231 Sopar Hora Europea «Per què i com ens comuniquem?»

Per què i com ens relacionem?

Sense relació humana és impossible crear i avançar en les relacions de la vida social. Proposem parlar en aquest Sopar de la societat evolucionada en què la relació transversal de les persones es veu més necessària que mai. El classisme crea unes distàncies en què la dignitat de la persona es menysvalora en favor d’un manteniment de classes que afavoreixen desnivells humans que porten a una rivalitat. Per altra part, l’individualisme, afortunadament, la societat el va posant més en qüestió. Se suposa que la seva força queda en evidència i s’afebleix en favor de grups intermedis, associacions, ONGs que porten a una apertura social

Acceptar els altres només és possible perquè viuen, és a dir, existeixen i són iguals en dignitat, ja que pel fet de ser humans porten el segell humà: la racionalitat i la capacitat d’emocionar-se, de patir o d’alegrar-se. Aquesta dignitat fa que ningú se senti per damunt de cap altre element accidental: raça, grup social, càrrec, nivell cultural, home o dona… Avantposar aquests elements per damunt de la igualtat en dignitat és un obstacle per a tota relació. No es pot negar la realitat de l’autoritat que és diferent al «poder», que pot arrelar en unes bases que exageren la relació per tal de dominar l’altre. El «poder» acostuma a aconseguir la submissió de l’inferior.

És bo reconèixer i admirar que hi ha persones que despunten professionalment, que n’hi ha que són davanteres en el món empresarial, universitari o laboral, que tenen càrrecs…  però és fonamental prendre consciència que el concepte de fraternitat social exclou gelosies estranyes que també podrien malmetre les relacions socials.

Aquesta humilitat social davant de «castes» i grups que promouen rivalitats entre homes i dones, de pares i fills, de persones immigrades ha de prendre força per tal d’aplanar situacions conflictives. La humilitat existencial genera una bona entesa, fa superar pors i enveges, crea joia en compartir més els béns i treballar per actituds socials sense pors, obre pas a uns vincles nous entre els ciutadans deixant de banda les actituds d’orgull i de supèrbia.

La igualtat de les relacions humanes per tal que tinguin contingut i arribin als altres exigeix que la persona cregui en la capacitat de superar-se a si mateix perquè reconeix que hi ha uns valors que l’enriqueixen i que els pots transmetre a l’altre i poden engrescar a la comunicació. Relacionar-se sovint suposa obrir portes a la imaginació i a la creativitat i a més posar-la amb confiança en mans de l’altre.

Quanta aspror hi ha entre persones perquè no els agrada com són els altres i es té pressa en què canviïn. Pel contrari, no hi ha propòsit de superació personal perquè un es creu que és perfecte i els altres estan equivocats

Algunes de les preguntes que plantegem: S’hauria de repensar en el concepte de «poder»? Les relacions transversals poden ajudar a entendre una nova societat? Com aprenem a viure i conviure amb els altres per relacionar-nos?

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada