Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Els nens tutelats i l’escola

5c tutela-240Per Toni Rubio i Nicás
Educador social i UCAE
Barcelona, maig 2013
Foto: http://www.educat.cat

Un nen o nena quan arriba a l’escola hauria de ser únic en el seu procés educatiu. Cada infant és especial i irrepetible i ha seguit un procés i un tipus de vivències durant el seu creixement que justificaran, en la majoria dels casos, en quin moment es troben, tant en l’aspecte emocional com de coneixements i vivències.

El nostre sistema educatiu, per desgràcia, ha sigut un pèndol en moviment sense cap mena de direcció lògica i a mercè del sistema polític, sempre lluny de la realitat de cada infant. Ha imperat l’estructura rígida per damunt de la flexibilitat, la imposició per sobre de la coherència, l’obligatorietat d’un mètode per damunt del coneixement natural i adaptat a cada infant. En resum, ha imperat el model d’escola transmissora o tradicional i s’ha evitat la potencialitat de l’escola constructiva.

A més de la situació especial de cada infant, n’hi ha un grup que, desgraciadament, ha hagut de patir una infància molt complicada per la seva situació familiar. Hi ha molts casos de maltractaments tant físics com psicològics; d’abandonament i de desestructuració del nucli familiar. Infants que han hagut de ser tutelats per l’Administració per assegurar el seu benestar. Són nens que han hagut de deixar el seu entorn, el seu espai i la seva família. Infants que s’han d’adaptar a una nova situació, a nous llocs i a noves persones. Se senten insegurs i sols en el seu procés i en la seva pèrdua.

I és en aquest nou camí que tots els educadors i agents socials tenim un paper molt important. Hem d’acompanyar i hem d’ajudar a reconstruir, i l’escola forma part important i activa de tot aquest procés.

Hauríem de ser capaços de promoure un debat creatiu i entenedor entre els diferents col·lectius implicats, treballant concretament tots aquells temes que afecten directament el correcte desenvolupament dels nostres nens a l’escola i que podrien ser els següents:

1. Buscar eines de treball conjuntes entre les diferents institucions educatives implicades en l’escolarització de l’infant.

2. Elaborar un protocol que capaciti per a una resposta ràpida i efectiva davant de situacions concretes tenint en compte la situació individual de cada nen.

3. Facilitar un intercanvi d’informació entre professorat i educadors, des de la confidencialitat, que ajudi els dos col·lectius a treballar d’una manera més eficient i propera.

4. Donar resposta al nen o nena des de la coherència professional compartida.

5. Crear un espai de debat que posi sobre la taula les dificultats existents en l’actualitat i mirar de buscar solucions.

Però, sobretot, hauríem d’estar convençuts que aquests infants són potencials ostatges de les seves emocions i de les seves vivències. Els hem d’alliberar des de la comprensió i l’entesa, fent un treball d’inclusió i acceptació dins el grup.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *