Quan sumem?

Per: Àngels Roura Massaneda
Coach d’equips, executiva i personal. Màster Trainer en PNL (Programació Neurolingüística). Psicopedagoga i mestra.
Barcelona, juliol 2018
Foto: Àngels Roura Massaneda

 

Formar part d’un col·lectiu, d’un grup o d’un equip suposa diferents graus d’implicació. Exigeix major o menor grau de compromís i responsabilitat individual.

Quan sembla que no s’avança al ritme que hom esperaria o quan es té la sensació que tant l’ambient com el treball no són prou satisfactoris, acostumo a fer una pregunta:

 –Quan sumem, com a equip?

I, afegeixo: –Quan sumes tu?

Preguntar-se quines són les condicions que s’han de donar perquè el que fem suposi una suma, esdevé necessari.

Quins són els comportaments, quines actituds, quin estat emocional, quines mirades ens ajuden a contribuir, a ser més resolutius, productius, a tenir millors relacions interpersonals i a sentir-nos més satisfets amb el que fem i com ho fem?

Fa pocs dies, amb un equip vàrem fer-nos aquestes preguntes:

  • Quan és que sumem?
  • Quan és que restem?
  • Què necessitem incorporar?
  • De què volem prescindir?
  • Quines habilitats/quins recursos utilitzarem per a sumar tots i entre tots?

Neix d’aquí una reflexió interessant perquè fa visible com vivim cadascú de nosaltres una mateixa situació, com veiem aspectes diferents, variables, causes i conseqüències diferents.

Posat tot sobre la taula, ve el moment de consensuar la lectura. Arribar a acordar tot allò que compartim de l’anàlisi i, pas següent, prioritzar segons importància i decidir què fer.

Quan analitzem «quan sumem, com a equip?» ens adonem de tot el vessant personal que hi intervé. Cadascú identifica en si mateix «quan sumo jo?» i hi reconeix les traves personals que hom porta dins la seva motxilla.

Llavors, som conscients, a títol individual, de quan…?

  • Interrompem
  • No escoltem
  • Menysvalorem l’opinió dels altres
  • Tenim converses paral·leles
  • La nostra “raó” ens fa inflexibles
  • Un detall esdevé el nucli
  • No hi som presents (només hi som de cos)
  • El nostre món emocional està col·lapsat, buit, baix, etc.

Tenim molta responsabilitat individual quan formem part d’un equip. No s’hi val a voler-se diluir entre el col·lectiu, ja que és el camí directe no sols cap a la mediocritat sinó cap a la condemna de l’equip (tant en procés com en resultats).

Per tant, «quan sumes?»

Pren consciència de la teva presència i de la teva contribució.

Pren consciència de què aportes a l’equip.

De l’u al deu, quin és el teu grau de compromís real?

Sigues sincer. Sigues honest. Descobriràs aspectes que pots millorar per poder sumar més.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *