Gratuïtat i vulnerabilitat

Per Ignasi Batlle
Empresari
Barcelona, juny 2020
Foto: Pixabay

Quan els meus fills eren petits em preguntaven: «Això què val?». Amb la meva resposta ells feien els seus mapes mentals, i al cap d’una estona em deien: «Doncs per aquest valor podríem tenir una bicicleta nova».

Avui dia li poso un valor a tot. Cada cosa té un valor en funció de l’ús que en faig. Per tant, la quantificació d’un valor més alt o més baix depèn dels meus criteris. Però quin podríem donar-li a la gratuïtat? El filòsof Francesc Torralba, en el seu llibre La gratuïtat, afirma que: «És gratuït allò que no respon a l’interès, el que es fa desinteressadament, sense esperar algun resultat a canvi».

El valor de la gratuïtat, ens porta a tenir una mirada que fuig de la individualitat. Em demana sortir de mi mateix cap a fora per buscar l’altre de manera generosa. Això suposa entregar-me sense esperar cap retorn. Aquesta actitud és com un pont, que avança la seva construcció de la seva plataforma amb l’experiència, i té com a fonament resistent la confiança.

D’altra banda, la gratuïtat afavoreix la meva vulnerabilitat, ja que quedo exposat a l’exterior sense paraigües on aixoplugar-me. És per això que el meu risc de trontollar és elevat. Per tant, la meva identitat és qüestionada i posada a prova amb totes les seves dimensions. Aquest diàleg íntim no solament és difícil de digerir, sinó que també em genera un patiment interior.

Assumir la vulnerabilitat, m’acosta al meu límit. És des d’aquesta posició personal de reconeixement, que el diàleg íntim i personal em porta a descobrir com soc. També em facilita entendre com i perquè reacciono davant d’allò que visc. La gratuïtat i la vulnerabilitat es converteixen en el motor transformador del meu jo. Igualment també és clau en el meu procés de creixement personal i social.

Per als meus fills, aquella bicicleta tan somiada s’ha convertit amb el pas del temps en referent per altres comparacions. Els va ajudar a crear el seu propi criteri. Ara, alguna vegada m’han comentat que coses tan petites com un petó, una abraçada o un somriure, són totalment gratuïtes i tenen una gratificació molt elevada per a tots aquells que les rebem.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada