Un inesperat tresor

Per Esther Borrego
Treballadora social
Barcelona, octubre 2017
Foto: Assumpta Sendra

Fa uns dies vaig tenir un tresor a les mans, sí, i no us penseu que era un tresor qualsevol, d’aquells dels contes, no. Aquest era de veritat i segurament el millor regal que un pot rebre en certs moments.

Sí, fa uns dies ens varen arribar uns contenidors plens de la compassió i solidaritat de tota una ciutat o, millor dit, de milers de persones que la tercera setmana d’agost estaven a Barcelona i varen voler convertir el dolor en bellesa.

Sí, vàrem rebre totes les espelmes que durant una setmana s’havien anat dipositant a les Rambles de Barcelona, aquelles que amb tant respecte i compassió cada persona va voler deixar als diferents llocs del carrer que havia estat escenari del terror el 17 d’agost a la tarda.

En veure baixar el primer contenidor, no vàrem poder contenir l’emoció en saber que seríem els privilegiats de poder recuperar aquelles espelmes que havien estat l’eina per obrir una nova finestra a l’esperança aquells dies plens de dolor.

Quan la tarda del 17 d’agost a les 17 hores vam sentir que es desallotjaven les Rambles, vam trigar una bona estona per poder creure que allò estigues passant a la nostra ciutat. Poc després ja es va començar a veure com la solidaritat es posava en moviment en les zones properes al centre de l’atemptat.

Va ser hores després que varen començar a aparèixer els primers signes de compassió en forma de missatges escrits en post-its, amb guix a terra, amb espelmes per donar llum davant de tanta incertesa… Cada signe omplia el centre de Barcelona amb una mica de compassió davant el dolor, obrint una nova escletxa a l’esperança.

A poc a poc, la nostra ciutat va recuperar la normalitat, i tots aquests signes varen ser retirats amb la unció que mereixien. Els missatges varen ser guardats, i les espelmes es va decidir que es poguessin reciclar en alguna entitat.

El més gran benefici de poder treballar amb aquestes espelmes serà segurament el fet de saber-se depositari de tanta compassió, del gran tresor que suposa saber que un pot tenir en les seves mans allò que ha omplert de llum uns dies plens de foscor.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada