El poder de la paraula

Per Sofia Gallego
Psicòloga i pedagoga
Barcelona, juny 2017
Foto: fondocajon.blogspot

Asseguda davant del televisor vaig veure un expert en farmacologia que explicava la tesi sobre que els medicaments antidepressius no sempre són la solució a situacions vitals complicades. Fins i tot argumentava que, en ocasions, aquests medicaments poden provocar efectes no desitjats. Raonava, el citat expert, que no tots els problemes que la vida planteja a les persones poden tenir la consegüent pastilla per ajudar a solucionar-los. La persona ha de cercar solucions d’altres tipus. I no puc estar més d’acord amb aquesta afirmació.

La modernitat ens ha portat un seguit d’avantatges respecte la vida de dècades anteriors dels quals a vegades no en som conscients segurament perquè els tenim tan incorporats a la nostra quotidianitat que no arribem a copsar-ne l’abast. La duresa de les tasques de la llar en poden ser un exemple prou palès: posar la rentadora no té res a veure amb les bogades que es feien a les cases; la necessitat d’obtenir aliments frescos cada dia obligava les mestresses de casa anar a comprar gairebé cada dia, ara la nevera ha alliberat d’aquesta tasca. Sovint amb visitar un cop a la setmana el mercat ja podem adquirir els aliments per alguns dies. En un altra ordre de coses es podria citar la força física que es necessitava per fer moltes feines i avui una màquina o, fins i tot, un robot la fa amb menys temps i evidentment amb menys esforç per la persona que condueix la màquina. Potents ordinadors efectuen tants càlculs per minut que cap home o dona és capaç d’igualar-los. Solament he volgut esmentar alguns exemples per reforçar l’afirmació de l’inici d’aquest punt.

Malgrat tots els avenços esmentats i d’altres, tots ells a tall d’exemple tal com he dit abans, també s’han produït pèrdues i alguna d’elles, des del meu entendre, bastant significatives. La pressa en què sovint vivim immersos i altres característiques de la vida moderna, principalment en les grans ciutats, ha fet minvar les relacions entre les persones. Aquesta pèrdua, és una de les més importants, doncs genera sensació de solitud que sembla que sigui una de les característiques de la societat moderna. Precisament aquesta solitud pot colpejar la persona sense pietat quan les circumstàncies vitals, com poden ser la pèrdua ja d’un ésser estimat, la feina o alguna altra circumstància que nosaltres imaginàvem d’una manera i la realitat acaba imposant-la d’una altra.

És en aquests moments difícils que la persona, com a via de solució ràpida, pot acudir al professional amb la demanda d’un remei que l’ajudi a sortir de l’atzucac tot oblidant que nosaltres mateixos constituïm una font limitada, però potent, de solucions que portem dins i que no sabem o no tenim la capacitat de trobar. També oblidem, massa sovint, un remei molt efectiu: la paraula. Parlar amb els familiars, parlar amb els bons amics, veure l’altre com algú que ens pot i vol ajudar. Avui és l’altre que ens ajuda a nosaltres, però ben segur que en una altra ocasió podrem retornar a la mateixa persona o a qualsevol que ho necessiti, la nostra capacitat d’escolta i d’empatia o simplement estar al costat de l’altre quan ens necessiti.

Evidentment, sempre hi ha professionals psicòlegs que fent ús també de la paraula poden ajudar a analitzar la situació que fa patir i a veure les possibles vies de sortida. La meva intenció ha estat posar en valor les relacions entre les persones del nostre voltant.

No obstant això, tot el que he dit fins ara no treu que en casos i sempre, des del meu punt de vista, cal algun fàrmac per trencar l’espiral opressora que envolta la persona. Malgrat tot, fins i tot en aquest cas, la paraula pot ajudar.

Imprimir
2 comments on “El poder de la paraula
  1. Angels Farré Cuyàs

    Totalment d’acord amb la Sofia. Al llarg dels cinquanta anys de vida he viscut de joves la pèrdua de les persones que més estimava, i he hagut de tirar endavant, jo i les meves germanes. La pèrdua de la mare va significar un databaix que va requerir consulta mèdica, baixa i medicació. I vaig tirar endavant. Tenia altres il·lusions: la feina i la parella
    Fa cinc anys una separació no volguda per mi i que em va agafar per sorpresa em va sumir en una profunda tristesa. Aquest cop, la tristesa va ser més profunda i va requerir ingrés a una unitat psiquiàtrica i una baixa més llarga.
    Més recentment, he perdut una feina que per a mi era més que una feina, i que era el meu projecte de vida.
    La depressió torna a estar ben present i aquest cop he decidit no prendre cap medicació. Procuro passar estones amb la gent que m’estimo, procuro distreure’m. Hi ha moments que la medicació es absolutament necessària per assolir un estat d’ànim neutre i poder relacionar-se amb l’entorn. D’altres peró, medicar-se i anar a fer teràpia és una opció. I la companyia i els amics el remei escollit en la lluita per superar la depressió. Salut!

    Respon
    • Sofia Gallego

      Angels, estic segura que te’n sortiras. El teu text transpú coratge i ganes de tirar endavant. No t’aturis.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *