La bondat que veiem, o no veiem

Per Àngels Roura i Massaneda
Coach d’equips, executiva i personal. Màster Trainer en PNL (Programació Neurolingüística).
Psicopedagoga i mestra
Barcelona, juny 2017
Foto: Àngels Roura

Veiem part del que succeeix, només una part. I no veiem qualsevol part sinó just aquella que decidim veure.

Amb quin criteri escollim el que volem veure? Coneixem el nostre criteri? Quin filtre apliquem quan parem atenció a l’experiència?

Sóc, de mena, una persona confiada. És a dir, em miro la vida des d’un filtre positiu. Confio d’entrada en les persones. Veig bondat en les persones del meu voltant: en petits detalls, en petites coses que podrien passar desapercebudes si anés més de bòlit o estigués de mal humor. Us heu adonat que quan esteu de mal humor és difícil –per no dir gairebé impossible– trobar aspectes que siguin positius? Tot segueix el mateix bany de color: tot és fosc. Saber de quin humor estic quan em miro el que passa, saber amb quin filtre estic llegint els fets, és important perquè m’ajuda a donar un valor més adequat al que visc.

Com molta altra gent, fa temps que he decidit no deixar-me contagiar de la negativitat, de la pluja de missatges tristos que emeten els mitjans de comunicació que troben en el mal, el sofriment i la desgràcia el seu eix central de difusió.

No estic dient que donem l’esquena al que passa sinó que també succeeixen Moltes Altres Coses. I que moltes d’aquestes Moltes Altres Coses són expressió de la bondat, la bellesa, la generositat, l’amor i la contribució al bé comú. Existeixen iniciatives prosocials: persones i organitzacions de petita i/o gran dimensió que treballen i posen el seu temps i recursos per millorar les condicions actuals i fer així la seva contribució a la societat.

Les persones escollim on posem l’atenció: si en el que falta o en el que tenim; si en el mal i el sofriment o si en la bondat de les persones. El focus d’atenció el decidim nosaltres.

Darrerament m’han succeït un parell de fets que s’obstinen a corroborar el meu punt de partida (el de ser, de mena, una persona confiada). Un dels fets en qüestió va ser que vaig deixar les claus posades a la moto nova, que té menys d’un any. Jo fent encàrrecs per la ciutat durant tres hores… i en retornar a la moto em vaig adonar que no les duia a la meva bossa… On deurien ser? Una nota escrita en un petit full de paper em deia que truqués al número de telèfon per recuperar les claus de la moto. Una persona anònima em posà de manifest la qualitat humana que hi ha en el carrer i que no surt als telenotícies ni a la premsa diària.

Moltes persones deurien passar pel costat de la moto que estava aparcada en una zona concorreguda de la ciutat. I entre totes les persones que van passar i van decidir no agafar la moto, una d’elles va decidir –a més– tenir un gest de bondat més elaborat. Va decidir guardar-les per poder donar-me-les més tard.

Això és un simple exemple de bondat humana, aquesta que professo, confio i proclamo als quatre vents.

Difondre exemples de bondat és un gest d’agraïment per donar valor als petits grans detalls que ens parlen de la gran humanitat que hi ha en el petit-gran cor de les persones.

Compartir històries com aquesta per contagiar-nos de bones sensacions sobre la qualitat humana és un bon exercici per fer difusió de les coses positives que passen al llarg del dia. Compartir els exemples és una forma d’expansió, una manera de contribuir a fer evident el que passa desapercebut.

Si ara us preguntés: «Què ha succeït de bo en el dia d’avui que ho vulgueu compartir amb les persones del vostre entorn?» Sabríeu explicar gaires exemples?

Proveu de fer aquest exercici a tall de curiositat i veureu que passa en vosaltres i en les persones a les quals feu partícips. Observeu que passa. Descobrireu coses molt interessants de vosaltres i dels altres!

No només proveu de fer aquest exercici: assumiu la responsabilitat de compartir coses bones que us passen, que succeeixen al vostre voltant per així expandir i donar visibilitat als actes de bondat que dia rere dia succeeixen.

Imprimir
5 comments on “La bondat que veiem, o no veiem
  1. Josep

    M’ ha agradat molt llegir el fet de compartir coses bones.
    Pensar en positiu crec que és com un bon “virus” que es pot encomanar.
    Moltes gràcies per l’article que he pogut llegir

    Respon
  2. àngels roura

    Gràcies a tu,Josep, per invertir temps en respondre a l’article.
    Seguint la metàfora del “virus” que utilitzes, corroborar que ens encomanem de tot, ens contagiem de tot. Per tant, si som conscients d’aquest fet llavors tenim la responsabilitat de decidir què volem contagiar.
    Jo he escollit contagiar en positiu.
    Gràcies, de nou, per fer el comentari.

    Respon
  3. Roser Gomez Coto

    Tens molta raó en el què dius, hi ha moltes coses bones per valorar i que de vegades passen inadvertides. Potser perquè pensem que això representa la normalitat i el que sobta és el contrari, la maldat, o el que crida més l’atenció i et fa enfadar.
    També crec que és essencial tenir una actitud positiva davant els entrebancs que ens trobem a llarg de la nostra existència, inclús aprendre d’allò que ens ha fet mal per créixer en humanitat. La vida no és fàcil. Pèrdues, fracassos, distancies, condicionen irremeiablement el nostre estat anímic. Capgirar allò que ens amoïna i trobar el costat positiu és un exercici de reflexió i de voluntat que ens hauríem de proposar com a objectiu de vida per ser més feliços.

    Respon
  4. àngels roura

    Donem per fet que allò “bo”, allò que funciona, és la normalitat, i ho fem sense valorar-ne l’extraordinarietat, el mèrit, sense posar-ho en valor. És que…nfocar-nos en el que no funciona és tan temptador!
    L’actitud positiva, l’actitud proactiva, és una decisió i comporta treball personal per desfer-se dels patrons adquirits dels que -sovint- no en som conscients. És una feinada? Sí. És un treball personal que recompensa amb escreix pel que suposa de millora del benestar no sols personal sinó també de contribució a l’entorn.
    És una decisió. Decisió que comporta acció.

    Respon
  5. Roser

    Totalment d’acord.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada