210 Sopar hora europea: «És moment de reinventar»

Captura de pantalla 2014-01-28 a la(s) 12.52.13Els profunds canvis que pateix la humanitat en aquest moment no són sols el resultat d’un episodi circumstancial i reversible. És ben evident que ja existeixen discontinuïtats en gairebé tots els ordres de la vida individual i col·lectiva. Troballes científiques com el genoma i l’epigenètica, les xarxes socials, les noves tecnologies de la informació, la governança mundial, la robotització de la indústria que afecta el mercat laboral, el canvi climàtic, les energies renovables, la globalització i el nou equilibri mundial de poders en són uns quants exemples.

Aquesta onada de canvis ens fa intuir, d’una banda, que res no tornarà a ser com abans i, de l’altra, fa que ens adonem que les solucions plantejades resulten obsoletes i no donen els resultats esperats. Per aquest motiu, ara més que mai, és necessari repensar la nostra manera de viure, les nostres prioritats i tots els projectes polítics, culturals i socials.

Reinventar és fruit de la dinàmica de la vida o, més ben dit, del pensament. Sense aquest moviment, l’evolució de la societat s’aturaria. Algunes causes que poden produir la paràlisi són degudes a la por al risc, a la incertesa o al fracàs. L’immobilisme ens sembla més còmode perquè recorre als èxits aconseguits amb anterioritat. Això fa, però, que la societat no es desenvolupi tal com deuria.

A partir d’una espurna de certesa, com un investigador que sovint es llança a una mena de buit intens i descobreix, així, nous camins, noves formes de ser, de guarir, de crear benestar, etc., també el progrés demana una implicació davant d’una allau de probabilitats. Sabem, sens dubte, que no totes arribaran a bon port. Cal, però, recuperar la confiança en el present que vivim i en el demà que ja és a tocar i anar més enllà de la protesta o de la indignació per tal de construir noves maneres de reaccionar. Moltes d’elles, com alternatives a les actuals, que ja toquen fons i que, probablement, duen a un estancament.

Reinventar demana coratge, esforç, creativitat, maduresa… malgrat les dificultats i situacions difícils. «Reinventar-se» ha esdevingut una d’aquelles paraules-talismà que apareixen pertot arreu i, particularment, en el món de l’empresa. És habitual sentir en àmbits empresarials el lema: «Reinventar-se o morir». Per afrontar els nous reptes és necessari que les persones tinguem una actitud oberta i estiguem disposades a canviar algunes actituds, a modificar algunes conductes i comportaments, a replantejar-nos les idees de tota la vida i deixar pas a nous criteris i visions.

Les societats no són un tot estàtic, fix o hermètic. En aquest cas, esdevindrien esclaves del passat i deixarien de ser eficients en el present. Evidentment, s’han de reconèixer els grans invents de la humanitat per poder avançar i no quedar encallats.

Hem d’anar introduint novetats al ritme de la dinàmica social i tenir la capacitat d’«innovar i renovar» per millorar la vida dels nostres contemporanis. És cert que això sempre comporta tensions, però hem d’anticipar-nos als esdeveniments per tal que les innovacions puguin gestionar-se i aplicar-se de manera harmònica i pacífica. Hem d’aconseguir que l’acció de reinventar, que sempre implica un esforç, tingui sentit tant a nivell humà com social. Tot allò que es pugui refer, renovar, reconstruir… hauria d’oferir noves oportunitats per poder millorar la realitat de situacions personals i col·lectives.

La reinvenció de les institucions és clarament més treballosa que en el cas de les persones. Implica revisar procediments –tants cops convertits en rutines executades acríticament–, reglaments, curtcircuits en la comunicació interna… i molts elements que demanen decisió i un lideratge ferm i alhora comprensiu per dur la institució fins a un nou terreny. Un altre de més flexible, airejat i comunicatiu.

És per això que demanem als ponents que ens responguin la pregunta de com cal reinventar en aquest moment. I que també ens suggereixin, a la llum dels canvis que s’albiren, algunes pistes i eines sobre què pot voler dir reinventar-se personalment, en la família, en la societat, a l’escola, en l’educació, a l’empresa, en l’economia, en democràcia, a les xarxes socials, etc.

Àmbit Maria Corral

Ponents

Jordi Bachs i FerrerProfessor d’economia d’empresa

Eva Galí i MolasPsicòloga i psicoterapeuta

Martí Olivella i SoléPresident de Nova – Innovació Social

Leticia Soberón MaineroDirectora de continguts de dontknow.net

Ressenyareportatge fotogràfic i monogràfic

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *