Ressenya del 225 Sopar Hora Europea: «La pintura, font de bellesa»

Per Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, maig 2017
Foto: Alberto Jiménez

El dijous 18 de maig l’Àmbit Maria Corral va celebrar el 225 Sopar Hora Europea amb el tema «La pintura, font de bellesa» amb la participació de cent cinquanta assistents. La directora de l’Àmbit, Assumpta Sendra, en la salutació inicial va ressaltar la llarga trajectòria de dues-centes vint-i-cinc convocatòries amb propostes diferents que conviden a un diàleg interdisciplinari.

Jaume Aymar, doctor en Història de l’Art, va moderar el Sopar i començà amb la primera aportació. Va mostrar diferents obres per adonar-nos de com observem l’art. Ressaltà que: «Fins i tot l’espectador menys entès pot copsar l’atmosfera general d’un quadre. I el que cadascú de nosaltres percebem no es pot desestimar mai. Podríem dir que una obra d’art no és del tot completa fins que un no la contempla o la frueix.» Va comentar una sèrie d’obres com L’escala de Jacob –homenatge al gran músic Schönberg, amb una alta espiritualitat de l’ascens–, El violinista suïcida de Chagall, que li recorda al doctor Alfred Rubio o L’últim sopar de Salvador Dalí. Va parlar sobre la importància de l’ombra en la història de l’art i de la humanitat. Per cloure explicità que: «Hem de davallar fins al fons, enlairar-nos fins al sublim. Vet aquí una de les virtuts de la pintura, cal només saber veure i refiar-se dels qui han vist i han cregut.»

A continuació, la catedràtica de Filologia romànica a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, Victoria Cirlot, inicià la seva aportació expressant que: «En un dels temes iconogràfics més clàssics de la història de la pintura europea, la representació del cos de Crist, ja sigui penjant de la creu, descendit o en la falda de la mare, convergeixen amb força inusitada la bellesa i l’horror. Per això ho he triat per parlar avui de la bellesa, perquè no vull fer un discurs unilateral; em sembla que parlar de la bellesa suposa parlar també de l’horror, d’una manera semblant a com no es pot parlar de la llum sense parlar de les tenebres.» Va presentar diverses imatges de Crist comentades per diferents autors i èpoques. Acabà dient que: «El desdoblament no ha de deixar cap dubte: en l’esplendor jeu l’horror i en l’horror despunta la bellesa. Almenys des d’aquest món difícilment podem deixar de veure els contraris com a tals, encara que com desitgés André Breton en el Segon Manifest del Surrealisme, aspirem certament al punt sublim, allà on bellesa i horror són ja el mateix.»

Josep Maria Forcada va fer la seva aportació com a pintor en què va aprofundir sobre la pintura impressionista. Va ressaltar el moviment pictòric dels macchiaioli que va trencar amb el pintar clàssic de l’època donant importància a la llum i no es van preocupar per les normes que utilitzaven els clàssics. Va dir que: «El pintor, especialment l’impressionista, es dedica a enganyar la vista dels altres, però és un engany fet amb bona voluntat, perquè puguem adonar-nos que hi ha darrere de cada color. A més, tot té un significat que sovint serveix per donar sentit. També pintar permet expressar els sentiments i transformar-los en bellesa per viure-la i gaudir-la. La bellesa pictòrica és un tresor.» Mentre realitzava la seva aportació va presentar un vídeo que mostrava el procés de pintar un quadre, ja que va iniciar amb una tela en blanc i acabà amb l’obra pictòrica d’un paisatge pintat a la vorera del riu Congost. Alhora escoltàvem la música creada explícitament pel violoncel·lista Miquel Pujol a partir de la visió quadre.

L’última aportació a càrrec de l’artista multidisciplinària, Marta Montcada, explicitava que: «La pintura com a font de bellesa està lligada indefectiblement amb l’observació, la redescoberta i lectura de totes aquestes impressions captades per la nostra retina i emoció íntima. I que els nostres propòsits davant l’obra pictòrica són un procés d’alquímia.» Va dir que la pintura com a llenguatge universal s’hauria d’aprendre des de la infantesa perquè transforma les persones i les fa còmplices de viure en un món que compartim. Va expressar que l’art és emoció i alhora és llibertat, ja que: «Si l’art de la pintura deixa fluir la bellesa on seguim enllaçats, es converteix en teràpia sanadora tant pel creador com per a l’espectador». Per acabar ens va presentar un videoclip de la pel·lícula Xicoia que està rodant actualment amb Ichiro Hirose.

En acabar les ponències Josep Maria Forcada va fer un brindis per desitjar que: «El sentit profund que estem buscant sempre en la vida sigui una realitat. Que ens ajudi a viure cada vegada amb més ànim, que entenguem més qui som, què fem i per què hi som. En especial, avui, brindem pels sopars i per totes les persones que ens acompanyeu.» A continuació va haver-hi el col·loqui amb els assistents moderat per Jaume Aymar per aprofundir, encara més, sobre el tema de la pintura i la seva bellesa.

Per cloure el Sopar, Assumpta Sendra va expressar que: «Ens hem adonat del significat profund que hi ha darrere d’una obra, d’una pinzellada i d’un color. També del significat que té quan l’artista està creant. Però, tots som artistes de la vida perquè ens agrada posar un toc de bellesa a la realitat que ens toca viure». Finalment, es va repartir als assistents una postal de reproducció del quadre «Vorera del riu Congost» de Josep M. Forcada que va estar exposat durant el Sopar i que el mateix autor havia comentat.

Imprimir
2 comments on “Ressenya del 225 Sopar Hora Europea: «La pintura, font de bellesa»
  1. Herminia Carbó

    M’ha agradat llegir-ho per recordar-ho de nou.Interessants aportacions que val no oblidar.Gràcies!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada