Ressenya 217 Sopar Hora Europea: «Treure més partit del nostre cervell»

Ambit-SHE 215151119-15

Per Rocío Muñoz Montes
Àmbit Maria Corral
Barcelona, novembre 2015
Foto: Creative Commons

El dijous passat, 19 de novembre del 2015, es va celebrar el 217 Sopar Hora Europea, organitzat per l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral. Va ser moderat per Marta Burguet, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

El tema que es va tractar va ser com «treure més partit al nostre cervell». La qüestió del cervell és complexa i ens fa preguntar-nos moltes coses, ja que com deia Josep M. Forcada, és «un òrgan essencial i certament complex que regeix l’estructura fonamental de l’ésser humà». Ell proposava que els ponents, durant el sopar, poguessin ajudar-nos a «comprendre el perquè de les malalties o lesions del cervell i les seves conseqüències».
El primer en intervenir va ser David Bueno, doctor en Biologia, professor i investigador de Genètica a la Universitat de Barcelona i divulgador de la ciència i autor de diversos llibres de divulgació com Cent controvèrsies de la Biologia. La seva trajectòria professional i acadèmica està centrada en el món de la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà. Va dir que el cervell està format per milers de neurones connectades. Les persones funcionem gràcies a uns programes genètics: tenim un nombre elevat de gens que porten informació d’una neurona a una altra i fan que aquestes neurones funcionin. Molts aspectes de la biologia venen determinats pels gens, com per exemple, el grup sanguini, i les variants en aquests gens fan que un cervell sigui diferent a un altre. Va comentar que aquestes variants genètiques fan que una persona sigui més impulsiva que una altra. Però que en molts casos, aquesta impulsivitat depèn de l’ambient i de com s’han connectat les neurones entre si. Depenent de la utilitat de les connexions, unes neurones es connecten amb unes altres. La màxima utilitat de les persones és la vida en societat i el fet de fer quelcom que és reconegut pels nostres iguals, el cervell ho interpreta com a útil. Per tant, un cervell actiu i estimulat tindrà més connexions que no pas un no actiu. També explicava que «l’estructura de les xarxes neurals no és més que un sistema d’adaptació a l’ambient, és a dir, adapta el nostre comportament a aquest ambient», i destacà com aspecte important la plasticitat neuronal. Va dir que sovint agafem molts dels comportaments que veiem perquè som imitadors nats, això ho provoquen les «neurones miralls» que permeten reflectir a dins nostre tot allò que veiem a fora.
El segon ponent va ser Josep M. Espadaler, neurofisiòleg a l’Hospital del Mar, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del departament de neurociència de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, que va explicar la conducta de les neurones i del fenomen de la connectivitat i neuroplasticitat. «Dos neurones que es disparen juntes, es connecten juntes», és a dir, a través de connexions podem acabar fent qualsevol funció. Va comentar que tenim una dotació cerebral més gran de la que necessitem. Un altre punt que va tractar va ser el del llenguatge, la diferència entre la dimensió de l’àrea del llenguatge d’un infant i d’un adult. Segons Chomsky, tots els éssers vius tenen missatges de comunicació. També va parlar del «jo» i va recomanar la lectura de El yo y su cerebro de Popper i Eccles. «Els neurofisiòlegs, concretament Rodolfo Llinars, parlen que en realitat el «jo» és una il·lusió creada per la disciplina de les nostres xarxes neuronals. Finalment, va tractar el tema de la memòria i de l’experiment del doctor Erik Kandel.
Per últim, va intervenir el doctor Jaume Kulisevsky, director de l’institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, director de la unitat de Parkinson i de moviments anormals i professor associat en neurologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va parlar sobre la possibilitat de tenir Alzheimer segons la nostra genètica. «En una determinada època de l’evolució necessitàvem tenir més greix i hi ha uns gens que són més eficients a posar greix a dintre del nostre cos». La gent que té la mala sort de tenir aquests gens, què pot fer? El cervell és plàstic i, en referència a la plasticitat, va explicar la reserva cognitiva: mentre més activitats li demanes a les neurones, més plasticitat pots tenir. Aquesta plasticitat es basa en la possibilitat de generar noves neurones i noves sinapsis. Hi ha activitats que ens poden donar major plasticitat cerebral, i això està relacionat amb l’Alzheimer. La gent amb menys anys d’educació té més possibilitats de patir aquesta malaltia o demències. Hi ha moltes activitats que poden influir en retardar la demència, com l’activitat física, activitat intel·lectual, jugar a escacs,… L’altra part de la seva aportació va ser més filosòfica, ja que es preguntava si podríem tenir també una reserva compassiva. Va distingir entre compassió i empatia. «L’empatia activa zones del cervell que estan relacionades amb emocions que són negatives. En la compassió s’ha de tenir empatia per l’altre persona, s’ha de tenir les “neurones mirall” per entendre que necessita o vol, però, a part, has de fer alguna cosa per l’altre». Compassió vol dir que surts de tu mateix i pateixes, d’alguna manera, el dolor de l’altre. Igual que hi ha una gramàtica del llenguatge hi ha una gramàtica de la compassió. Amb una tècnica d’entrenament compassiu s’activen zones del cervell relacionades amb la compassió i la generositat.
Tots tres ponents van trencar amb el mite que només utilitzem un 10% del cervell, ja que utilitzem tot quan toca, però utilitzar-lo tot a l’hora no seria possible.
El sopar va agafar un caire filosòfic i científic alhora. La participació en el col·loqui posterior a les ponències va ser molt abundat. Els assistents van intervenir de forma dinàmica amb aportacions i, sobretot, preguntes als ponents. Van sorgir un gran nombre de qüestions que van ajudar a resoldre els possibles dubtes i qüestions inicials.

Imprimir
3 comments on “Ressenya 217 Sopar Hora Europea: «Treure més partit del nostre cervell»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada