Facebook Twitter Youtube LinkedIn flickr

Crear un clima adient

reinventarse

Per David Martínez
Economista
Barcelona, juliol 2014
Foto: Creative Commons

En un estudi que va realitzar la companyia multinacional IBM entre més de cinc mil directius de tot el món, es va posar de manifest que les dues coses que més els preocupaven respecte al futur de les seves companyies era: com afrontar la incertesa i com gestionar la complexitat.

I això és així perquè la incertesa i la complexitat són dos aspectes que influeixen d’una manera cabdal en el procés de presa de decisions de totes les persones. Com menys seguretat tenim sobre l’evolució de l’entorn i més complicats es tornen els processos, més difícil és encertar en les previsions a curt, mitjà i llarg termini.

La clau està a pensar quins poden ser els antídots o, dit d’una altra manera, quins serien els elements que podrien ajudar a pensar en nous models o nous horitzons que incorporin en el seu esquema de funcionament aquesta incertesa i complexitat que costa tant de digerir.

Dues possibles vacunes són: per a lluitar contra la incertesa, cal treballar en les persones i en les organitzacions la capacitat d’adaptació; i per a poder gestionar adequadament la complexitat, cal cercar una manera de treballar més intel·ligent, el que anomeno smart working.

Per a millorar la capacitat d’adaptació cal desenvolupar quatre competències: la utilització eficient de la tecnologia, treballar el pensament creatiu o lateral, el desenvolupament del mindfulness i treballar la visió conjuntament amb la reflexió.

La utilització eficient de la tecnologia no vol dir només que siguem més eficients o millorem la nostra connexió amb l’entorn, sinó que implica estar atents als canvis que això provocarà en els costums de les persones.

Aplicar pensament creatiu o lateral en la resolució de problemes complexos vol dir ser capaços de generar respostes o solucions diferents del comú.

Desenvolupar el mindfulness vol dir desenvolupar en les persones que treballen en les organitzacions un estat d’alerta vital, una espècie d’encuriosiment sobre tot el que els envolta per trobar noves formes d’entendre la realitat. Vol dir ajudar les organitzacions a captar i discriminar informació sobre possibles amenaces i oportunitats per a respondre-hi ràpidament.

I, per últim, la quarta competència que ens pot ajudar a millorar la capacitat d’adaptació de les persones i les organitzacions està lligada al treball de la visió i la reflexió. Que no és més que aconseguir mirar el món amb una mirada amarada de soledat i silenci.

Per altra banda, i tal com comentàvem al principi, una bona eina per a gestionar la complexitat és treballar d’una manera més intel·ligent (smart working). Això requereix en primer lloc potenciar el treball en equip. Buscant la complementarietat entre les persones, treballant de forma cooperativa, amb models de treball més col·laboratius. També implica l’esforç de créixer professionalment. D’entendre que en aquest entorn, més que mai, ens queda molt per aprendre i, per tant, és necessari estar actualitzat i preparat per a afrontar tècnicament els canvis que genera aquest nou entorn.

En tercer lloc, cal desenvolupar molt més en els individus les habilitats relacionals per a generar una millor comunicació tant dintre les organitzacions com externament. Noves formes de relacionar-se, noves formes de consum, nous models de negoci requeriran una necessitat creixent en les habilitats de comunicació, de diàleg i de negociació.

I, per últim, treballar d’una manera més intel·ligent exigeix el desenvolupament de la capacitat creativa de les persones i, per tant, fa necessari ampliar el seu àmbit de llibertat. Per a poder aportar solucions a problemes nous ens cal ser més imaginatius, creatius i aguts, i això no és possible des de models organitzatius extremament jeràrquics i poc flexibles.

Reinventar el nostre futur és una tasca feixuga que comporta un gran esforç i demana una gran capacitat de treball. Però, a la vegada, la mateixa paraula reinventar ens inspira positivitat, és una paraula plena d’esperança i del goig que suposa descobrir quelcom nou. I això és així perquè quan reinventem assaborim l’alegria que suposa exercir lliurement la responsabilitat de construir un món millor.

Publicat a la Revista Re

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *