Sensibilitat ecològica

Per: Montserrat Puigbarraca
Mestra
Novembre, Barcelona 2019
Foto: Pixabay

 

Els nens i les nenes, des de ben petits, passen moltes hores a l’escola, un taller privilegiat de descoberta, aprenentatge i experimentació de valors que, al llarg dels anys, els ajudarà a viure en la societat. L’escola és un taller de vida social a mida de nens i nenes, de nois i noies, un espai privilegiat per aprendre a ser amb els altres. Per això se li ha anat demanant que obrís nous ventalls d’aspectes a educar: educació sexual, educació de l’alimentació, educació viària… i educació de l’ecologia?

No, l’educació de l’ecologia no és una novetat que es demana darrerament, sinó que va implícita en el fer de l’escola des de fa ja molts anys. Si educar el valor de l’ecologia és ajudar l’infant i el jove a sentir-se bé en l’entorn on viu, amb un mateix i amb els companys, tot respectant el que és de tots, això ja fa molt de temps que es treballa a les escoles, encara que potser ara està més programat, es fa d’una forma més visible.

Quan penses en el valor de l’ecologia de seguida et vénen al cap altres valors que l’acompanyen: valoració del que es té, tenir cura del que ens envolta (ordre, netedat, respecte i cura dels éssers vius del nostre entorn…), responsabilitat davant el consum (aigua, paper, llum…). I tot això ho treballem a escola. Com?

M’agradaria explicar algunes de les activitats que es fan a classes d’Educació Infantil (de tres a sis anys), porta d’entrada dels nens a l’escola, per treballar l’ecologia. Des de ben petits, el primer curs en què arriben a l’escola, els nens i les nenes comparteixen un espai moltes hores: l’aula. Aquest lloc ha de ser un espai on ens sentim a gust, on ens sentim còmodes. És un espai on jugarem, parlarem, treballarem, cantarem i on farem amics. L’aula és de tots, no sols del mestre o la mestra, i per això és feina de tots tenir-la ben col·locada, ben endreçada i recollida. Cada cosa té un lloc i no podem deixar pas les coses fora de lloc, perquè, si ho fem així, després ningú no les trobarà. De tots i totes és la feina de tenir-ho ben posat.

A més de l’aula hi ha altres espais que utilitzem més persones i que hem de tenir bonics perquè ens ajuden a estar bé: els passadissos, el gimnàs, el menjador, els patis… També des de l’entrada a l’escola els fem sentir corresponsables de cuidar-los.

Quina sort que a l’escola tinguem joguines i eines per compartir! Cada nen o nena no té les seves joguines o les seves eines de treball, sinó que són col·lectives, i així, amb la pràctica, aprenem un altre valor que va de bracet amb l’ecologia: compartir. Per poder tenir els objectes que ens calen quan els necessitem, els hem de cuidar, perquè si es trenquen ens quedem sense. Hi ha vegades que sí que es trenca alguna cosa. Llavors estem un temps sense i així ens adonem de com és d’important tenir-ne cura.

Hi ha moltes escoles que treballen aquest aspecte d’una forma molt pràctica: amb la presència d’una mascota de la classe, de la qual s’encarreguen els nens i nenes d’una forma organitzada i que, a més, és punt d’inici per estudiar algun animal. En la mateixa línia també hi ha escoles que duen a terme un projecte d’hort urbà i així els nens i nenes entren en contacte amb el qual pressuposa cuidar un hort: les feines que cal fer, les necessitats del que hi ha plantat…

Als nens i nenes els agrada molt jugar amb les coses dels grans. L’escola és un lloc on és fàcil reutilitzar roba, capses, envasos… que ens apropen a la realitat de fora; reutilitzar i reciclar objectes i desenvolupant la imaginació, convertir unes capses de fulls de fotocopiadora en un supermercat, unes capses rodones en rodes d’un cotxe… Em van explicar d’una escola on la majoria de joguines estaven confeccionades amb capses d’embalatge de diferents mides.

Aquests serien alguns exemples d’activitats que es fan. Però si l’ecologia també ens parla d’estar bé amb nosaltres mateixos i amb els altres, cada cop l’escola s’adona més de la necessitat d’ajudar els infants a escoltar el seu cos, a escoltar l’entorn que ens parla, a mirar cap al seu interior i a gaudir del silenci i de la calma. Així podem anar descobrint una altra forma de relacionar-nos amb els altres i també amb l’entorn.

Per últim, m’agradaria dir que l’ecologia, com tots els altres valors, no s’ensenya, sinó que s’encomana. Per aconseguir que els nois i noies, els nens i nenes esdevinguin persones amb sensibilitat ecològica cal que els adults que els acompanyem en el seu creixement visquem una existència ecològica.

Tornada de la cançó «La seva vida és la vida»: El nostre jardí és la terra./ La terra és la nostra llar./ La seva vida és la vida/dels que arribaran més tard. (A. Rubio & J. Lladó)

Imprimir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada