Polimatia

Per: Pere Reixach
Especialista en Estudis del Pensament i Estudis Socials i Culturals
Barcelona, maig 2018
Foto: Vix

Alegreu-vos humanistes, filòsofs, amants de l’art i de la ciència. Hi ha un nou paradigma organitzacional en el món de l’empresa que us pot afavorir en la cerca de feina. Apresseu-vos a la desconstrucció de mentalitats sustentades per refranys populars com: «Qui molt abraça poc estreny» o «Aprenent de tot, mestre de res».

Avui comença a imperar la ‘polimatia’, un terme amb el qual es fa referència a la condició d’una persona que té multiplicitat de coneixements en diverses branques del saber, tal com passava en l’època daurada del Renaixement.

La Fundació Factor Humà, d’àmplia difusió en les direccions de personal de les empreses, sobre tot a través de les seves ‘Unitats de Coneixement’, dedica el seu número d’aquest mes d’abril a la polimatia. Intentaré fer-vos-en cinc cèntims, donada la tremenda repercussió que pot tenir, tant en el món laboral com en el  personal.

Comença el treball dient una frase de Robert A. Heinlein, emblemàtica i provocadora: «L’especialització és pels insectes, no per a les persones». ¿Per què moltes empreses precisen ara tant de la polimatia, personal generalista que ‘saben poc de molt’ com d’especialistes que ‘saben molt de poc’?:

Perquè estem en una economia on la creativitat i la innovació són fonamentals. La innovació a través de la diversitat amb talents que confluïen, va ser la tònica de la Florència del quattrocento, on ciència i bellesa marcaven el pas de la història. Steve Jobs, per exemple, assenyala que l’alt grau de qualitat tipogràfica dels ordinadors Apple es deu a un curs de cal·ligrafia tradicional al qual va assistir.

Perquè en un món cada cop més digital, els punts de contacte entre la tecnologia i la persona usuària són més necessaris que mai. La personalització de l’usuari i la seva privacitat són els grans reptes del món digital.

Perquè es imprescindible un relat associat als productes i serveis. El terreny d’una narració amb sentit és cabdal. En aquesta direcció, vaig  llegir a La Vanguardia l’article «Què pregunta el filòsof» de Josep Maria Ganyet (09/04/2018): «Un altre dels perfils més buscats a Silicon Valley és el de filòsof. Filòsof pràctic, filòsof d’empresa o filòsof resident, professionals que, en lloc de trobar respostes, busquen preguntes. Professionals que, com deia Richard Feynman, prefereixen preguntes que no es puguin respondre a respostes que no es puguin qüestionar. Veig clar el proper fitxatge d’Apple. Intel·ligència artificial i filosofia, les carreres amb més futur a Silicon Valley».

 La Fundació Factor Humà, esmentada, aporta també una dada significativa i esperançadora pels estudiants d’humanitats, lletres, arts, filosofia, etc. Segons el darrer informe sobre ‘Ocupabilitat I Coneixement Addeco’, les carreres de la branca d’Arts i Humanitats recuperen pes específic en la seva aportació al conjunt de les titulacions universitàries més demandades pel mercat laboral, passant a generar poc més del 2% del total d’ofertes d’ocupació el 2014 al 3’16% actual. La combinació d’habilitats humanístiques i tècniques cotitza a l’alça.

Fora bo que tots ens féssim un autodiagnosi a través d’algun test basat en la teoria de les «vuit intel·ligències múltiples» d’Howard Gardner (lingüística, lògica-matemàtica, especial, musical, corpora-cinestàtica, intrapersonal, interpersonal i naturalista ) a fi de definir la tendència del nostre talent i complementar la pròpia carrera ocupacional amb estudis o hobbies idonis al propi talent, tant pel propi creixement personal com per una millor adaptació a l’equip de treball on estem ubicats laboralment.

Força a les humanitats.

 

 

 

 

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada