236 Sopar Hora Europea: «Fake news i la Postveritat»

Un dels reptes tecnològics del segle xxi és lluitar contra les fake news, les notícies falses, per poder identificar-les, evitar la seva reproducció i desmentir-les. Alguns autors consideren que és com una epidèmia que demana trobar mecanismes per a la cerca de la veritat.

Fake news és un fenomen global que des de sempre ha estat present a través de qualsevol mitjà de comunicació: la premsa escrita, la ràdio i televisió. Però la convergència digital fa molt més fàcil modificar, tergiversar i retocar fotos, vídeos i àudios sense que ho percebem! I després, des de l’accés a Internet i des de les xarxes i diferents plataformes: Facebook, Twitter… es viralitzen i es multipliquen fins a l’infinit. Són les mentides de sempre en un context nou que de manera molt fàcil hi tenim accés només fent un click!

Sabem que la funció primordial dels mitjans de comunicació és informar, però les fake news pretenen tot el contrari: desinformar des de la manipulació informativa o mediàtica. Per tant, són notícies, articles, relats, missatges… publicats amb la intenció de desinformar i enganyar. És a dir, confondre el lector o l’usuari perquè no sap què ha de creure ni què és veritat o mentida.

Aquests esdeveniments falsos que llegim com si fossin relats verídics són una amenaça per la credibilitat i la convivència. Des del 2016, sovint escoltem la paraula Postveritat que els autors, M. Mercè Conangla i Jaume Soler, del llibre Postveritats emocionals descriuen com «la utilització de mitges veritats o silenciar part de la veritat». Aquesta manera de presentar els fets amb una metodologia concreta i intencionada i amb un muntatge emocional genera diferents reaccions i graus d’emotivitat.

Les xarxes són un magnífic mitjà que possibiliten comunicar-nos ràpid i arreu del món, però a la vegada són un canal de difusió difícil de controlar. Són els mateixos usuaris que han de saber gestionar i esbrinar què és veritat, què és mentida i què són les mitges veritats. Tots som productors de relats, narracions i de missatges. Tots hauríem de ser responsables de la pròpia difusió, de la capacitat d’esbrinar la intencionalitat, de contrastar les fonts i de decidir si aporta quelcom significatiu abans de compartir-ho.

Avui ens preguntem en aquest Sopar:
Com es construeixen i relaten les mitges veritats o les mentides?

Hauríem de parlar de «narracions» més que de «veritats»?

Com aconseguir una coherència de pensament i criteris sense manipular?
Com gestionar les emocions davant el fenomen de la Postveritat?
Quin és el sentit ètic que cal aplicar?

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada