La Pau, un bé universal

Per: Assumpta Sendra i Mestre
Directora Àmbit Maria Corral
Barcelona, octubre 2020
Foto: Assumpta Sendra

Encara recordo l’impacte mediàtic i social de l’esdeveniment històric del 27 d’octubre de l’any 1986 convocat pel Papa Joan Pau II, en què feia una crida a totes les parts del món en conflicte per aconseguir que durant una jornada hi hagués una treva de combats, de conflictes, d’armes…  Es va convocar els caps d’estat i de govern dels 113 països que en aquell moment mantenien relacions diplomàtiques amb la Santa Seu. Just en aquella data, en la gran majoria dels 43 països on hi havia guerra o terrorisme, van callar les armes i durant un dia va ser possible el gaudi de la pau tan desitjada.

Farà 31 anys de la celebració d’aquesta cimera i encara segueix sent un record viu perquè va deixar empremta el pas de tantes persones amb una mateixa intenció. Es van trobar 71 dirigents de religions no cristianes, 54 de les cristianes i 25 representants de l’episcopat mundial a la ciutat d’Assís, un lloc històric on hi ha el testimoni de «pau i bé» de sant Francesc. Per aquesta trobada, el Papa va donar la consigna de «no pregar junts sinó estar junts per pregar». És a dir, no podia ser una oració conjunta universal sinó que calia trobar una fórmula perquè cadascú pugues fer-ho a la seva manera.

En aquesta convocatòria el Papa Joan Pau II desitjava «contribuir a suscitar un moviment mundial de pregària per la pau passant per sobre de les fronteres i nacions» i així aconseguir que els creients de totes les religions arribessin a abraçar el món sencer. Ell deia que la humanitat estava necessitada de pau i ja en el seu discurs de la Jornada Mundial de la Pau, l’1 de gener del 1986, havia posat l’accent en dos pilars: «El compromís per la justícia i la disponibilitat al perdó». A Assís el papa Joan Pau II ressaltava que «en la justícia no hi pot haver veritable pau si no és dins del respecte de la dignitat de les persones i dels drets i deures de cadascú. I també el perdó perquè cura d’arrel les ferides del cor i restableix la profunditat de les relacions humanes torbades». Recordar esdeveniments, testimonis, paraules, gestos, intencions… és contribuir al reconeixement, en aquest cas de sant Joan Pau II que just enguany celebrem el centenari del seu naixement.

Com podem comprovar, el desig de pau segueix vigent perquè el Papa Francesc, el 3 d’octubre d’enguany, festa de sant Francesc a la ciutat d’Assís, signava l’encíclica social Fratelli tutti sobre la fraternitat i l’amistat social per construir un món millor, més just i pacífic, amb el compromís de tots. Amb molta força va reafirmar «el no a la guerra» i va dir que: «Un món més just s’aconsegueix promovent la pau, que no és només absència de guerra, sinó una vertadera obra ‘artesanal’ que implica tothom.» I subratllà que “està lligada a la veritat, la justícia i la misericòrdia”.

Sabem que perquè hi hagi pau cal una bona gestió política. Això em fa pensar en els estudis de l’iniciador i creador de la teoria i el mètode d’investigació sobre la pau, Johan Galtung cap als anys seixanta, que considerava que la pau era una de les paraules més utilitzades i manifestava que: «La pau no consta en l’agenda política com a cosa immediata, complexa i difícil. I hauria d’orientar immediatament l’atenció cap als problemes que consten en l’agenda política, intel·lectual i científica d’avui i de demà.» També el Papa Francesc, en l’acte recent celebrat el 20 d’octubre a Roma en la Trobada Internacional per la Pau en l’Esperit d’Assís organitzat per la Comunitat de Sant’Egidio, deia que «el món té molta set de pau» i que «posar fi a la guerra és el deure dels polítics. La pau és la prioritat de qualsevol política».

És bo considerar, des del record històric del 27 d’octubre del 1986 i l’encíclica del Papa Francesc, que demanen a tota persona l’acció de contribuir al bé. Sabem que el concepte de Pau és polisèmic, amb una llarga història que ha evolucionat i que recull diversos significats i que pot ser tractada des de diferents vessants. Gairebé tothom desitja viure la pau i sentir-la com a pròpia, aquesta forma part de la condició humana, és a dir, la pau interior. Només des d’aquesta dimensió es podrà ser artesà de pau, com subratlla el Papa Francesc, que comença per les petites paus quotidianes per alleugerir els conflictes i afavorir el diàleg.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada