adolescents perquè es converteixin en adults lliures i responsables? Com fer perquè davant dels canvis constants, siguin persones que desenvolupin un procés vital sa? Com contribuir en la formació humana dels nens i joves per ajudar-los a discernir, a fer-se preguntes i a prendre decisions? Com ensenyar-los a aprendre de forma motivada i entusiasta? Són preguntes obertes amb molts tipus de respostes, però la coincidència és que els adults han de fer l’esforç de col·laborar perquè les noves generacions puguin ser felices amb la realitat que hauran de viure.

El gran repte dels educadors és preparar persones per a la vida. Per tant, ser conscients i conseqüents del significat profund i seriós d’una educació global del ser. És a dir, l’aplicació d’una pedagogia que ajudi a ben situar la pròpia existència, a acceptar la pròpia singularitat amb els límits per poder millorar i reconèixer els altres. Una pedagogia que ajudi a donar respostes a les preguntes existencials i que tingui en compte les actituds personals i socials adequades per ser feliç i ser coherent.

Al llarg de la història, diferents pedagogs considerats grans innovadors en l’educació van deixar empremta per la seva proposta de reformar l’escola perquè l’educació fos una oportunitat per millorar la qualitat de vida. Una escola nova que volia prioritzar el valor i la dignitat de la infància centrant-se en l’espontaneïtat del nen i potenciar la seva llibertat i autonomia. Entre altres, Ovide Decroly (1871-1932), que proposava una escola nova amb uns principis pedagògics que ressaltessin «l’escola per a la vida mitjançant la mateixa vida» o Maria Montessori (1870-1952), que considerava que els nens «es construïen a si mateixos, ja que ells eren els mestres». Avui, també es proposen noves escoles amb nous reptes perquè el més significatiu, precisament, segueix sent l’infant que, segons la seva etimologia llatina, significa «el que no parla», però ja s’expressa. L’infant comença un itinerari d’aprenentatge des d’una educació integral que contempla tot l’ésser, és a dir, el desenvolupament intel·lectual, emocional i corporal. També cal tenir present l’adolescència, és a dir dels 13 als 18 anys, que és una etapa de maduració del cervell en què es posa en marxa una especial potencialitat per poder aprendre i comprendre. S’ha d’entendre aquest desenvolupament cerebral, més enllà dels aspectes hormonals, a què tanta importància s’ha donat.

L’escola assumeix grans responsabilitats, però és necessari el suport de la societat i la intervenció directa de les famílies perquè el desenvolupament de l’infant, del nen, de l’adolescent i del jove sigui coherent per arribar a ser persones adultes i madures, amb criteri propi i compromís ètic. Des de l’aprenentatge realitzat amb esforç i coherència es desenvoluparan les competències necessàries i habilitats corresponents per assumir les transformacions socials i donar resposta a la realitat que toqui viure. Victor Frankl (1905-1997) en el seu llibre L’home en cerca del sentit convida a fer una exploració de l’ésser: «viure significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes i complir les tasques que la vida assigna contínuament a cada individu». Una bona proposta per l’inici d’un nou curs que com, sempre, requereix realisme, humilitat, coratge, compromís, entusiasme, alegria… i també bon humor per poder viure i conviure.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada