Renéixer emocionalment

Per: Eva Galí i Molas
Psicòloga
Barcelona, setembre 2020
Foto: Pixabay

La pandèmia ens ha transportat d’un tsunami de sentiments colpidors a un «desert emocional» inhòspit, que ens ha sumit en una profunda i confusa desesma individual i col·lectiva.

Cert és, que els canvis tan durs, sobtats i extraordinaris a què ens hem vist sotmesos en un breu període temporal han desbordat els nostres recursos d’adaptació i supervivència a la nova realitat.

Certament, l’escenari d’una esmaperduda i desmaiada consciència col·lectiva davant la incertesa aclaparadora de la situació actual, juntament amb la voràgine de canvis que albirem a l’horitzó, han afectat la capacitat d’assimilació i de reacció per afrontar-los. En conseqüència, ens balancegem en una inestabilitat psicològica i emocional, que fins i tot pot arribar a fer trontollar el sentit de l’existència.

No obstant això, aquest nou escenari d’incertesa i confusió ofereix reinventar-nos i reinterpretar el nostre sentit vital, oportunitat que ha traspassat i traspassa cada cop més el pla de la «necessitat». Davant d’una crisi humana global, el sistema immunitari social i existencial ha d’erigir-se en protagonista del «canvi».

És moment d’alliberar-nos de creences, temors, mancances… que reprimeixen la capacitat creativa i de poder retrobar-nos amb una existència més plaent i alhora compatible amb la nova realitat. Tanmateix, en aquesta tasca emprenedora del propi projecte vital esdevé una prioritat regenerar el nostre «cos» emocional, que encara roman impactat per la tristor, la melangia, l’esporuguiment, la incertesa i la desorientació.

Un repte inèdit ha irromput en l’existència individual i social, però sortosament i malgrat no ser-ne conscients la capacitat d’aprenentatge de l’ésser humà esdevé una font inesgotable i multidimensional per a la supervivència humana, en el plànol material, funcional i també espiritual. Per tant, les llavors de l’esperança rauen en nosaltres mateixos i podem renéixer emocionalment.

Les emocions positives i reconfortants per a nosaltres necessiten una dosi de descans mental, processos cognitius de maduresa de l’experiència acumulada, compartir amb l’altre, cercar o redefinir el sentit de la vida, objectius motivadors a assolir, espurnes de joia per al gaudi o desig de millorar la nostra realitat.

És aleshores quan podem obrir un nou espai d’introspecció i de reflexió personal, oferint-nos l’oportunitat de conrear la creativitat per trobar noves i eficaces maneres de pensar, de construir, de comunicar-nos, en definitiva, de viure, per atansar aquell benestar personal que actualment es concep més com un anhel que com una probabilitat.

Tota aquesta «empresa» creadora de nosaltres mateixos serà molt més enriquidora amb la col·laboració dinàmica, interactiva i compartida amb els altres.

Les ones expansives per reinventar-nos entren en el cicle de retroalimentació positiva constant entre l’ens individual i el social, i a l’inrevés.

Nosaltres som els guionistes d’aquesta gran «obra» que és la pròpia vida, en nosaltres mateixos rau escollir «seqüències» vitals de creativitat positiva o, ben el contrari, de deixar-nos «seduir» per la insatisfacció i la desesperança.

Cadascú de nosaltres som els únics emprenedors del nostre projecte vital. Cada dia pot néixer una llavor nova que doni noves alternatives, eines… per millorar la qualitat de vida amb l’esperit de contribuir a l’evolució humana i social, pròpia i de l’altre i de l’ens col·lectiu.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada