Ressenya 222 Sopar Hora Europea: «La felicitat, malgrat tanta infelicitat»

Per Rocío Muñoz Montes
ambit-she-215161117-28
Àmbit Maria Corral
Barcelona, desembre 2016
Foto: Margarita Amigó

El passat dijous 17 de novembre es va celebrar el 222 Sopar Hora Europea per tractar el tema de «La felicitat, malgrat tanta infelicitat», moderat per Josep Lluís Socías, membre de la junta de l’Àmbit Maria Corral.

La primera aportació va anar a càrrec de Ramón V. Albareda, psicòleg i director d’ESTEL, centre de creixement personal, qui va començar amb la pregunta «què és la felicitat?». Explicità que és un estat agradable en tots els aspectes, que es pot relacionar amb el plaer, però remarcant-ne la diferència entre ambdós: la felicitat és un estat, una finalitat, mentre que el plaer és una experiència transitòria, és a dir, un mitjà. Tot seguit, va plantejar una segona pregunta: «quin és el sentit d’aquesta vida?». Per ell és la transformació de l’energia humana, les estructures de la qual són el cos, els sentiments i la ment. També, va esmentar els aspectes importants per viure el plaer: assaborir les coses, la lentitud i la implicació de tots els sentits. «Així doncs, la felicitat depèn més de nosaltres mateixos que de l’entorn, ja que és la gratificació inherent a la dedicació plena d’allò que sentim, fem o pensem». Acabà fent referència al terme ‘perfecció’ del seu llibre Nacidos de la tierra, en el qual s’explica la perfecció com el donar en cada moment del procés el pas just i precís que correspon perquè l’evolució sigui constructiva.

Simón Batlle, enginyer de camins, canals i ports, va parlar des de la seva experiència personal. Explicà que ell és feliç perquè va decidir ser-ho, i el fet que sigui una decisió comporta unes actituds i unes accions. Això no vol dir que no hi hagi dolor ni patiment, però «de la mateixa manera que l’absència de dolor no implica felicitat, el dolor no implica manca de felicitat». Per ell, és bo aprendre a distanciar-se, a tenir temps i prendre’s les coses més lentament. A més, va explicar dues experiències que l’han ajudat a aprofundir més i conèixer els límits: per una banda, el cansament del dia a dia, que li ha fet veure que si les coses tenen sentit es poden viure molt millor i que hi ha coses que no podem deixar de fer, per tant és necessari buscar el costat bo. Per altra banda, veure i viure els límits dels demés: «entendre que les persones tenen límits i no defectes m’ajuda a entendre-les, perquè els límits sempre hi seran. Jo no puc ser feliç si no estic en pau amb mi i amb els demés, si no poso pau i perdó, si no reconstrueixo la situació inicial». Va cloure dient que «la felicitat és un camí cap als altres, és quelcom que flueix, corre i es dona».

Esther Borrego, treballadora social, va començar la seva aportació amb la cançó del cantautor Luís Guitarra, Historia de Lucía, per destacar les persones que malgrat viuen al carrer són felices. Tot seguit va fer referència a autors com Aristòtil, Epicur, els estoics, Francesc Torralba i Viktor Frankl, entre altres, que defineixen la felicitat com quelcom que tota persona cerca com a motor de la seva vida. Va afirmar que la felicitat és una decisió, és una opció. També, va explicar què una persona sense sostre té cara i nom, i com cada persona respon a les situacions que vivim segons les eines de què disposa. Ressaltà que «tota persona és vulnerable d’estar al carrer i ningú és exempt. Hem de saber què és el que ens fa suficientment feliços per poder suportar tota la infelicitat que hem de suportar dia a dia». Va compartir experiències viscudes amb persones que saben gaudir l’aquí i l’ara, que no saben si han decidit ser feliços, però saben que avui estan vius i que potser demà no hi són. Ser feliç i la felicitat està dins nostre i que per això és tan difícil de trobar-la, que ningú està buit al seu interior. Finalment, va relacionar-ho amb el tema de la soledat, hi ha persones que es moren al carrer i ningú sap si s’han mort o no. Per tant, el primer tema a solucionar és el de la soledat i el dels somnis trencats. «Com podem ser feliços en la societat que tenim?»

La psicòloga, psicoterapeuta i sòciodirectora de l’Institut per a la Felicitat, Mireia Cabero va aportar una sèrie d’estadístiques sobre els trastorns mentals, els medicaments i els suïcidis. A més, va donar la clau per aconseguir el benestar de la població, que és respectar sis dimensions. Per una banda, la dimensió del benestar físic i la del benestar material, que les resolem amb contribucions econòmiques. Per altra banda, la dimensió del benestar professional, el de les organitzacions, el social i el benestar emocional, que està a la base de tots els altres. Aquestes quatre no es veuen, per tant, no hi ha autèntiques polítiques per defensar-les i desenvolupar-les. Va animar a demanar a les institucions que ens ofereixin espais perquè nosaltres puguem ser feliços. «Hem de deixar de ser fidels als lligams externs i a les persones externes i ser fidels a “qui sóc jo” per prendre les pròpies decisions». Finalment, va esmentar els quatre tipus de vida bàsics per ser feliç: una vida amb emocions positives, implicada, amb sentit i acompanyada de persones que són valuoses per a tu.

Va ser un sopar molt nombrós d’assistents que van gaudir del tema proposat sobre la felicitat. Això constata que la persona cerca la felicitat, però cal ser conscient que tots la portem a dins.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *