Escletxes de llum

Per: Esther Borrego
Treballadora social
Barcelona, febrer 2018
Foto: Creative Commons

Fa uns dies pensava en la importància que té una escletxa de llum. Moltes vegades, en les nostres societats, com que només hem d’obrir un interruptor i ja tenim il·luminada l’habitació on ens trobem, no hi pensem en això. Però quan un ha pogut viatjar i estar en llocs on la llum elèctrica no és tan accessible, sí que hi pensa.

Bé, doncs observant això, vaig caure que així com l’obscuritat no és més que l’absència de llum, quan un està en una habitació tancada només cal que s’obri un petit forat per on pugui entrar un raig de llum, per petit que sigui, i ja no estem a les fosques.

Pensem en el Panteó de Roma il·luminat per un forat al sostre i res més. Tota la llum d’aquell meravellós espai entra per aquest forat al sostre, tan senzill i tan sorprenent, i ens permet gaudir de la seva bellesa.

Doncs bé, aquesta imatge ens pot servir per reflexionar en com podem oferir una mica d’esperança allà on molts cops pot semblar que no n’hi ha. Les nostres societats benestants, per molt que ens queixem, poden oferir una escletxa de llum a altres realitats que viuen situacions molt més desafavorides, i si ens parem a pensar, per a nosaltres no suposa massa esforç.

Fa temps, amb uns coneguts vàrem fer una petita associació per col·laborar amb una llar de nens orfes que tenien VIH-Sida. Durant set anys vàrem oferir la nostra col·laboració per tal de millorar la qualitat de vida d’aquells nens i nenes, i per a ells va ser un regal.

Matalassos, ventiladors, una cuinera, excursions, millora de la casa… i, el més sorprenent, la llet de tot un any per facilitar la presa de la medicació que ningú els hi finançava. I tot això, que per a ells va ser de vital importància, a nosaltres no ens va suposar gens d’esforç.

Són moltes les vegades que si paréssim a pensar en el benefici que altres poden obtenir del que nosaltres, sense adonar-nos, podem aportar, no deixaríem mai de fer-ho.

Sí, com la llum del Panteó, que entra per aquell forat del sostre i tots els qui hem visitat l’edifici contemplem les seves parets, terra, sostre… sense pensar-hi, només agraint la bellesa que observem. Però moltes vegades el que fem és tapar el forat per tal que no entri aigua, o perquè quedarà més maco i ja hi posarem llums o pels motius que trobem més adients eliminem l’escletxa que il·lumina l’esperança.

El nostre món necessita moltes escletxes de llum, d’esperança i cadascú de nosaltres en podem ser una sense ni tan sols esforçar-nos, només volent-ho ser.

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada