Processos de canvi

Per: Ana M. Ollé
Fundación Hermanos por existir
Rep. Dominicana, octubre 2019
Foto: web: hermanosporexistir.org

 

Recentment, a la zona de La Cuchilla (República Dominicana), vam fer una trobada  especial amb quinze homes, quelcom molt inusual, ja que el més habitual és que siguin les dones qui responguin a una convocatòria.

Quinze homes receptius a escoltar i aprendre sobre els drets dels nens i les nenes, fent èmfasi en la protecció de les nenes abusades dintre i fora de les seves llars. Vam exposar les noves lleis de la República Dominicana que protegeixen els infants de qualsevol maltractament, les penalitzacions que ara existeixen si els pares toleren les unions de les seves filles menors de divuit anys, o l’abús d’elles.

Els quinze pares de La Cuchilla, en la secció de la Gina de Yanasa (Monte Plata), s’adonaren que no són els amos dels seus fills i filles, més aviat els seus protectors i cuidadors fins a la majoria d’edat.

Fins fa pocs anys l’autoritat paterna era totalitària i, gairebé, cap als fills, un producte de venda. Tant era així que els pares podien casar la seva filla menor amb un home i en contra de la seva voluntat. Ara aquests fets es consideren una greu violació dels drets fonamentals, ja que el país ha assumit els compromisos internacionals de protecció dels nens i nenes.

Mostrem que el matrimoni infantil forçat és una forma de violència intrafamiliar, o una falsa expectativa d’emancipació de la menor i, amb freqüència una oportunitat de negociació entre famílies, com una forma aparent de sortir de la pobresa, encara que la majoria de les vegades no resol ni resulta satisfactòria. Al contrari, el matrimoni infantil genera malalties, trastorns psicològics, dependència econòmica i més pobresa.

Quina sorpresa pels assistents sentir que, actualment, tant els pares com les mares poden ser denunciats per pràctiques d’abusos cap als seus fills i poden tenir conseqüències legals i penals per a aquells que ho afavoreixen, així com per als adults que es casen i s’emparellen amb nenes.

Les unions primerenques de les nenes les exposa a més violència i pobresa, ja que condiciona el seu desenvolupament físic i intel·lectual. Un alt percentatge d’elles abandonen els estudis i tenen embarassos d’alt risc a causa de les complicacions que se’n deriven de la immaduresa fisiològica dels seus cossos. Fins i tot, poden morir elles o el nadó (segons dades d’UNICEF del 2018 el 16.2% de totes les morts maternes són de mares menors de vint anys).

A més, l’embaràs a una edat massa jove comporta greus conseqüències psicològiques, com la por a ser rebutjades socialment, el rebuig cap al nadó que genera sentiments de culpa i baixa autoestima en la mare.

La cultura masclista de la República Dominicana fa que el 21% de les nenes en matrimoni infantil o unions primerenques hagi estat objecte de maltractament o abús físic o sexual per part de la seva parella. I hi ha força casos de nenes que, després d’un temps de vida marital, són abandonades per les seves parelles i no es fan responsables dels fills. Aquestes nenes-mames, que provenen de llars pobres, estan condemnades a seguir repetint situacions similars de dependència econòmica buscant la seva manutenció i la dels seus fills.

Una altra desgràcia que provoca el matrimoni infantil són els pares que no reben de nou a les seves filles-nenes separades de les seves parelles, al·legant que ja són adultes i que tenen fills, fins i tot culpant-les de la seva tràgica situació. ¿Adultes amb quinze, setze o disset anys? ¿Qui les va encaminar cap aquest destí en lloc d’estimular-les en l’estudi i recolzar-les per formar-se i aconseguir un futur millor?

La Llei 136-03 (de protecció als nens, nenes i adolescents) és una iniciativa que pretén retardar l’edat dels matrimonis, de l’embaràs i de les responsabilitats familiars, garantint que fins als divuit anys, les nenes i els nens estiguin sota la protecció i tutela dels pares. Aquests han de ser referents i practicants de valors com l’amor, el respecte, la comprensió i la cura.

La llei també pretén donar accés a una educació de qualitat que afavoreixi especialment les nenes superant la desigualtat de gènere, la pobresa i les famílies mono-marentals.

Treballar per una societat dominicana formada, madura i compromesa ens enalteix i ens enforteix com a col·lectiu. A més, millora les condicions dels nostres nens i nenes, futurs ciutadans, que requereixen una dignitat i del reconeixement i compliment dels seus drets per créixer segurs, protegits i acompanyats fins a la seva majoria d’edat.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada