Ressenya 235 Sopar Hora Europea: «Creativitat i fidelitat»

Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, juny 2019
Foto: Ita Amigó

El passat dijous 16 de maig, l’Àmbit Maria Corral va organitzar el 235 Sopar Hora Europea. En el marc d’aquest Sopar es van celebrar 40 anys de l’entitat. Quaranta anys de treball amb sentit i valors des de la reflexió i el diàleg interdisciplinari. El tema proposat va ser «Creativitat i fidelitat», moderat per Jaume Aymar, doctor en Història de l’Art.

Josep M. Forcada, president de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral, obrí les aportacions i va fer referència als inicis de l’Àmbit, l’any 1979, que va néixer fruit de la necessitat que veien el doctor Alfred Rubio –a qui va recordar especialment, ja que enguany és el centenari del seu naixement– i Antoni Barata, de fer quelcom pel tractament dels valors en els mitjans de comunicació social. A continuació parlà sobre «La creativitat personal, és a dir, la que correspon a cada ésser humà, que possibilita que es desenvolupin qualitats pròpies i concretes, i alhora diverses que fa que cada persona s’autorealitzi i el faci diferent als altres». Concretà que: «La creativitat demana llibertat d’esperit, especialment des de l’òptica social, en què s’ha de pensar molt en el bé comú. Per això, és tan important el suport ètic que dona coherència al bé». A més, és la clau del creixement de la societat i tancar-se a ella és no avançar i fomentar l’immobilisme. També parlà de la fidelitat a la creativitat que: «Suposa la responsabilitat de mantenir uns vincles de confiança i l’adhesió lleial a aquells principis que hom professa de forma individual o participativa en aquelles entitats o grups en què un pertany». Per finalitzar afirmà que: «Des de la llibertat i la recerca del bé social es podrà obrir un diàleg respectuós i de futur que serà veritablement creatiu».

La professora d’Ètica a la Facultat de Filosofia, Begoña Roman, va exposar tres idees sobre la creativitat i la fidelitat: La primera, el concepte de creativitat lligat a generositat, la segona, fidelitat lligat a confiar i els transcendentals, i la tercera, la creativitat i la fidelitat lligades a la noció de desig. Afirmà que: «Tota vida humana és un acte de creativitat, i tota creació implica criança i una cultura que l’acompanyi perquè la persona pugui expressar-se. Tot acte de creativitat implica quan és artística, la recerca d’un gaudi, i quan és de proposta de solucions, una necessitat de resoldre un problema i d’alliberar-se». Remarcà que: «Tota creativitat és un acte de fidelitat. La criatura és creativa perquè és hereva d’una tradició». A més, hi ha fidelitat a la tradició i a un mateix. «El veritable acte creatiu és de generositat, genera i dona. És un desig de comunicar, d’expressar-se i de compartir». Finalment, constatà que: «La veritat de tot és que l’acte creatiu és vital». Les persones no creem per necessitat, sinó perquè desbordem desig, creativitat i vida. Acabà amb una reflexió de Hanna Arendt: «L’ésser humà ha de passar per les tres etapes: la d’actor i desenvolupar la trama que altres han escrit per ell, la d’autor, apropiar-se de la seva vida, del seu món i millorar-lo, creant noves possibilitats, però sobretot, el que crea història és el narrador. El que explica històries per continuar creient que val la pena.»

Tancà les aportacions Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, que intentà aclarir, amb l’ajuda d’alguns exemples, el significat de creativitat i fidelitat i mostrar la seva connexió. Partí del concepte «fidelitat creadora» o «fidelitat creativa» i de la premissa del filòsof Gabriel Marcel: «Només podem seguir sent el que som si ens recreem constantment.» Trencà amb el tòpic de confondre la fidelitat amb reiteració del mateix, monotonia o tedi. I la definí com a valor. «La fidelitat té a veure amb la continuïtat en l’esforç creatiu, amb la capacitat de recrear contínuament allò que un és.» Tot seguit, relacionà la creativitat amb l’acte de fer emergir quelcom a partir del no-res: «El que fem al capdavall els humans és donar forma, configurar, a partir d’elements que tenim a la memòria i que permeten endreçar d’una manera distinta allò que hem rebut, però en qualsevol cas mai fem emergir del no-res quelcom.» Algú que és creatiu, que té imaginació, té una força creadora a partir de materials que ha rebut i que dona el valor de l’herència i de la tradició. Acabà afirmant que per fer emergir el que no hi ha és bàsic que hi hagi quelcom a la ment. Per això és un error contraposar fidelitat i creativitat; memòria i imaginació, el que cal és un equilibri.

El Sopar va continuar amb diferents brindis a càrrec de persones significatives al llarg d’aquests quaranta anys. A més, vam gaudir de l’actuació de la pianista Yoko Suzuki, que interpretà vàries peces. Va acabar amb un col·loqui emotiu per part dels participants.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada