Ressenya de la presentació de l’article «Sanar un món malalt»

El passat 7 de juliol, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar una videoconferència per dialogar amb Pauline Lodder, autora de l’article «Sanar un món malalt», publicat al monogràfic 103 de la revista RE titulat: MIRAR ENDAVANT.

Pauline Lodder va iniciar amb una breu presentació sobre les diferents malalties que hi ha presents en el nostre món. Explicà la primera part de l’article, Cuidar el nostre sistema immunològic: «Quan va començar la pandèmia una de les reflexions que em vaig plantejar va ser: “Què puc fer per què el meu cos es defensi bé?”, ja que aquest virus és molt petit i el risc de contagi és molt gran i cal que el cos estigui preparat. Creia que el més important en aquest primer moment era treure la por i augmentar la responsabilitat».

Recordà que un dels seus professors, quan era estudiant a Ginebra, deia que: «Per organitzar la societat, haurien d’inspirar-se en els éssers vius». D’aquí sorgeix una nova pregunta: «La societat té un sistema immunològic? Com es prepara per aquestes coses?».

Una altra qüestió que es formula és si Cada vida val el mateix: «Quan va començar la pandèmia de cop semblava molt greu tants morts, però tots els dies estava morint gent de fam, pobresa o conflictes armats. És clar que aquesta pandèmia és contagiosa i era urgent fer alguna cosa, però em segueixo preguntant: No val cada vida igual? Com és que no fan res per tots aquells que fa anys que moren de gana? Una de les coses que més em va escandalitzar en aquesta pandèmia va ser el tracte a les persones grans. ¿Com és que no s’ha buscat una millor solució sabent que no hi havia una adequada protecció a les residències? Els ancians són els més fràgils de la nostra societat i havíem d’haver donat la millor cura a aquest sector.

Comentà la part de Les malalties del nostre món i amplià el llistat anomenant altres: «La venda d’armes, el masclisme, la desigualtat de gènere, i un problema molt fort, que va iniciar l’any 1992 quan l’economista Gary S. Becker, guanyador del premi Nobel va dir: “Tot és mercaderia”, i en comptes de parlar de persones, parlà de capital humà en el sistema econòmic. Ja no ens tracten de la mateixa manera».

Finalment sobre el pacte verd o pacte de pantalles afirmà que: «Cal estar molt atents a les decisions que prenem i també de l’ecologia i no creure que les pantalles ens donaran més vida o seguretat, poden ajudar però no són la solució a tot». Afegí que: «Una societat sense tocar-se, que només es fa per pantalla, on es busca sempre el més eficaç, no és la societat que jo vull.»

Tot seguit es va obrir el diàleg amb les persones que es van connectar. Van haver-hi diferents aportacions i algunes preguntes. Es va ressaltar la importància de la corresponsabilitat tan necessària per afavorir la convivència i poder avançar d’una forma més solidària.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada