Ressenya Espai de Formació: «Pacificar el final de la vida»

Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, febrer 2020
Foto: Rocío Muñoz

Els dies 10 i 13 de febrer l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació per tractar com «Pacificar el final de la vida» a càrrec de Jordi Cussó.

Parlà sobre què s’entén per pacificar, com encarar la vida, les incerteses i les pors, les creences i el final de la vida, el llenguatge per pacificar i, també, va donar algunes eines bàsiques per fer-ho.

Comentà que les causes de mort poden ser moltes: per malaltia, accidents naturals, provocats… però que el final és segur, l’important és com s’afronta. «És important viure en pau en tot moment, a tots els nivells i fer-ho el més aviat possible, ja que com més pacificats estem avui, més ho estarem demà.» Per pacificar el final hem de pacificar cada dia, però no només la nostra vida, sinó també la dels altres. Afirmà que: «Morim com vivim, la qüestió és com “passem” la vida, i això ajudarà el final.»

També va aprofundir sobre els diferents tipus de desig i com poden o no ajudar a pacificar: el desig de tenir, de llibertat, de no desitjar, d’immortalitat, d’estimar i ser estimat… i de la pau, ja que viure és pau i s’han d’acceptar amb harmonia les tensions, neguits, pors… A més, «l’alegria mou la vida».

Constatà que: «Temps no en tenim, és el que som. És el més valuós que tenim i inquieta no tenir-ne. Donar vida és donar temps, no donar coses, i donar temps pacífica.»

Explicà com hauríem d’afrontar l’adultesa: créixer i viure per morir? El temps és irreversible, l’existència és mortal i som vulnerables, fràgils, i éssers socials. «Ser qui soc i com soc o no ser. No hem escollit viure, el verb més important és existir. I no hi ha mort, hi ha una vida que s’acaba.»

Va ressaltar el paper de l’educació, ja que: «Una educació que no parli de la mort no pacifica, cal preparar-se per morir. Mirem enrere i sobrevalorem la infància i la joventut, tenim por a la vellesa. Però, cal afrontar la vellesa abans d’arribar-hi, no l’hem de veure com una etapa negativa. I encara que tenim incerteses, la pau brolla de tenir certeses en la incertesa de la vida.»

Va dir que les diferents i possibles pors que formen part de la condició humana: por a la mort, d’acomiadar-se de si mateix, deixar o perdre éssers estimats, al dolor, a la vellesa, a la mort social, a fer un balanç de la vida, a l’economia, a la solitud, a ser dependents… La resignació, la culpa, el remordiment, el ressentiment… no pacifica. En canvi, si ho fa la reconciliació i l’alliberament.

Els verbs que cal conjugar cada dia són: acollir, desplegar i replegar, cuidar i deixar-se cuidar, acompanyar i deixar-se acompanyar, agrair el final i estimar i deixar-se estimar. També mirar, tocar, escoltar… i això no s’aprèn a última hora, cal fer-ho cada dia.

El conferenciant va interpel·lar amb qüestions humanes i quotidianes que, encara que sovint poden passar de llarg o no volem tractar-les, és important parar atenció en la nostra realitat.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada