224 Sopar Hora Europea: «El silenci fructífer»

La soledat no volguda ni desitjada és, probablement, un dels majors problemes psicològics de la nostra societat per diversos motius. Les persones, que se senten soles pateixen un turment. Aquest fet espanta perquè ningú vol sentir-se sol, marginat, aïllat, abandonat, indiferent, indigent… Segons estadístiques, cada vegada més persones de diferents edats i condicions viuen aquesta soledat forçada, que no és bona per a ningú, ja que normalment es busca companyia, diàleg, afecte, és a dir, un reconeixement.

Per altra banda, vivim envoltats de molts sorolls externs, complementats amb missatges, imatges i sons constants que van ocupant la ment fins a quedar gairebé saturats. A més, portem un ritme accelerat que no ens permet ni sentir ni gaudir de la serenor necessària per adonar-nos de tot el que es viu.

Fruit d’aquest escenari, la proposta del Sopar Hora Europea és tractar, precisament, la soledat volguda i desitjada que necessita el silenci per poder escoltar la paraula. Ens referim a la soledat i el silenci com a eixos que orienten el camí de l’ésser humà per assolir un creixement personal vers una adultesa harmònica, per sentir-se bé. També aquests eixos permeten fer la descoberta del propi jo, començant per mirar endins i conèixer els pensaments, sentiments, emocions, límits… D’aquesta manera anar construint la pròpia personalita, obtenir coneixement de les persones més properes i poder establir noves relacions humanes. És a dir, conèixer i assumir el propi embolcall i tot el que hi ha al nostre entorn.

Aquest propòsit de viure la soledat i silenci, enmig del brogit extern, demana un canvi de mentalitat i una aturada. Normalment agrada portar un ritme accelerat, fins que es trenca sovint per una causa inesperada per diferents motius: l’estrès, una malaltia, pèrdua de feina, etc. És aquí quan venen els temors del que es farà durant aquest temps, que per alguns és considerat com una càrrega i per altres com un regal.

La soledat i el silenci volguts, que no suposin una fugida o aïllament, ni cap mena de refugi estrany, ni supèrbia, demanen una actitud molt atenta i receptiva per escoltar el batec del cor i fer una mirada profunda cap endins per fer-se preguntes, tan simples i complicades, alhora, com: Qui sóc jo? Per què m’ha tocat a mi? Quin és el meu sentit de la vida? Té sentit creure? Com puc ser feliç? Són qüestions que colpegen i demanen fortalesa i maduresa per trobar una resposta. No tothom està disposat a córrer el risc perquè és aquí quan topes amb el teu ésser i t’adones de la fragilitat humana.

Ja en segle iv abans de Crist, el filòsof Sòcrates convidava a fer-se preguntes i a explorar-nos, perquè només des d’aquesta capacitat podem fer un autoconeixement més autèntic. A la vegada possibilita el coneixement de l’altre, dels altres i, fins i tot, del Misteri. Sant Agustí, en el segle iv després de Crist, considerava fonamental la interiorització per arribar a la veritat i apartar-se del bullici per entrar a l’interior d’un mateix i cercar respostes. Són molts els pensadors que han deixat empremta de la seva experiència.

Demanem als ponents que reflexionin sobre la soledat i el silenci que no ha de ser buidor, sinó que permeti gaudir del propi ésser que demana fer un viatge al laberint de la nostra interioritat. Soledat i silenci que ajudin a ser més transparent i, a la vegada, més transcendent. Experiència autèntica i profunda per sortir vers els altres i beneficiar la societat davant les situacions diverses i complexes que li toca viure.

Ponents:
Javier Bustamante i Enriquez, Poeta

Daniel Gabarró, Sherpa i humanista

Josep Otón, Professor a l’ISCREB i escriptor

Gemma Téllez i Bernad, Presidenta de la Casa de l’Ésser

Moderadora:
Assumpta Sendra i Mestre, Doctora en Ciències de la Comunicació i Humanitats

Ressenya, reportatge fotogràfic i  monogràfic

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada