Aprendre a viure en democràcia

Per Elisabet Juanola i Sória
Periodista
Xile, juliol 2017
Foto: Creative Commons

El total de persones que pot exercir el dret a votar a Xile és de 13.573.000 segons el Servel (Servei Electoral de Xile www.servel.cl). Xile es prepara per a una nova elecció presidencial aquest any 2017. A les anteriors eleccions municipals, a l’octubre del 2016, l’absentisme va ser del 65%. És a dir, va votar un 35% de xilens, que es miri com es miri és una minoria i que va convertir Xile en el país amb l’índex més alt d’abstenció del món. Seguit d’Eslovènia amb gairebé 58%, Mali amb 54%, Sèrvia, Portugal i Lesotho entre el 54% i el 53%. L’absentisme elevat es produeix, tot i que en nivells menors a molts altres països.

No votar és una manera de participar? No votar és una manera de protestar? No votar és una manera d’evadir-se? No votar és una manera de treure poder als que el volen tenir? Segurament és una mica de cada i també d’altres possibilitats que no contemplem ara. Però, les xifres d’absentisme són una dada important que parla per si mateixa. Segons diferents persones entrevistades als mitjans de comunicació sobre la seva opinió respecte a aquest fenomen, alguns argumentaven no tenir interès a votar i altres afirmaven no creure en els polítics ni en el sistema de govern, declarant que l’interès dels que estan al poder és omplir-se les butxaques.

És molt llarga la llista de situacions de frau, mal ús d’informació econòmica, aprofitament d’influències, suborns, malversacions i altres delictes de corrupció comesos per persones que ocupen o han ocupat càrrecs polítics.

El Comitè Oscar Romero-SICSAL-Chile, al setembre de l’any 2016, va difondre el document Espiritualidad cristiana y elecciones municipales que convidava a participar en les imminents eleccions municipals d’octubre d’aquell any com una manera d’exercir una acció transformadora enfront de l’opressió econòmica que viu la gent a Xile. Un paràgraf del document diu: «A partir de la dècada dels setanta, les empreses multinacionals s’han constituït com una força econòmica mundial, sobreposant-se al poder dels Estats i al control de les societats. Això ha desembocat en la pèrdua de contingut de les democràcies, el que s’ha traduït en la transformació dels partits polítics en moviments de divulgació de la ideologia neoliberal a l’espera de retribucions per tal que el sistema democràtic no funcioni, ni la desfiguració del paper dels intel·lectuals i la despolitització dels pobles».

Segons el Banc Central de Xile, la relació de càrrega financera sobre l’ingrés disponible (RDI) dels xilens és la més alta de l’OCDE amb un 38%. Una altra dada diu que hi ha 10,9 milions de persones endeutades, de les que 4 milions són moroses, és a dir, endarrerides en els pagaments amb els conseqüents interessos que les empreses de cobrances apliquen. El salari mínim a Xile és, aproximadament, de 331 euros i un 50% de treballadors obté menys, aproximadament, de 403 euros mensuals, el que significa que si està entre aquest nombre de persones endeutades, li queden 198 euros pel mes. Totes aquestes dades fan pensar que un nombre important de persones tenen moltes restriccions econòmiques, mal viure, persecució financera i autèntica opressió per projectar-se a la vida.

Les pròximes eleccions són una nova oportunitat de participar, a més de votar i formar part activa de processos ciutadans i construcció de vida comunitària.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *